Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Ensenyament, Estat espanyol i el Món, Illes Balears i Pitiüses, Opinió, Santa Maria

[Opinió] Reflexions d’un pare sobre les retallades en educació

Publicat per dia 28 novembre 2012 – 12:434 Comentaris | 1.787 views

[Opinió] Reflexions d’un pare sobre les retallades en educació

Share to Google Plus

Volem compartir amb vosaltres les reflexions sobre les retallades en educació de Joan Rodríguez Recio, pare d’una nina de l’IES Santa Maria del Camí i d’un nin de 1er Primaria CEIP Melcior Rosselló i Simonet també de Santa Maria del Camí.

Com que és un text bastant llarg, també podeu descarregar-vos-lo aquí per a llegir-ho amb més comoditat.

Reflexions sobre les retallades en educació

Tancada Comunitat Educativa IES Santa Maria
28/11/2012

La primera reflexió al meu entendre és que abans de parlar sobre “què passa amb el meu fill, la meva filla, què passa amb el meu institut…” hauríem de reflexionar a quin entorn ens trobam, ja sigui partint del global, del local o viceversa.

Hem de posar-nos d’acord que l’individualisme ha calat en els porus del model social que hem creat. Cada vegada se’ns diu i s’insisteix que només hi ha una manera de fer les coses i que el “salvi’s qui  pugui” és la llei de la nostra jungla humana.

Per poder fer algunes reflexions començaré pel global per arribar al local, és a dir, al nostre IES.

A) El global

1. Ens hem assentat sobre un model econòmic de creixement: el consum com a única eina de desenvolupament social i humà.
Les persones hem passat de ciutadanes a consumidores.

2. Ens hem assentat sobre un model excloent, l’extracció desmesurada de les matèries primeres del planeta està controlada per molt poques empreses multinacionals que viuen d’esquena als territoris on se situen i són excloents amb la gran majoria.
Només existim com a subjectes de consum, ara es diu Pobresa 2.0, consum universal de telefonia, aliments prefabricats, cultura de masses…

3. Ens hem assentat en un model de globalització econòmica (mercaderies, serveis) però fonamentalment financera.
Les relacions humanes i socials s’han convertit en relacions econòmiques.

4. Ens hem assentat en un model social que va retallant despietadament els drets bàsics universals públics aconseguits en les últimes dècades; un model que privatitza el territori, els recursos naturals com l’aigua, mercantilització del medi ambient (CO2 cimera de Kyoto).

5. Ens hem assentat en un model que abandona i ridiculitza una visió ètica i humanista de desenvolupament social per passar a una ètica dels mercats (si és que aquesta existeix). Passem d’una econòmica de mercat a una societat de mercat, en què la desregulació d’aquests permet tenir posicions de control sobre els béns i serveis, amb la conseqüència de l’eliminació dels drets bàsics de les persones.

6. Ens hem assentat en un model que ha trencat el contracte social existent en el qual els ciutadans, les empreses i l’estat s’autoregulaven, arribant a acords per a la protecció dels conciutadans. (Pactes de la Moncloa, Pactes de Toledo…).

B) El Local

L’altre gran escaló seria el local, el proper, la UE, l’Estat espanyol, la Comunitat Autònoma, el nostre municipi o la nostra comunitat educativa de l’l’IES Santa María de Camí.

1. De la UE s’ha de recordar que el seu origen era posar-se d’acord per intercanviar mercaderies i que va evolucionar per intentar ser una unitat política -econòmica amb la creació de la moneda única l’EURO.
Però la pregunta que vull deixar sobre la taula és: Què es pot fer en conjunt, com podem acceptar un model que pretén unir països amb:

a) diferents polítiques fiscals.
b) rendes per càpita totalment dispars.
c) diferents sistemes pressupostaris.
d) diferents taxes d’inflació.
i) models de contractes laborals diferents?

És impossible que alguna cosa positiva per als ciutadans pugui sortir d’aquest model quan no hi ha cap harmonització social.
La creació de l’euro ha portat a la concentració del poder, al fet que els grans beneficiaris siguin els grans productors de béns i serveis com són les economies del Nord d’Europa (Alemanya, Països Baixos, França…)

Els governs espanyols es varen convertir en europeistes i varen decidir acceptar tots els mecanismes per pertànyer a Europa i al principi, varen resultar beneficiosos per la ingent entrada de diners com la PAC (política agrària comuna), polítiques de reconversió (mineria, alts forns, naval…) però el que en realitat va fer, va ser eliminar la competència als països abans de l’ampliació perquè els seus productes poguessin entrar en la nostra economia.

