Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Especial 8-M, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat

Lesbiana com a opció política

Publicat per dia 3 març 2013 – 10:037 Comentaris | 68 views
Share to Google Plus

capçalera 8 març

Lesbiana com a opció política

Martí Henarejos

Una dona que estima i folla amb altres dones es converteix automàticament en una revolucionària. La paraula “bollera” (entre d’altres) fou un insult inventat pel capitalisme patriarcal per definir a totes aquelles dones que no eren conscients de les implicacions polítiques del que elles començaren com una necessitat personal. Ser Lesbiana. Descobrir-se Lesbiana. Les Lesbianes són dones que no són capaces d’acceptar les limitacions i la repressió que implica el rol més bàsic de la societat: El rol femení. “Bollera” significa que no estàs exercint el teu rol dins la societat. Al llarg de molts anys la lluita feminista ha estat encaminada cap a la reafirmació del “jo femení” i ara arribem i hem arribat a un punt crucial. Hem de començar tenint en compte que tant el lesbianisme com l’homosexualitat masculina són “categories” que només són possibles en una societat com la nostra. Una societat dominada, comprada per la supremacia masculina i dictada pels rols de gènere que relleva les dones a un estatus de servitud, les converteix en objectes a l’ús i disposició de l’home heterosexual. Imaginem-nos la situació següent:

Dues dones (A i B) es troben en una cafeteria, es coneixen i tenen una llarga conversa trivial. Al cap d’una estona “A” comença a xerrar d’un home que està assegut enfront d’elles i comenta “com de bo està”. Li diu a “B” que li està fent miradetes i l’anima a fer alguna cosa al respecte. “B” li respon: “No. És que m’agraden les dones.”
Acaben de succeir tres coses importants:

1) “A” a pressuposat que “B” era heterosexual, i ha dipositat en ella una confiança forçament tacada d’heterocentrisme. És el que ens ensenyen des de ben petites des de les institucions educatives. No existeixen quasi programes educatius positius, ni negatius, sobre l’homosexualitat. Aquests podrien alleujar els prejudicis antihomosexuals que sorgeixen quan descobrim/descobreixen el que som.

2) En el precís moment en què “B” diu que li agraden les dones, “A” diposita en “B” una sèrie de factors vinculats socialment a l’home i a “allò masculí” i immediatament es converteix en objecte sexual. Aquesta situació es dóna a causa dels rols de gènere establerts que afirmen que la dona ha de ser follada per l’home. És biològicament, socialment i políticament correcte. Ara “B” és un home atrapat en un cos de dona als ulls d’ “A”. Perquè repetesc que “La Lesbiana” no pot existir sense els rols d’home i dona així com s’entenen dins de la nostra cultura heterosexista.

I 3) “B” acaba de desafiar el sistema.

La heterosexualitat ofereix privilegis a les dones a canvi de renunciar a la seva llibertat. Les mares són respectades, les dones compromeses, casades i les novies són socialment acceptades i reben seguretat econòmica, política i directament al carrer quan són protegides pel seu mascle. Sí, el concepte de dona que necessita protecció masculina encara existeix.

La Lesbiana rebutja aquests privilegis, en tant que deuríem entendre que totes les institucions que ens oprimeixen, que mantenen al sistema capitalista en peu com ara l’església o l’estat estan sustentades per l’home blanc, ric i heterosexual. L’home que elles no necessiten. A cap nivell.

La Lesbiana ha de lluitar perquè la repressió sexista cap a ella es doble. Per dona i per lesbiana.

Quan la societat sent la paraula “Lesbiana” automàticament pensa en sexualitat. Això ens mostra que l’home només pensa en la dona en termes sexuals i per tant que l’home heterosexual anul·la la Lesbiana com a dona des del moment en què ella el rebutja sexualment. El que no entenen és que els està desafiant a molts altres nivells.

Per això crec que per arribar a una alliberació sexual plena, per enderrocar els rols de gènere hem de passar pels mateixos rols de gènere. Aquesta és una de les paradoxes del feminisme actual. Hem d’entendre que dins nostre tenim soterrada la llavor del patriarcat i que hem estat educades pel masclisme. Rebel·lem-nos i acceptem passar pels rols de gènere declarant-nos lesbianes i desafiant el poder.

Les relacions home-dona són polítiques perquè impliquen poder i dominació, per tant, el Lesbianisme és rebel·lió. Rebel·lió contra el poder.

