Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Art i cultura, Difusió i pensament crític, Economia alternativa, Illes Balears i Pitiüses, Okupació i espais alliberats, Opinió, Publicació oberta

[Opinió] La unitat anticapitalista al 2013

Publicat per dia 31 gener 2013 – 18:597 Comentaris | 143 views

[Opinió] La unitat anticapitalista al 2013

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Darrerament s’ha tractat molt el tema de la unitat anticapitalista, tant en aquesta pàgina com a qualsevol altre banda, i és que el moment històric que vivim no dóna per menys. En aquest article no s’entrarà en el debat de si aquesta és necessària, vàlida o viable; és obvi que ho és. Hem de començar a tenir debats més profitosos i útils, hem de començar a parlar d’acció i d’estratègia.

En aquest sentit cal pensar en quins poden ser els nostres objectius a curt i mig termini, quins han de ser els passos que hem de seguir aquest any que encetam. Cal pensar en quines son les carències que patim com a potencial moviment i com podem contrarestar-les. Tot seguit s’exposen una serie d’objectius de consens, que poden fer créixer de forma exponencial la força de la unitat anticapitalista de cara a aquest 2013.

- Una assemblea d’okupes ha de fer front a la necessitat de crear espais alternatius i col·lectius a Ciutat. Tot i les experiències anteriors (s’Eskola, ses Vies, sa Foneta…), la consolidació i normalització del moviment okupa a Palma és una carència històrica per la manca de suport de les classes populars. No es pot consentir que davant un desallotjament com el que es va produir a sa Foneta hi hagi tan poca implicació ni tan poca repercussió.

Hem de seguir augmentant el mapa alternatiu de Palma. Tenim varis locals alliberats, però cap d’ells unitari on tothom s’hi senti còmode per igual. És necessari que el centre okupat sigui un espai nítidament polític, de difusió i debat de l’ideari i mètodes d’acció anticapitalistes; les solucions al problema de l’habitatge es tractaran quan el fet okupa sigui quotidià i normal.

S’ha d’apostar principalment per crear un teixit social fort amb les classes populars, el moviment veïnal i les organitzacions i associacions properes a l’anticapitalisme que no s’impliquin directament amb aquest. El nou centre okupat ha d’aspirar a convertir-se en un espai de referència per als moviments socials.

Haurem de debatre el paper de les organitzacions per bé que aquestes s’impliquin, sense tenir protagonisme, donant força a les individualitats i per tant a l’assemblea.

- La creació d’una comissió de festes populars front als atacs a la cultura i les tradicions locals, que promogui festes i trobades de caire alternatiu seria beneficiosa per a tot l’anticapitalisme. És necessari que les classes populars s’organitzin per a fomentar els trets culturals i tradicionals de la nostra terra (com ara les festes de Sant Sebastià, el Sant Joan, els correfocs, els castellers i un llarg etcètera).

El paper de l’anticapitalisme ha de ser organitzar-se al voltant de la comissió de festes populars per donar alternatives a les opcions de l’oficialitat, les funcions de la qual seran: realitzar esdeveniments culturals que impliquin a tota la comunitat i la participació en les festes tradicionals de la ciutat.

El caràcter de la comissió ha de ser difusori i lúdic, però també s’ha de tenir en compte el potencial d’autogestió que té l’organització de festes i trobades. En casos de necessitat i mutu acord, els diners poden anar a casos repressius importants o a l’impuls de cooperatives, tot i així el tema econòmic s’ha de discutir en assemblea.

- S’ha demostrat que la convocatòria unitària de manifestacions en diades i dates importants resulta profitosa per a l’anticapitalisme. Després de l’èxit i el bon funcionament de la Comissió pro-vaga anticapitalista a la darrera vaga del 14 de novembre, i després del cop de força donat, és necessari estendre la proposta a altres diades i convocatòries, com ara el 8 de març o el 1er de maig.

En referència al primer cas, davant l’existència de l’Assemblea antipatriarcal s’entén que és ella la que està en funcions i potestat d’aglutinar a l’anticapitalisme en la Diada de la Dona Treballadora.

El 1er de maig és més problemàtic per competències històriques, però de forma ideal s’hauria de gestionar de forma similar a la vaga, convocant una manifestació unitària i combativa, mostrant així la nostra força en el Dia del Treball.

Aquests són uns objectius relativament senzills de posar en marxa que donaran cohesió i empenta al moviment anticapitalista de Palma. La feina dura serà mantenir-ho i ser constants, però són punts ineludibles per a aconseguir la unitat.

Palma, 31 de gener de 2013
Jonàs Páez Martínez

7 Comentaris »

  • Granelles escrigué:

    No puc estar més d’acord amb sos tres punts, ara només hi hem de posar ganes i coratge per dur-los endavant!

  • P escrigué:

    Bon article. El que trob és que només fa referència a Palma i sense intentar aglutinar als diversos moviments que hi ha arreu de l’illa, el projecte queda un poc coix.