Els grans beneficiaris, en realitat, han estat les grans corporacions industrials, els grans terratinents que se’n varen portar la majoria de les ajudes agrícoles, mentre que els treballadors acceptàvem regulacions d’ocupació, disminucions de salari i pèrdua de drets en pensions. (Pactes de Toledo).

L’entramat econòmic ha de sustentar-se sobre un model social, sobre un pensament o forma d’actuar, cosa que no va succeir a la UE; així que, ens varen fer creure que érem més rics, que podíem endeutar-nos com mai abans ho havíem fet, ens varen fer creure que la situació de creixement econòmic seria imparable i perpètua, per la qual cosa podríem endeutar-nos el que volguéssim, per 30, 40 anys… i que ens podien donar diners per sobre del valor del bé (inflant les taxacions dels habitatges per augmentar el nostre deute).
Aquesta manera de comportar-se va calar en el subconscient de la nostra societat, i fins i tot, s’atribuïa als crítics del model que es duia a terme l’adjectiu de radicals, comunistes, ecologistes de merda, antisistema…

Però la mentida es va posar davant de tots nosaltres, l’estat, les CCAA, els ajuntaments i corporacions locals, en definitiva els governants que haurien de vetllar pels interès col·lectius varen permetre per incompetència o interessos personals (més el segon que el primer al meu entendre) una ingovernabilitat del sistema financer, un descontrol planificat, una desregulació dels mercats, un consum intolerable del territori i una desprotecció del ciutadà enfront dels interessos particulars…

El deute es va convertir en el Tema. 

Convé recordar que hi ha dos tipus de deute: el públic i el privat; però qui es va endeutar més?
Doncs la resposta és senzilla, “els bancs” que varen veure negoci i que ara per la seva incompetència i falta d’escrúpols s’han adonat que no poden recuperar allò que varen prestar, ni retornar el que varen demanar en préstec per després prestar-nos-ho a nosaltres.

Ells no poden retornar el que havien sol·licitat a altres bancs internacionals principalment d’Alemanya i que ara exigeixen que ho retornin però, com que no ho tenen, llavors, l’Estat espanyol els donarà els diners i aquest s’agafa del que hauria de dedicar-se a l’atenció dels serveis públics.

Així, de manera senzilla és el que anomenen “RESCAT”. Això és el que estam vivint i és l’origen de les “RETALLADES” que estam sofrint la gran majoria dels ciutadans dels països com Irlanda, Portugal, Grècia, Itàlia i Espanya.

2.- De l’Estat espanyol i de les Illes Balears s’ha de recordar:

Les retallades consisteixen en:

a) Privatització del que és públic: Educació, Sanitat i Serveis Socials de manera fonamental, perquè això és el que més costa mantenir.
b) Reformes laborals amb l’objectiu de reducció de salaris, augment d’hores de treball, augment d’anys de cotització per obtenir pensions …

Hem de deixar ben clar que aquestes RETALLADES són una manera ideològica d’entendre les relacions socials, no és economia, perquè existeixen altres formes.

Podem dir que el deute que cal pagar és, en gran part, un deute il·legal, odiós i immoral i que altres països ja ho varen experimentar anteriorment: Amèrica Llatina per exemple, i que no va començar a  resoldre’s fins que es va dir PROU.; llavors, alguns varen optar per l’impagament d’aquest i uns altres per la renegociació de manera consensuada. (En aquest cas el deute no era amb els bancs de la UE,
sinó de l’FMI i BM principalment)

No podem permetre, ni acceptar, que ens facin creure que els beneficiaris de la bombolla immobiliària, siguin els 5.000.000 de persones parades o els 8.000.000 de receptors de pensions no contributives d’una mitjana de 450 € o els 5.000.000 d’immigrants regulars o el més d’1.000.000 de persones, que de forma irregular existeixen a l’estat, i segons aquestes mentides, són ells els que han de pagar les conseqüències de la crisi financera castigant-los amb retallades i modificacions legals que els converteix en exclosos del sistema.

No podem permetre que ens facin creure que el 63% (18,3 milions) dels treballadors d’Espanya, que cobra menys de 1.000€ són els responsables de viure per sobre de les seves possibilitats.

