Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Opinió, Països Catalans, Publicació oberta, Temes

[Opinió] EI i moviment llibertari: la difícil convergència ideològica

Publicat per dia 19 desembre 2012 – 17:561 Comentari | 341 views

[Opinió] EI i moviment llibertari: la difícil convergència ideològica

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Aquests dies s’ha obert un debat molt interessant i enriquidor sobre el moviment llibertari i l’independentisme. Crec que amb tot, i gràcies al to que s’està emprant, el debat pot donar molts bons fruits. Per això m’agradaria aportar el meu granet d’arena.

El debat obert entre moviment llibertari i Esquerra Independentisme transcorre entre les convergències de l’acció i de bona part de les pràctiques. No repetiré aquí els arguments que comparteixen ambdós moviments. Faltaria més que entre dues maneres d’entendre la política que es reclamen anticapitalistes no hi hagués convergències. És més, avanço des d’ara que penso que “braç a braç” anirem molt més lluny i trobarem moltes més sinèrgies. Així que em llevo l’impermeable.

Crec, però, que hi ha una sèrie de punts contraposats entre els dos corrents. Punts que són insalvables ideològicament parlant (a la pràctica i en l’estat dels moviments avui en dia no crec que suposin cap problema). El primer de tot és la idea d’estat i la seva concepció. El moviment llibertari veu en l’estat el major enemic de les llibertats, el primer opressor de l’home. Per tant, probablement el nucli principal dels “anarquismes”, el nexe d’unió de totes les corrents llibertàries, és la seva destrucció. Pel contrari, des de l’EI, tot i que diuen que no aspiren a construir un “estat com a forma de poder, sinó a alliberar a les persones que viuen als Països Catalans de les opressions nacionals, socials i de gènere”, la seva aspiració no és altre que la conquesta del poder polític i, per tant, de l’estat. Almenys en un primer moment. És complicat concebre un estat que no sigui una forma de poder.

Aquesta divergència no pot ser obviada ja que és el punt major de les friccions ideològiques i és el que encamina les accions quotidianes d’ambdós moviments. És a dir, uns lluiten per destruir l’estat mentre els altres ho fan per a dominar-lo i produir canvi des d’ell. I això fa que a la pràctica diària moltes de les reivindicacions poden ser diferents: des de l’EI s’està portant una lluita contra les retallades dels govern, es fa personalització entre un partit o altre, es defensa d’una o altre legislació política-econòmica-social… Aspectes que molts cops pel moviment llibertari és titllen de reformistes, de fomentar l’estatització i la regulació social per part dels organismes de govern. Tot i que també és cert que moltes organitzacions anarquistes secunden o impulsen lluites per una legislació millor, contra les retallades…

I això és veu molt gràficament amb l’exemple de la participació electoral de l’EI (almenys en el suport a la candidatura de la CUP), tot i que sigui per “tocar els collons” des de dins o per tenir “un peu a dins i un a fora”. Fet que el moviment llibertari sempre ha vist com a legitimació del sistema.

Per altra banda, entrar en discussions sobre simbologia (banderes negres, roig i negres o estelades), mitologia (Durruti, Bakunin…), commemoracions (11 de setembre, 31 de desembre, 19 de juliol…) i altres ritus (segadors, barricades…) per l’estil no val la pena. Tant l’EI com el moviment llibertari tenen els seus referents i els seus “sants”.

Amb tot, però, per a construir alternatives al marge del sistema, per a practicar l’ajuda mútua, la solidaritat de classe, per anar adquirint cada cop més quotes d’autoorganització, d’autogestió de les nostres vides, per a tirar endavant projectes d’aquest estil serà molt important trobar-nos. I estic segur que en tot això ens hi trobarem.

Francesc Simonet Calafat

 

1 Comentari »

  • pep escrigué:

    no se escriure molt be en catala, perdoneu-me les faltes, l,estat per a mi nomes es una mera abstraccio, com la societat, el poble, etc.  el subjecte de llibertat es la persona com deien els anarquistes individualistes com max stirner, emil armand i altres, tant es aixi que no poden possar una frontera entre el estat i el poble, es un cap de negociat de un ministeri poble? y el ninistre de sanitat?, i la dona de la neteja del jutjat? S tombesim l,estat que hi possariem despres? perque sembre hi haura gent que li agradi manar, sent aixi haurem de lluitar per la llibertat individual, les llibertats de abstraccions com el poble catala no existeixen. aquesta es una opinio individual que se pot autodestruir en breus instants.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.