Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Art i cultura, Difusió i pensament crític, Publicació oberta

Hipòtesis de lluita contra el camp de l’art i l’artista

Publicat per dia 12 març 2013 – 9:04Cap comentari | 258 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

El passat primer de març, és va dur a terme, dintre del marc de les ”Jornades: Estètiques Llibertàries” -organitzades per les Juventuts Llibertàries de Madrid- la presentació del llibre Contra el arte y el artista, del Colectivo DesFace, el qual aporta les següents hipòtesis de lluita contra el camp de l’art i l’artista:

1. El domini tecno-burocràtic combina la cultura de masses (entesa com industria cultural i cultura de l’espectacle) amb l’existència d’una elit artística que perpetua la distància entre art i vida quotidiana.

2. El capital ha monopolitzat i hegemonitzat la indústria cultural, els mitjans de comunicació, la vida privada i la vida pública, posant-los a disposició d’un feixisme solapat i invisible que s’ha naturalitzat.

3. L’origen de l’espectacle és la pèrdua d’unitat del món. L’expansió gegantina de l’espectacle modern expressa la totalitat d’aquesta pèrdua. En l’espectacle, una part del món es representa davant la resta del món com a superior, fent una promesa de satisfacció de desitjos que mai es compleix.

4. L’art modern sols té sentit en el context d’una societat on el treball humà s’ha alienat. No existiria l’art si no fos perquè l’activitat vital d’allò home/dona, el treball, segueix estant sotmesa a un règim d’explotació.

5. L’aura, que és allò depositat en l’obra pel què fer humà, és l’essència social d’allò home/dona, el seu ésser genèric, exterioritzat en l’acte creatiu i en el treball.

6. L’activitat artística, per transcendir el seu arrest en allò sublim ha d’obrir-se a allò profà, el que implica la seva fugida d’allò estètic cap allò polític, el seu alliberament, la seva conversió en lliure obrar.Contra-el-arte-y-el-artista1

7. Les figures del ”geni” i ”artista” són construccions ideològiques d’un sistema que necessita d’agents que perpetuïn l’estranyament entre art i vida.

8. Es tracta d’alliberar les obres d’art del seu caràcter de mercaderia. Ja no basta amb portar un inodor al museu, es necessari tirar el museu a l’inodor i amb ella totes les institucions que regeixen i reglamenten aquest camp de la societat, incloses les seves autoritats (siguin públiques o privades).

9. La tecno-burocràcia ha privilegiat dos fronts complementaris en les polítiques actuals del camp de l’art i la cultura: 1. La ”Cultura de l’espectacle” i 2. L’administració de fons concursables a mode de sistema de promocions.

10. No es tracta d’estetitzar la política, sinó de polititzar l’art.

11. Polititzar l’art suposa la destrucció o buidament del camp de l’art, tal i com avui ho coneixem, suposa la mort de l’art en tant institució, en tant cultura afirmativa, en tant esfera sacra, en tant professió i espai de les elits.

12. En el lliure obrar, és el procés el que s’expressa en l’obra. El el lliure obrar el que parla mitjançant l’obra com a procés, com experiència. L’experiència de producció es posa en l’obra com a contingut.

13. Proposar circuits del do, tant en la política com en l’art, implica reivindicar la gratuïtat d’aquestes dues activitats. Sostenir que cap de les dues pot ser reduïda a un valor de canvi, i que per tant, escapen a les lleis del treball assalariat, significa, en resumides contes, considerant-les com un regal, que no espera retribució, sinó que és una despesa inútil. A més, aquesta forma de circulació es part del contingut d’una obra.

14. L’obra que transita pels circuits del do es produïda des d’allò local per allò local, no té pretensions d’universalitat ni aspira al gran consum, la seva politització ho arrela al seu entorn, a la seva comunitat.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.