És un “No a la submissió davant l’home”.

Tot açò no significa que les dones heterosexuals siguin dolentes o vagin contra les mateixes dones. És senzillament que la vertadera arrel de l’heterosexualitat situa a l’home per davant.

L’eix del mal és heterosexual.

  • Lorde, Audre (1978) Les utilitats d’allò eròtic: l’eròtica com a poder.

“ …Hem estat educades amb la por del si al nostre interior, als nostres desitjos més profunds. Però una vegada reconeguts, aquells que no milloren el nostre futur perden el seu poder i poden ésser alterats. La por als nostres desitjos els converteix en sospitosos i indiscriminadament poderosos, perquè suprimir qualsevol veritat es dotar-la d’una força imperible. La por de no poder créixer més enllà de qualsevol distorsió que ens trobem al nostre interior ens fa dòcils, lleials i obedients, externament definides, i ens porta a acceptar moltes facetes de la nostra opressió com a dones… ”

  • Witting, Monique (1978-1980) El pensament heterosexual.

“…Home i Dona són conceptes polítics d’oposició. I, dialectalment, la còpula que els reuneix és al mateix temps la que preconitza la seva abolició, és la lluita de classe entre homes i dones la que abolirà els homes i les dones. No hi ha res d’ontològic en el concepte de diferència. Només és la forma en què els amos interpreten una situació històrica de dominació… “

  • Clarke, Cheryil (1981) Lesbianisme: un acte de resistència

“ …On se vulgui que, com a lesbianes, ens emplacem davant d’aquest contínuum polític tan generalitzat, deguem saber que la institució de la heterosexualitat és un ús forçament arrelat pel mig del qual les institucions masclistes s’asseguren la seva perpetuïtat i el control sobre nosaltres. Les dones estem retingudes, mantingudes o contingudes mitjançant el terror la violència i la ruixada de semen… “

  • Lesbianes venjadores (1993) Manifest bollero

“ …ACTIVISME LESBIÀ: Creguem que les accions deuen ésser locals, regionals, nacionals, globals, còsmiques… Plantegem identificar homòfobs de tot tipus i infiltrar-nos  a la dreta cristiana. Conspirar i cridar i lluitar realment significa: LESBIANES VENJADORES. Les lesbianes venjadores: nosaltres reclutem”.

  • Finklestein, Avram (1994) Benvinguts a Nova York: 25 anys d’Stonewall

“ …Som divertits i llestos i queer. Ens preocupem quan algú és castigat o perseguit per ser ell mateix perquè tots nosaltres ho hem experimentat. Ens preocupem perquè som sensibles a l’exclusió. Ens preocupem perquè som queer… “

7 Comentaris »

  • Francesca Pons escrigué:

    Dieu que “el lesbianisme és rebel·lió. Rebel·lió contra el poder.

    És un “No a la submissió davant l’home”.”

    Ja hi tornam a ser. Definir les lesbianes en relació als homes. Si som rebels davant el poder és senzillament conjuntural. No definiríeu mai l’homosexualitat masculina com una rebel·lió davant el matriarcat.

    Som lesbianes perquè ens exciten, enamoren i atreuen les dones. Bé, algunes dones. Són les dones la nostra raó de ser, no interpretacions complicades de sotmetiment i rebel·lió.

    • Judit escrigué:

      Totalment d’acord Francesca. Considero ser lesbiana com una manera d’estimar, no com una lluita contra res. No per ser lesbiana m’haig de rebel·lar més contra una societat masclista, m’hi rebel·lo com a dona per a defensar els drets de les dones al mateix nivell que els dels homes, igual que molts homes (heterosexuals i homosexuals) defensen els mateixos drets que jo sense ser lesbianes. No m’agradaria que la definició de lesbiana passés per la “lluita contra els homes”.

