Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Països Catalans, Politiqueig, Publicació oberta

Per una confrontació amb l’estat

Publicat per dia 18 desembre 2015 – 12:21Cap comentari | 279 views

Per una confrontació amb l’estat

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Segon article inclòs en el llibret Eleccions estatals, una reflexió des de Mallorca publicat per Endavant-OSAN Mallorca.

A Mallorca, com al conjunt dels Països Cata­lans, s’afronten les eleccions amb desconcert, però interès. Som al final d’un legislatura en la que el govern reaccionari de Rajoy s’ha dedi­cat a destruir, mitjançant retallades, privatit­zacions i reformes laborals, els mínims drets socials conquerits per la classe treballadora, a atacar també els drets de les dones i a fer la vida impossible a les nacions oprimides per l’Estat, especialment la nostra. Però durant aquests quatre anys, també hi ha hagut una gran contestació social contra tot això, i s’han produït escenaris de protesta inèdits en les darreres tres dècades.

Així i tot, ara arribam a aquestes eleccions en un clima de disminució de la intensitat d’aquesta contestació. La lluita social, feminista i nacional, és viva i forta, però no massi­va com fa dos anys i això beneficia sense cap mena de dubte el manteniment de l’ordre es­tablert. Ara caldrà veure, a través d’aquestes eleccions i els resultats que se’n derivin, si aquest poble ha integrat algun canvi a través de les moltes lluites que ha desenvolupat: podrem saber si sociològicament s’ha avan­çat respecte dels objectius del socialisme i el feminisme en els Països Catalans.

A Mallorca, per primera vegada en els dar­rers trenta anys, és previsible que es rompi el bipartidisme. El mateix passa a la resta dels Països Catalans: tant a Catalunya com al País Valencià, el PP i el PSOE segurament tendran els pitjors resultats de les darreres dècades. Aquest fet, tot i emmarcar-se en el terreny institucional, on l’esquerra revolucionària no té capacitat per disputar l’hegemonia, apun­ta clarament a un debilitament del règim del 78. La gran pèrdua de poder dels dos prin­cipals partits del règim en les diferents elec­cions –europees, municipals, autonòmiques i ara generals– , permet fer aflorar més que mai les seves contradiccions i situar-los en una necessària costa avall fins a fer-los desa­parèixer. Ha succeït recentment a Grècia, on el PASOK, el partit socialdemòcrata, ha passat en només sis anys de guanyar les eleccions i formar govern a ser una força minoritària al parlament a l’actualitat.

I quines alternatives sorgeixen al bipartidisme? Tot fa pensar que es passarà d’un joc a dos a un joc a quatre: Ciutadans i Podem es disputaran el poder institucional amb el PP i PSOE. El regeneracionisme que representen Ciutadans i Podem és una constant històrica a l’Estat espanyol des del segle XIX: és la reinvenció de l’Estat i del poder establert quan el projecte anterior comença a decaure. Va existir com a moviment intel·lectual i cultural al finals del segle XIX i principis del XX (es­pecialment destacada en el terreny literari la Generació del 98), i també com a moviment polític, representat sobretot pel Partit Radical de Lerroux. Per tant, la repartició entre quatre partits no significa cap avanç del nostre pro­jecte polític, perquè cadascun d’aquests partits lluita per la supervivència de l’Estat espanyol tal com el coneixem i no per una ruptura amb l’Estat. És, per tant, una necessitat l’inici de processos constituents a les diferents nacions, que signifiquin avenços per a les classes populars.

Ara bé, que el manteniment del projecte d’Espanya depengui de quatre partits, dos dels quals en decadència electoral i els altres dos acabats de sorgir com a projectes renovadors, debilita especialment aquest projecte espanyolista als Països Catalans. Els resultats de les eleccions segurament mostraran un canvi contundent del comportament de les votants catalanes respecte de fa quatre anys, però també diferent al de fa pocs mesos de les eleccions autonòmiques i municipals. Per tant, molta gent no està ancorada ara mateix en les dinàmiques de vot de la resta de l’Estat espanyol i això permet a les lluites populars confrontar-se amb l’Estat amb més garanties que els darrers vint anys.

Per això, el projecte de la Unitat Popular té el deure de forçar l’Estat espanyol davant les seves contradiccions, denunciar-lo com un projecte fallit per l’esgotament de la monar­quia parlamentària com a sistema de govern, acabar amb l’autonomisme com a forma ter­ritorial i atacar el capitalisme com a model econòmic i social. S’ha de proposar, doncs, la desobediència a l’Estat com a actuació i exercir el dret d’autodeterminació per iniciar un procés constituent als Països Catalans. S’ha de situar, així, a la classe treballadora com a principal subjecte polític capaç de fer front al capitalisme i al patriarcat en pro d’un sistema al servei de les persones. 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.