Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Illes Balears i Pitiüses, Tot Inclòs, Treball i economia

La precarietat laboral de les cambreres de pis

Publicat per dia 5 setembre 2015 – 16:491 Comentari | 337 views
Share to Google Plus

Quan el treball acaba amb la salut de les treballadores.

Ernest Cañada

En el debat públic sovint s’equipara de forma interessada la precarietat laboral amb la temporalitat en la contractació i es redueix així la significació d’aquest fenomen. Però aquesta és només una les dimensions del treball precari. En realitat la precarietat és un fenomen molt més complex, que té més a veure amb un procés de dominació de les classes treballadores que amb un tipus específic de contracte.

La precarietat és un fenomen complex, que té més a veure amb un procés de dominació de les classes treballadores que amb un tipus específic de forma de contractació

Segons l’enfocament del Grup de Recerca sobre Desigualtats en Salut (GREEDS-EMCONET) de la Universitat Pompeu Fabra, dirigit per Joan Benach, la precarietat implica, efectivament, temporalitat en la contractació –amb la inseguretat i inestabilitat que això genera. Però també comporta l’exclusió en l’accés a prestacions socials, l’existència de salaris baixos que dificulten viure en condicions dignes (segons es consideri a cada lloc), l’absència de poder en les relacions laborals i, per tant, la pèrdua de drets laborals bàsics –que també condueix a l’eliminació d’un mínim control en l’organització del treball. La precarietat significa, en definitiva, un augment de les condicions d’explotació i de vulnerabilitat que pateixen les classes treballadores.

Les cambreres de pis com a exemple de precarietat

    Acte d'Albasud a Pollença amb Soledad Castro, Angelina Alfaro i Maria González. Foto: Biel Perelló.

Acte d’Albasud a Pollença amb Soledad Castro, Angelina Alfaro i Maria González. Foto: Biel Perelló.

A Mallorca un dels col·lectius laborals que més clarament ha sofert aquest procés de precarització en el darrers anys, especialment des dels inicis la crisi econòmica, ha estat el de les cambreres de pis. Aquest és un dels sectors laborals més importants per al funcionament dels hotels, on constitueixen entre un 20 i un 25% de les seves plantilles i, per tant, de l’economia mallorquina.

En el marc d’una campanya sindical internacional promoguda per la Unió Internacional de Treballadors de l’Alimentació, Agrícoles, Hotels, Restaurants, Tabac i Afins (UITA) per a fer visibles i denunciar les condicions laborals en aquest sector, hem pogut identificar que la degradació de la feina de les cambreres de pis a Mallorca es pot entendre millor si la pensem com a part d’un procés de precarització. El seu treball sempre ha estat dur, però en els darrers anys assistim a una ofensiva patronal per a reduir i ajustar costos per a poder mantenir unes determinades expectatives de benefici. L’atur massiu que es viu a les Illes Balears, amb un 22% de taxa d’atur durant el març de 2015 (segons dades de l’EPA), així com les reformes laborals impulsades pels governs del Partit Popular (2012) i abans pel PSOE (2010), han facilitat aquesta ofensiva empresarial.

Degradació en les formes de contractació

La precarietat implica en primer lloc inestabilitat en l’ocupació. A més dels contractes fixes i fixes discontinus, cada cop trobem més cambreres de pis contractades de forma eventual i a temps parcial. Això significa que moltes treballadores no tenen segur el seu lloc de treball i que, per tant, els és molt difícil poder organitzar la seva vida amb una certa tranquil·litat a curt o mig termini. També suposa que han d’acceptar molts dels canvis que els imposa l’empresa en la forma d’organitzar el treball i en la quantitat que n’han de fer.

També puja la contractació a través d’Empreses de Serveis, subcontractades pels hotels. Això implica en molts casos l’acomiadament total o parcial de les treballadores del departament de pisos i la seva substitució per treballadores contractades a una altra empresa que, a més, ja no estan sota el conveni d’hoteleria corresponent, sinó que es regeixen pel conveni de neteja o per un conveni específic d’empresa. Aquest canvi implica entre altres coses que les treballadores, per fer una mateixa feina, puguin estar cobrant al mes 200, 300 o 400 euros menys. També suposa un clar debilitament de la capacitat d’organització sindical de les treballadores, quan en un centre de treball podem trobar que una part de la plantilla pertany a una, dues, tres o més empreses.

A Mallorca aquest procés no ha avançat tant com a altres bandes d’Espanya, on ja són molts els hotels que han substituït les treballadores pròpies per empreses de serveis subcontractades. Però l’amenaça és també present. Així la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) va proposar regular aquesta forma de gestió en la negociació del darrer conveni col·lectiu l’any 2014. La mesura va ser clarament rebutjada pels sindicats i finalment no es va incloure. Però com està passant a moltes altres bandes les externalitzacions s’estan aplicant de manera particular; hotel per hotel. Així ho van denunciar CCOO i UGT a la inspecció laboral a finals d’abril de 2015 i arran d’això més de cinquanta empreses hoteleres estan essent investigades per haver externalitzat serveis a les Illes Balears, Catalunya, Canàries i País Valencià.