  • GUINDILLA escrigué:

    LLançar una proposta que s’anticipi a un projecte necessari a s’illa es apropiat, però trob certes limitacions.
    Per jo, aquesta Assemblea d’Okpues, hauria de sortir en els seu primer moment d’un grup petit y cohesionat, aquesta cohesió només es pot aconseguir fent fort els llaços entre els seus membres. A partir d’accions directes ben planificades i encaminades a un objectiu petit cocnret, anant amb cura de les relacions que es generen (com ara masclisme o autoritarisme) i en definitiva creant amistats i afinitats sòlides. Okupar no es cap broma, vius moments molt intenssos i no es forma válida embarcar-se en una película així amb qualsevol.
    Crec que una vegada aquest grup cargat de voluntad, coherent i amb un project dibuixat (amb un grapat de reunions ben fetes i una fulla de ruta) pot alliberar un espai aglutinador dels diferents col·lectius anticapitalistes a l’illa. D’altra banda, aquest darrer objectiu me pareix bastant presumptuòs ja que per a que això se doni em de generar una sinèrgia col·lectiva i un moment d’agitaciò més accentuat que el que hi ha ara mateix a la resistència mallorquina.
    Es important començar el projectes amb bon peu, si no, fracasen desde dins i mos desencantant estripotasament. L’okupació del nostre moment no ha de tornar a caure en errades del pasat, a d’agafar els aspectes positius (la valentia dels primers okupes, la dosis justa d’improvisació, la força de la autonomia més radical) pero descartar els aspectes negatius (espais hermètics, relacions masclistes i jeràrquiques, incapacitat per integrar-se en el barri on es troba, incapacitat per generar ponts e iniciatives alternatives potents, com ara les actuals ecoxarxes).
    Un aspecte important a recalcar en okupació és la creativitat. No atrapar-mos en formes històriques de fer okupació, cerquem les nostres víes, les nostres propostes de reinventar un centre social, cada moment es diferent i per tant cada alliberament també ho ha de ser, sense por i amb mestria.
    Record una trobada d’okupes al CSOA EL DRAGÓN en Madrid, on hi va haver-hi companys de diferents ciutats, alguns d’ells bastant enmarronats en aquell moment. Una al·lota del CSOA LA INDISKRETA de Granada li demanà als companys de COSA LACASIKA de Móstoles:
    -¿Y cómo podéis resistir durante diez años en vuestro CSO con la represión a la que os veis sujetos en Móstoles?
    -Pues con alegría y buen humor- contestàren entre clucades d’ulls i riaies.
    Salud i anarquía!
    PD: Si voleu decongelar l’Oficina d’Okupació de Mallorca contactau amb jo.
     
     

  • a. escrigué:

    Molt bon article, a veure si algunes d’aquestes propostes tiren endavant

  • anticacapitalista/antipatriarcal escrigué:

    Em sembla un bon article com a proposta; ara bé  si son propostes per a posar damunt la taula i  compartir amb la resta de organitzacions;moviements que estan/se senten/lluintan contra el capitalisme. Cren que també s’hauria de fer extensiu a totes les lluista inclosa la de l’assemblea antipatriarcal i el 1º de maig.Com ben s’escriu en l’article estam en una situació que cal sumar; ara bé el repte està  en,….continuam de forma endogàmica totes les organitzacions anticapitalistes, o obrim a altres que  també es considerin anticapitalistes però que tenen lluites més amples o continuan com  fins ara?

  • Iván Criado Chamberlain escrigué:

    Trob que aquestes pautes serien molt útils en la lluita anticapitalista. Però crec que cal un canvi més profund, per poder lluitar contra el capitalisme.Crec que és una qüestió de reflexió,conscienciació i posterior actuació.Si estem quiets,no farem res. El primer que faria, sens dubte, és una organització global de tots els partits i organitzacions ja siguin anarquistes, comunistes, okupas,etc. El que cal és una unió honesta i clara, sense interferències d’altres interessos,deixant d’una banda les diferències i arribar a un acord. La victòria és molt més fàcil si ens unim.
    D’una altra banda, el que faria és nacionalitzar la educació. Pública completament, sense universitats ni escoles privades,i aquestes haurien de ser controlades per la població. La educació és essencial,i no s’haurien de permetre més universitats com les de Chicago, ni més Chicago Bolls. Em referesc a la ideologia neoliberal i de mercat lliure den Milton Friedman (economista, intelectual, estadístic i professor de la Universitat de Chicago). L’educació pot ser  l’arma més poderosa i destructiva de totes, però si l’empram bé, els resultats a curt-mig-i llarg termini serien indubtablement asombrosos.

    Lògicament, la filosofia és una gran solució. Més que una gran solució, el gran despertar de la població. La filosofia s’està obviant,exterminant de l’educació. I és ben lògic: el lliure pensament és massa perillós. Per tant trob que primer s’hauria de reforçar i activar la ment de cadascú de nosaltres, i fora cap dubte que la societat aniria despertant, fins que arribaria a un día en què ja no tendrà cabuda el sistema capitalista i materialista en la lògica de les persones.

     
    En conclusió, opin que la millor manera de començar una lluita anticapitalista és aquella que utilitza les seves mateixes armes: la política i l’educació. Seria tallar a poc a poc les arrels d’un arbre immens, vell i dèbil anomenat sistema capitalista.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.