      • Petronio escrigué:

        Bones, totalment d’acord amb els comentaris previs.
        Per contrarestar aquesta visió feminista de la lluita recoman llegir els articles:
        “De la lucha al victimismo. Reflexionando sobre los feminismos y su trayectoria” de la revista EKINTZA ZUZENA (per Internet crec que es pot trobar).
        i
        “Sexualidad y ciudadania bajo el capitalismo” que segurament també podreu trobar per Internet…
        Salut

  • Meritrop escrigué:

    Es diu que si qualque cosa reb crítiques és que està bé, remou.
    Però he d’afegir que aquestes crítiques s’han de fer amb cura: el text no parla de definir el lesbianisme en relació als homes, el text parla del lesbianisme enfront i contra el patriarcat. No confonguem termes, si us plau i, sobretot, no siguem demagògiques: ningú parla de l’homosexualitat contra el matriarcat perquè, senyores i senyors, el matriarcat ara per ara no explota, sotmet i aliena els cossos de mitja part de la població. Per favor, no girem els papers quan ens convé, perquè aquests papers no són intercanviables així com així. M’escandalitza com quasi sempre són les dones les primeres en girar la truita. Les que corren a trobar una equiparabilitat entre homes i dones. No puc deixar de veure en tot això una tendència massoquista, una tendència a mantenir i a protegir l’ordre establert. No girem la truita, capgirem’ho tot: si l’article hagués parlat de relacions heterosexuals allunyades dels rols de gènere establerts com a opció política, hagués despertat tantes crítiques?
    Però en fí, això no té res a veure amb el tema de ser lesbiana com a opció política. És molt difícil respondre a per què t’agraden les dones quan ets dona. Però no crec que sigui quelcom simplement conjuntural. Per això no podría dir si sóc feminista perquè sóc lesbiana o lesbiana perquè sóc feminista. Per mi és un peix que es menja la cua i sí que està estretament lligat. Aquí es podria parlar hores i hores de com el capitalisme rosa pretén absorbir-nos (als mariques, les bolleres, trans, queers, etc.) i convertir-nos en el que hauríem de ser per antonomasia: consumidors i consumidores.
    Perquè allò personal és polític i m’esforç cada dia per a què així sigui.

  • Joan escrigué:

    Aquí hi ha un component anti-home i anti-heterosexual que mereix ser tant condemnat com l’homofòbia i el masclisme.
    “Les relacions home-dona són polítiques perquè impliquen poder i dominació…”
    Afirmacions com aquesta animen a enviar a l’autor a cagar.
    Què volen dir aquestes generalitzacions?? A quantes persones estàs acusant? És delirant.
    “L’eix del mal és heterosexual”. Això no és heterofòbia??
    L’eix del mal és la dominació i explotació entre éssers humans, aquesta no té sexe, ni raça ni sexualitat.

  • Laieta escrigué:

    A mi també em sembla delirant, l’article, i s’ha de condemnar per sexista i heteròfob…sembla mentida com han calat tantes teories sobre el gènere, la sexualitat, etc. en l’imaginari d’alguna gent. La sexualitat és lliure, les persones som lliures, l’amor és lliure i igualitari, i la guerra és de classes i no de sexes, a veure quan us entereu. Us recomano un llibre que serà per algunes un gran qüestionament sobre el “feminisme” hipersubvencionat i matxacat des de dalt: http://equipomizar.blogspot.com.es/2012/11/publicado-el-libro-feminicidio-o-auto.html.
    Avui la més radical opció política és l’amor, és estimar, i lluitar amb els nostres iguals, contra el poder, per una societat igualitaria i no sexista.
     

  • Robert Paulson escrigué:

    “Una dona que estima i folla amb altres dones es converteix automàticament en una revolucionària.”????????????

    Crec que no saps el que dius, estimada, però, com som mascle i hétero, segurament es que soc feixista, patriarcaliste i un violador en potencia (o encara pitjor; reprimit!)

    Més elaborat:

    http://prdlibre.blogspot.com.es/2013/03/el-mal-por-eleccion-de-nuevo-nace.html

    L’autor es femella, i desconec la seva orientació sexual; ni m’interessa, ni crec que pugui ésser un determinant ideològic per a la autora o per a ningú.

    Lluitam per la alliberació de la humanitat en totes les seves vessans, sexuals, racials, econòmiques, socials i mentals. Jo lluitaré per la teva alliberació com a persona, malgrat el que dius,

    A Meritrop; Ja que hi ha a) lesbianes masclistes, b) lesbianes feministes, c) (femelles) hèteros masclistes i d) (femelles) hèteros feministes (totes les combinacions possibles); no crec que pugis treure cap causalitat, com afirmes. El que te agradi o no el teu sexe i com a companya del teu sexe, l’”oposit” o qualsevol gradació intermitja NO te res a veure amb la teva actitud política, malgrat la vivència de la opressió pot fer-te mes sensible cap a les cadenes, de variades formes, colors i olors, que ens oprimeixen a tots.
     

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.