Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Especial 8-M, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat

Els guardians (en masculí) del llenguatge

Publicat per dia 4 març 2013 – 9:366 Comentaris | 595 views
Share to Google Plus

capçalera 8 març

Els guardians (en masculí) del llenguatge

Betzola

La qüestió de l’ús no sexista del llenguatge està farcida de polèmica. I això que en principi sembla una cosa prou intuïtiva: l’ordre patriarcal i androgin que hem heretat es manifesta en la gran majoria dels àmbits de les nostres vides: també en el llenguatge. Així, per mirar de visibilitzar aquesta problemàtica i canviar-la de mica en mica, des de molts sectors es demana, entre d’altres coses, que en lloc de dir «tots els professors hi estan d’acord» optem per una versió més inclusiva, com ara «tots els professors i professores hi estan d’acord» o «tot el professorat hi està d’acord». I com aquests, milers d’exemples.

M’atreviria a dir que tothom ha considerat que això és una bajanada la primera vegada que s’hi ha topat. Amb el temps, però, i amb una mica de sensibilitat, és possible descobrir que aquesta qüestió no és pas tan absurda i intranscendent. Ans al contrari, per a molta gent ha esdevingut de gran importància.

En aquest sentit, notam que avança amb força l’assumpció de l’ús de formes no discriminatòries d’expressió per part dels moviments socials més radicals, les entitats del tercer sector (ONGs) i també d’algunes institucions públiques governamentals, universitàries, etc. Així, el feminisme ha aconseguit, i amb raó, que el llenguatge també fos un terreny de batalla contra l’ordre patriarcal.

I quan diem «batalla», gairebé ho podem dir literalment: són moltes les institucions lingüístiques que s’han pronunciat en contra d’aquests plantejaments i destacades personalitats n’han expressat el seu rebuig, sovint de manera vehement. A continuació ficaré cullerada en aquest debat i posaré damunt la taula alguns arguments més per defensar l’ús del llenguatge no sexista, encara que sigui en contra dels plantejaments de respectables persones de l’acadèmia que treballen amb esforç per la normalització de la nostra llengua.

Sense entrar encara en els continguts, la primera cosa que crida l’atenció quan s’analitzen els arguments contra l’ús del llenguatge no sexista és la vehemència i indignació amb què s’expressen aquestes crítiques. Així, és força habitual llegir coses com ara «Una de les manies d’aquesta croada anti-masclista en el llenguatge» o «Quasi totes les antigues “Associacions de Pares d’Alumnes” s’han convertit, per la pressió de la demagògia lingüística feminista, en “Associacions de Mares i Pares d’Alumnes”». Així doncs, es considera que l’ús no sexista és una «mania» o fins i tot una «croada anti-masclista». En altres passatges s’arriba a considerar que tot plegat és una «guerra absurda» o una «actuació absurda més pròpia de la ignorància que de la reflexió científica».

Per si això fos poc, topam amb manifestacions iròniques tan desafortunades com aquesta: «Perseverant en la lloable croada d’aconseguir el respecte i la igualtat entre homes i dones a base de forçar la llengua (qualsevol pot adonar-se’n que d’ençà que s’insisteix en això dels “benvolguts i benvolgudes” les agressions a dones per part d’homes han disminuït)…». I una darrera mostra: «La moda de l’anomenat llenguatge no sexista, que arrossega tota mena de ‘progres’ gramaticalment indocumentats, no és res nou. Fa temps que les llengües romàniques pateixen aquesta dèria, atiada per cercles feministes —de feminisme superficial— que actuen dins les institucions [...]».

Ras i curt: mireu, potser aquests dos acadèmics de la llengua tinguin raó. Però no em direu que aquesta manera d’expressar-se recorda més la d’aquells tertulians d‘Intereconomía quan senten parlar d’independència i comencen a treure escuma per la boca mentre balbucegen «la Constitución española, la Constitución española». Foc d’encenalls.