No podem acceptar que els beneficiaris del model de creixement desmesurat i sense control treguin els seus diners del país a paradisos fiscals o que creen societats (SICAV) que els permeten pagar un nivell d’impostos ridículs o inapreciables per al nivell de riquesa de què disposen.

Com es concreten les retallades? Pens que tots ho veiem i sofrim diàriament però és bo recordar:

A) Salut:

a) Pèrdua del dret universal a la salut.
b) Copagament sanitari.
c) Repagament amb targeta sanitària.
d) Pèrdua d’ajudes socials.
i) Externalització dels serveis de salut.
f) Privatització d’hospitals.
g) Augment de la ràtio de pacients dels metges.
h) Pèrdua de la qualitat per la no substitució de baixes dels treballadors.
i) Precarietat de les contractacions.

B) Educació:

a) Eliminació de docents i programes de necessitats educatives especials
b) Augment del nombre d’alumnes per aula.
c) No substitució dels treballadors en baixa mèdica.
d) Deterioració de les infraestructures.
i) Augment de taxes universitàries.
f) Desmotivació a causa de les retallades salarials dels treballadors de l’educació: mestres, professors, porters, cuidadors….
g) Canvi de lleis educatives a favor de la privatització.
h) Llei de convivència, pèrdua de l’estatus actual, degradació de relacions en la comunitat educativa.

3.- Del nostre municipi Santa Maria del Camí, cal recordar:

També hem de reflexionar sobre la situació específica i concreta de la comunitat educativa de Santa Maria del Camí, ja que és un fidel reflex del que hem exposat anteriorment.

  • Qui va preveure i va gestionar que la població en els últims 25 anys passàs aproximadament de 3.990 a 6.200 persones?; com es va gestionar aquesta bombolla immobiliària al nostre poble?; qui se n’ha beneficiat?
  • Per què no es va preveure, amb anterioritat, la construcció d’una escola pública, per finalment acceptar una escola que per endavant, ja se sabia petita i a més situada en un lloc de difícil accés? (i tot això pel concepte que prevalguin els interessos privats en detriment dels interessos de la comunitat educativa).
  • Per què no es va fer la previsió, que amb un augment de la població tan exagerat, seria necessari un espai adequat per un IES públic?

Algú ha de ser responsable del que ha succeït en el nostre àmbit local, ja que es varen donar llicències de construcció per aconseguir aquest sostre de població i no va venir acompanyat amb un equipament de serveis educatius adequats.

Això és una resposta a les retallades que se’ns imposen de manera injusta i perquè em nego a acceptar que les nostres filles i fills vagin a tenir una educació pitjor que la que vàrem tenir; per exigir responsabilitats als polítics de l’Estat espanyol, de les CCAA, de l’ajuntament de Sta. María del Camí que si no varen saber gestionar en època de bonança, no ens facin ara, als ciutadans sentirnos culpables per les retallades a l’educació pública, gratuïta i de qualitat, en la qual creiem com a element cohesionador de la nostra societat.

No a les retallades. Educació per a totes i per a tots.

Que no ens enganyin:

√ Pot ser que només t’interessi allò que afecta al teu fill en aquest centre educatiu.
√ Pot ser que tinguis recursos i puguis pagar els llibres, menjador, transport escolar, activitats extraescolars i no et preocupi l’organització del centre educatiu on va el teu fill.
√ Pot ser que no tinguis un ancià al teu càrrec i no t’afecti la llei de dependència.
√ Pot ser que no tinguis un fill amb necessitats educatives especials i no t’afecti les retallades dels programes suprimits així com el menor nombre de docents per a més alumnat.
√ Pot ser que no tinguis un fill discapacitat i no t’afectin les retallades en serveis socials.
√ Pot ser que avui tinguis treball i creguis que és per a sempre i que no t’afecta la reforma laboral.
√ Pot ser que avui tinguis diners per pagar la teva hipoteca i no t’afectin els desnonaments.

“No et preocupis llavors, per això és bo recordar que molts pensaven també així i un dia els va tocar a ells i estan patint les retallades i les situacions de les quals hem parlat”

Que no ens facin passar de la Indignació a la Frustració, per anar a caure a la Resignació i acabar en la Indiferència sobre tot el que ens està passant.

No a les RETALLADES EN EDUCACIÓ

4 Comentaris »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.