Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Drets bàsics, Estat espanyol i el Món, Lluita de carrer i acció directa, Memòria històrica, Okupació i espais alliberats, Opinió, Publicació oberta

[Opinió] Prenem llum de la vaga de lloguers de Barcelona

Publicat per dia 10 desembre 2012 – 11:281 Comentari | 291 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Fa uns dies m’ha arribat la fantàstica història de la vaga de lloguers que es va viure a Barcelona durant els anys trenta i que va culminar devers l’any 1936. Per desgràcia aquesta lluita pel dret a l’habitatge, com tantes altres lluites (o cançons), segueix molt vigent en els nostres dies, per tant crec que la lluita que es va dur a terme a Barcelona (i a altres ciutats com Buenos Aires, Nova York o Veracruz) durant els anys trenta és perfectament extrapolable als nostres dies.

Segons he pogut llegir al capítol “Greuges infinits, respostes directes” del llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936″, de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010) aquesta resposta de desobediència econòmica i acció directa es produeix durant la crisi dels anys trenta, una crisi que és acompanyada per un alt percentatge de desocupats amb el conseqüent augment de les vagues per desafiar les institucions i el sistema establert. Talment avui.

Els obrers demanen regular la despesa que han de gastar en pagar l’habitatge d’acord amb els seus ingressos, ja que molts d’ells es deixaven gran part del seu salari en pagar el lloguer i després gairebé no tenien per menjar, ja que, a més a més, els aliments bàsics varen patir un gran encariment. Al no ser escoltades les seves demandes, varen passar a l’acció directa i a la desobediència i decidiren deixar de pagar el lloguer, o pagar el que estimaven just, i en alguns cops també deixaren de pagar l’aigua i/o el llum. Es va fer popular la dita “menja bé, i si no tens diners, no paguis el lloguer”.

La repressió no va tardar en arribar, però l’organització en assemblees de barri i la solidaritat van ser armes potents. Quan els guàrdies acudien a efectuar un desnonament topaven amb la resistència de tot el barri, gran majoria nines i nins i dones, ja que els homes eren a fer feina o, en la majoria de casos, cercant-ne. Els intents de desnonaments solien acabar en batalles campals però amb bastant èxit pel poble. Aquest èxit estimulava la gent i a Barcelona, l’any 1931, es va passar de 45.000 vaguistes al juliol a 100.000 vaguistes al setembre, i altres ciutats com Calella o Vilanova es contagiaren. En els casos en que no es podia evitar el desnonament la família rebia tot el suport i o bé reocupaven la casa o ocupaven pisos buits on eren acollides totes les sense sostre.

L’acció directa, la lluita al carrer, va tornar a ser més potent que l’acció política i en molts casos es varen arribar a pactes amb els propietaris i allà on no hi havia acord la lluita continuava. Així, com diu Xavier Diez, s’entén que en els primers dies de la revolució, una de les decisions immediates del Comitè de Mil·lícies Antifeixistes fos decretar una rebaixa dels lloguers a la meitat del seu valor vigent.

Avui podem dir que gairebé tornam a estar en les mateixes. Els propietaris són els bancs, patim una terrible crisi que no hem provocat, tenim xifres de desocupació dramàtiques, unes hipoteques abusives que els bancs es neguen a re-negociar, un fort encariment dels aliments bàsics, de l’aigua, de la sanitat o de l’educació, més pisos buits que gent al carrer i un llarg etc. També podem dir que, com als anys trenta, tenim assemblees veïnals plenes de solidaritat i moviments socials com el de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) lluitant pel dret a l’habitatge. Cal, però, enfortir i eixamplar aquests moviments i, si segueixen sense escoltar-nos (dació en pagament, lloguers socials, moratòries, expropiació dels pisos buits als bancs culpables, etc.), pot ser caldrà fer una passa més, passar a la desobediència i a l’acció directa en majúscules i, en definitiva, prendre llum de la Barcelona rebel dels anys trenta.

Jaume Obrador

1 Comentari »

  • Pere escrigué:

    Una reflexió molt interessant. Cal recuperar aquestes experiències positives del passat per aprendre’n. Només hi veig un emperò: els temps han canviat i la consciència de classe també. Ara els obrers ja no s’ho senten. Ara la solidaritat no és tal. Ara les persones confien i abracen l’Estat i esperen d’ell que els sol·lucioni tots els seus problemes en comptes d’organitzar-se i tirar endavant projectes autogestionats i accions directes importants.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.