Increment de la càrrega laboral

L’altre gran via de precarització del treball de les cambreres de pis està en la forma com s’organitza el treball i l’increment desmesurat en la càrrega laboral. A través d’entrevistes realitzades a cambreres de pis de Mallorca, fonamentalment de Platja de Palma i la costa de Llevant, hem pogut identificar una sèrie de processos compartits a la majoria d’hotels. En primer lloc destaca el nombre d’habitacions que han de fer. En alguns casos el nombre d’estances que han de netejar arriba a les 24, 25, 26 i, fins i tot, hi ha alguns casos en els quals encara en són més. A més, s’ha de tenir en compte que són habitacions que cada cop tenen més llits. A més, han de fer net les àrees comuns dels hotels, com la recepció, les escales, els restaurants, els banys públics, etc.

    Llista d'habitacions a fer net durant una jornada d'una cambrera de pis. Foto: Aina Núñez.

Llista d’habitacions a fer net durant una jornada d’una cambrera de pis. Foto: Aina Núñez.

La feina l’han de fer sota un ritme molt intens per poder lliurar les habitacions netes als nous hostes o aprofitar el temps que els clients surten a la platja. Aquest increment de la càrrega laboral també s’ha vist afavorit per la desaparició progressiva de figures tradicionals en l’hoteleria, com els valets, que ajudaven les cambreres portant la roba de la bugaderia a cada planta o netejant vidres. Ara és una feina que han acabat assumint elles. Tampoc l’estructura arquitectònica dels hotels ha facilitat el treball. Són molts els casos que les treballadores s’han de desplaçar amb els seus carros a diferents plantes o, fins i tot, diversos edificis. Succeeix el mateix quan han de dur la roba bruta d’una punta a l’altra de l’hotel. Igualment les reformes que es fan a les habitacions, quan es posa vidre per tot arreu o es col·loquen mampares a les dutxes o banyeres, incrementa la feina que han de fer.

Una de les vies de precarització del treball de les cambreres de pis està en la forma com s’organitza el treball, que ha suposat un increment desmesurat en la càrrega laboral.

Les noves maneres de contractació i la por de perdre la feina o de no ser contractades una altra vegada han fet que moltes treballadores acceptessin fer més feina que no els corresponia. Així, s’ha tornat habitual que les treballadores tinguin assignat un determinat nombre d’habitacions i que les hagin de fer tant sí com no en les hores que estan contractades. D’aquesta manera, es considera que si no les acaben en aquell temps és problema seu i que han de quedar fins que les tinguin netes. S’assumeix com a normal, per tant, el fet que hagin de regalar hores de feina a l’empresa sistemàticament. Per evitar quedar més temps, a part d’anar corrent tot el dia amb els riscos de cops i caigudes que això pot suposar, moltes treballadores acaben per no baixar a esmorzar o dinar quan els toca. O bé, representa que en determinades èpoques de més ocupació no facin els dies de descans quan els correspon i passin dies i dies treballant de forma continuada.

Un treball precari que deteriora la salut

Tot plegat està tenint com a conseqüència que la salut d’aquestes treballadores es vegi cada cop més malmesa. A més del cansament, del mal i dels cops que constantment suporten, amb el temps es van generant tota una sèrie d’afeccions –com problemes de cervicals, de lumbars, d’espatlles, de túnel carpià, de genolls– que van deteriorant la seva salut. Les intervencions quirúrgiques en aquests zones són comuns per a moltes treballadores. I també ho és el recurs quotidià de la medicació per a poder aguantar el dolor i continuar treballant. Així mateix, el ritme de treball, la sobrecàrrega de feina, l’angoixa i la impotència amb què viuen fa que les situacions d’estrès siguin també freqüents, de tal manera que també s’han de medicar per a poder dormir i baixar els nivells d’ansietat.

La precarització del treball de les cambreres de pis ha arribat ja a extrems intolerables. Cal acabar d’una vegada per totes amb aquesta situació. La salut i la vida de milers de treballadores és el que està en joc.

Font: Tot Inclòs – Danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes – La precarietat laboral de les cambreres de pis

1 Comentari »

  • maria escrigué:

    no es ninguna mentira todo lo publicado,se las obliga a trabajar un dia libre todo el verano,cada vez que sea necesario,y encima lo ponen en momina como incentivos,cuando pedimos un dia por necesidad raaludosra vez se da
    segun ocupacion,pero en el momento de una bajada,te avisan hora por hora que tienes vacaciones y encima tedicen no te vayas muy lejos por si te tengo que llamar,ni siquiera tenemos derecho hacer nuestros planes
    porque solo tenemos que estar dispuestas,para cuando el hotel nos necesita,
    me alegra que los sindicantos esten en movimiento.pero nunca llegare ha entender porque los domingos en hosteleria no se pagan como festivos y solo tengan derecho ha este unos cuantos previlegiados y los dias 31 no se cobren,saludos.
     

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.