Caldria esperar maneres més civilitzades i serioses, crec, d’encetar un debat sobre tota aquesta qüestió i que anessin més enllà de postures tan arrogants i a la defensiva com la que mostren aquestes dues persones en els seus articles. No només ens tracten com si haguéssim perdut l’oremus aquelles que defensam un ús inclusiu de la llengua sinó que, endemés, insulten la intel·ligència portant a l’absurd els nostres arguments i desviant l’atenció del vertader debat.

El pal de paller argumental contra l’ús no sexista de la llengua és que la lingüística és una ciència. Com a ciència que és, té la seva metodologia, normes, regles, criteris científics i institucions i grups que vetllen pel seu coneixement i bon funcionament. Ben igual que qualsevol altra ciència, val a dir. Si això és així, clar, ningú no pot discutir amb arguments polítics -per respectables que siguin- com s’ha d’escriure correctament el plural genèric no marcat, posem per cas. L’explicació és que la manera correcta d’escriure és una qüestió purament científica, no opinable per part d’«indocumentats gramaticals».

La veritat és que sembla un argument definitiu, una galleda d’aigua freda, un escac i mat fulminant. Llàstima que sigui una fal·làcia que atempta contra les nocions bàsiques de la filosofia de les ciències. Anem a pams.

Si reduïm la qüestió a simple ciència, s’acaba el debat. És evident que científicament el llenguatge no discriminatori no té gaire sentit i atempta contra les regles bàsiques. No podia ser d’altra manera. És com si algú volgués defensar, per exemple, la independència de Catalunya basant-se en articles de la Constitució espanyola. És una lluita perduda per definició.

La fal·làcia d’aquest plantejament rau en la separació, profundament discutible, entre ciència i valors, ciència i ètica, ciència i política. Fa anys que aquest debat està més que plantejat i abordat des d’infinits angles. Precisament la postura que diu que la ciència és quelcom neutral, objectiu i essencialment aliè a qualsevol debat polític fa figa i és desmentida diàriament, però clar, cal un petit esforç per captar-ho.

De fet, la història dels feminismes no és altra que l’intent constant de fer veure que allò que sembla «natural», «evident» i «indiscutible» està carregat d’una profunda dominació masculina. I el terreny -històricament tan i tan masculí- de les ciències està sotmès a aquesta crítica, com és lògic. Com bé expressa David Pujol en un article en aquest mateix mitjà, «El que no se’ns explica és per què casualment és el gènere no marcat (el masculí) el que inclou el femení. Se’ns fa veure que és quelcom natural, lògic, tradicional. Però no és gens agosarat pensar que aquest ús té el seu origen i tradició en el patriarcat».

Quantes vegades no hem hagut de suportar galindaines tecnòcrates que ens venen com a «tècniques» i «basades en fets» algunes decisions «expertes» que no són altra cosa que decisions profundament polítiques encaminades a beneficiar una minoria amb els recursos d’una majoria? És el pa nostre de cada dia.

La ciència lingüística, com qualsevol altra, és evident que té les seves normes internes i els seus mecanismes de perfecte funcionament. Però des del feminisme s’ha criticat el presumpte rastre de dominació masculina que s’amaga dins les seves estructures. Davant d’aquesta crítica es pot reaccionar a la defensiva (com s’està fent en els exemples que hem vist abans) o s’hi pot respondre d’una manera més oberta i humil. Fins i tot amb vocació de posar tots els coneixements lingüístics al servei d’escoltar aquesta sensibilitat nova i transformar la llengua per tal que la pugui recollir.

Com l’ha de recollir, de quina manera concreta, potser sí que és una qüestió científica que persones expertes han de treballar. En lloc de posar-se tan a la defensiva, seria bo que miressin d’assessorar i encapçalar la manera de trobar noves maneres d’inserir en la llengua aquesta nova sensibilitat. No oblidem que si és el feminisme que ha «atemptat» contra la gramàtica és perquè cap instància lingüística no ha mostrat sensibilitat cap a la qüestió de gènere i llengua. Les construccions gramaticals «absurdes» que tan es critiquen no són res més que la constatació que en l’àmbit de la llengua també hi ha un conflicte polític relacionat amb el patriarcat.

