Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Estat espanyol i el Món, Illes Balears i Pitiüses, Publicació oberta

Quatre dades sobre l’Estat del Bennestar (servides per Vicenç Navarro)

Publicat per dia 5 octubre 2015 – 10:181 Comentari | 396 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Tenim un estat social subdesenvolupat. Espanya està quasi en la mitjana de riquesa de la UE-15, però gasta un 30% menys en serveis públic i disposa d’entre un 50% i un 150% menys de treballadors públics. En el cas de Balears, és més sagnant, perquè som una de les comunitats més riques de l’Estat, però estem a la cua en prestacions socials. A tall d’exemple, les Illes disposem d’un 5% de treballadors en el sector públic, en front al 10% de la resta de l’Estat, el 15% de França i el 25% de Suècia. Cinc dades més: Un de cada cinc habitatges de Balears costa més de 400.000 euros (parc privat de luxe) metre es produeixen més de 2.000 desnonaments a l’any; les illes tenen 2.5 vegades més pobresa i 2.5 vegades més súper-rics que la mitjana estatal; sofrim una de les balances fiscals més negatives de tot l’Estat; ens trobem a la coa del país en despeses per habitant en educació i sanitat; hem perdut el 72% de les empreses d’innovació des de l’inici de la crisi econòmica del 2008… Som els “balears” estúpids i no ens sabem governar, o hi passa altre cosa?

malestat_del_benestar

Vicenç Navarro estableix algunes de les causes de subdesenvolupament del nostre estat social: La dictadura del General Franco –cimentada en l’església catòlica i els grans poders econòmics- va suposar, per un costat, la pèrdua de bona part d’una elit social, i per altra, una escassa despesa pública crònica. De forma il·lustrativa, Navarro ens informa que l’any 1936 Espanya disposava d’una riquesa similar a la d’Itàlia, però a la mort del dictador era només del 68%. Aquesta situació no ha millorat en democràcia substancialment, especialment a partir de les polítiques d’equilibri pressupostari i reducció del dèficit públic impulsades per la Unió Europea (el Tractat de Maastricht primer, la Troika després…) que es varen solucionar amb privatitzacions i reducció de la despesa pública en lloc de reformar el sistema impositiu per augmentar les càrregues fiscals a aquells que més tenen.

Un darrer apunt: cadascú participa en el sistema social i polític d’acord a la seva capacitat d’incidència en el seu funcionament. Vivim en una democràcia liberal perquè la majoria del país manté el sistema mitjançant el pagament de taxes i tributs alhora que legitimem a l’oligarquia social i política no electa, perquè la democràcia ens agrada com a sistema polític a la majoria. Ens sentim partícips de la presa de decisions. Emperò, no és del tot cert. El nostre vot val igual que els de March, Botín o Rato, però el seu poder d’influència és infinitament superior. És per això mateix que, entre d’altres coses, un estat redistributiu és l’únic viable: el poble necessitem unes contraprestacions socials a canvi d’acceptar l’status quo imperant; i els demòcrates –els de veritat- només podrem ser-ho si gaudim d’una independència (educació de qualitat i sanitat universal, prestacions socials, drets laborals, estabilitat econòmica i social…) que només ens ho pot donar l’Estat del Bennestar.

Joan Pau

*Reflexions extretes a partir del llibre: El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias, de Vicenç Navarro. Público, 2009

1 Comentari »

  • contra l'status quo imperant escrigué:

    Sincerament, “acceptar l’status quo imperant” a canvi d’unes contraprestacions, crec que és el pitjor que podem fer. Precisament és l’status quo el major beneficiat en aquesta relació desigual (de mendicitat). Una altra dada que em pareix se us escapa, és que els estats de benestar europeus i americans només són possibles gràcies a l’explotació de milions de persones arreu del món, de la destrucció de territoris i de l’esquilmament dels recursos naturals a escala global.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.