Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Opinió

[Opinió] Valoram prou els mitjans de comunicació alternatius?

Publicat per dia 21 agost 2011 – 12:10Cap comentari | 275 views

[Opinió] Valoram prou els mitjans de comunicació alternatius?

Share to Google Plus

Article publicat al periòdic Cultura Obrera en el seu número 39.

Valoram prou els mitjans de comunicació alternatius?

Imprescindibles per al canvi social, la popularitat no és la seva major característica

Vivim en la societat de la informació, on hi ha més mitjans de comunicació que mai i la llibertat d’expressió és un dret donat per a la constitució de tots els països amb democràcies representatives. De què ens parlen ara aquests de Cultura Obrera?

Doncs bé, no ens dedicarem a posar en qüestió els mitjans de comunicació de masses o la saturació d’informació actual. Qui llegeix aquest article deu ser capaç de fer unes acurades valoracions al respecte. Més aviat ens centrarem en el per què de fer esforços amb mitjans alternatius com el que teniu a les mans.

En aquest sentit, el primer aspecte que s’ha d’apuntar és l’existent manca de valoració dels mitjans alternatius, els quals no són cap referència per a moltes persones que participen de moviments socials. Podríem parlar de la seva qualitat, però no veim aquí la causa majoritària del desinterès envers ells. Pensam que el problema ve d’una altra banda. S’ha de reconèixer que els moviments socials estan plens de gent sense un pensament holístic d’interès per a un canvi de model social. Molts d’ells són en la pràctica uns socialdemòcrates -amb o sense saber-ho- que viuen bé en l’actual estat de les coses. Aquests mai valoraran uns mitjans alternatius ja que no tenen cap sentit dins la seva manera de pensar. En tot cas estaran subscrits d’ofici a la publicació periòdica de la pròpia organització, subscripció que té sentit en el ritu de formar part d’una capelleta.

Tampoc ens hem d’oblidar de tots aquests que s’apropen als moviments socials per pura estètica i ni tan sols hi participen. El moviment anarquista -que se suposa que està basat en l’extrema coherència i suport mutu- n’ostenta el rècord. Llegir? Quina idea!

Evidentment, ara mateix no pretenem adreçar-nos a totes aquestes persones. En escriure aquestes línies entenem que ho fem per a gent amb inquietuds sinceres per una societat nova.

Allà on rau el valor dels nostres mitjans, molt per damunt dels mitjans de comunicació convencionals, és en el seu component formatiu. És cert que a vegades les informacions que generen els moviments surten en la premsa, però també és cert que això, o és circumstancial (algun periodista afí) o és el resultat d’un gran esforç per sortir-hi, sempre amb un discurs descafeïnat que mai posarà en dubte les causes primeres (generalment la pròpia societat de consum capitalista). El valor formatiu dels nostres mitjans resideix en la no-rebaixa del discurs del comunicador, en poder dir les coses així com es valoren, sense autocensures, el que situa el debat en un màxim que facilitarà la construcció de les pròpies alternatives, cosa que els mitjans convencionals no poden facilitar. Davant de la necessitat compulsiva d’algunes d’arribar a la “societat” sigui com sigui, nosaltres ens plantejam que la importància està en el fet que el nostre discurs arribi tal com és. Més enllà hi ha un circ.

Un altre dels valors dels nostres mitjans rau en el fet que són els millors testimonis de la vida dels moviments. Són els únics amb capacitat constant de fer un seguiment de la realitat que anam construint i per això en un futur seran font d’informació, de la mateixa manera que la premsa obrera de començaments del segle XX serveix ara a les historiadores per conèixer la història del moviment obrer.

Però no ens quedem aquí. El futur està per venir. Quan parlam de testimoniatge també ens referim al moment actual. Hem d’acceptar que les nostres realitats quedin escrites per les plomes deformades per les línies editorials de molts mitjans? L’exemple més clar de manipulació és el permanent tractament sensacionalista del moviment de l’okupació. Altres són la moderació amb què es tracten lluites com el feminisme o l’ecologisme, l’ocultació d’informacions com els conflictes laborals de centenars d’empreses o la criminalització gratuïta de les lluites: recordau quan el diari “Enrotllat” de Balears vinculava en una mateixa notícia ETA i la lluita de denúncia de la cimera de ministres de la Guerra a Mallorca. Podríem donar més exemples. Qui és que ha de comunicar sense tots aquests vicis?

Des de Cultura Obrera no pretenem dir a cap col·lectiu, organització o persona com ha de ser la seva política comunicativa. És part de la seva autonomia. El que volem remarcar és que no pot haver un moviment o un conjunt de moviments socials forts i capaços sense uns mitjans de comunicació propis que en permetin la divulgació i un debat en condicions.

És en aquest context que apareixen els mitjans alternatius i en concret Cultura Obrera. Com els altres, nosaltres ens reconeixem com a part d’uns moviments socials que volen canviar de societat des de l’autonomia, lluny de la tutela i de la manipulació de l’Estat. Som part d’aquells moviments que tenen clar que el capitalisme no es refunda, sinó que s’ha de fer miques per construir un nou sistema basat en el suport mutu i la solidaritat. Hem decidit fer de la informació la nostra lluita. No tendria cap sentit separar-nos o desvincular-nos del altres: som part d’un mateix moviment.

En cada número dedicam les nostres pàgines a les lluites socials, especialment de Mallorca. Cal que tots i totes les que hi participau tengueu en compte que teniu les nostres pàgines obertes. I no hem de deixar de dir que a banda d’informacions, un mitjà alternatiu també es construeix escrivint articles, distribuint-lo, fent aportacions econòmiques i de tantes altres maneres. Com sempre, estau cridats i cridades a participar-hi. Cultura Obrera té una vocació de continuïtat, però quantes més mans hi participin més facilitats tendrà per aconseguir-ho.

Per acabar, ho arrodonirem amb un petit recordatori: el passat divendres 3 de desembre el govern de Zapatero aprovava diferents mesures. Una d’elles provocava una vaga de controladors aeris que deixava l’Estat sense vols. La indignació era el to de veu del locutor de les notícies de la primera cadena i d’altres. El mateix dia s’aprovava retirar l’ajuda de 400 euros als aturats de llarga durada. Per què això no els indigna? Per què no s’indignen mai els locutors en donar les xifres d’un atur milionari? D’això parlàvem.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.