És un fet que les principals institucions que vetllen per l’estudi i el desenvolupament normatiu de la llengua, i que s’han manifestat en contra de l’ús no sexista del llenguatge, no tenen gaire sensibilitat cap aquesta qüestió. En la seva defensa podríem dir que potser l’actual debat és massa nou i que no han tingut temps de posar-s’hi, però seria fals. De fet, ja a l’any 1791 Olympe de Gouges féu la «Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana», la redacció de la qual estava declinada en femení, com a contrapartida de la «Déclaration des droits de l’homme et du citoyen» de la Revolució francesa. Fa anys, doncs, que la crítica de la dominació masculina en el llenguatge -i no només en la política- és prou explícita. L’explicació més plausible d’aquest «oblit» és que les institucions de la llengua estan sotmeses i travessades, també, pel patriarcat i la concepció andrògina del món. Al cap i a la fi, per què la llengua hauria de ser una talaia privilegiada totalment immune a la inèrcia patriarcal? Repassem algunes dades per estirar d’aquest fil.

En primer lloc, el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. En un document es rebutja, des del punt de vista lingüístic, l’ús d’aquestes formulacions inclusives. És un Departament format per 34 persones, de les quals només 10 són dones, el 29% del total. Una altra institució, l’Institut d’Estudis Catalans: té 193 membres numeraris i emèrits, dels quals només 23 són dones, xifra que no significa ni el 12%. Finalment, la Real Academia Española, que també s’ha posicionat en contra del llenguatge no sexista: la seva plana major està formada per 41 persones, entre les quals només hi trobam 5 dones, un 12% del total. La conclusió és que els guardians del llenguatge són homes, matemàtica pura i dura: espero que sigui un argument prou científic per a vosaltres. Escac i mat?

6 Comentaris »

  • Oriol escrigué:

    És tan natural tenir el gènere masculí com a no marcat com ho és tenir el femení. Per això hi ha llengües amb el femení no marcat, i no repercuteix en la forma d’organització social. En aquest cas és atzar, és així. De fet, però, el que és més natural és que la llengua no tingui gènere, és a dir, que tingui gènere únic, com ara és el cas de l’anglès i altres llengües, en total el 85% de les llengües del món. Les llengües amb distinció de gènere són minoria, i encara excloent, dins d’aquestes, llengües amb més de dos gèneres, cosa que, per tant, exclou també la possibilitat d’establir la correlació gènere gramatical-sexe-fet cultural.Parlar de fets lingüístics prenent en compte només la realitat de la llengua catalana (o francesa, o italiana, o X) és un error bàsic d’anàlisi, en tant que la facultat del llenguatge és universal i la descripció d’aquests fets ha de tenir en compte els denominats universals lingüístics.

  • Oriol escrigué:

    És tan natural tenir el gènere masculí com a no marcat com ho és tenir el femení. Per això hi ha llengües amb el femení no marcat, i no repercuteix en la forma d’organització social. En aquest cas és atzar, és així. De fet, però, el que és més natural és que la llengua no tingui gènere, és a dir, que tingui gènere únic, com ara és el cas de l’anglès i altres llengües, en total el 85% de les llengües del món. Les llengües amb distinció de gènere són minoria, i encara excloent, dins d’aquestes, llengües amb més de dos gèneres, cosa que, per tant, exclou també la possibilitat d’establir la correlació gènere gramatical-sexe-fet cultural.Parlar de fets lingüístics prenent en compte només la realitat de la llengua catalana (o francesa, o italiana, o X) és un error bàsic d’anàlisi, en tant que la facultat del llenguatge és universal i la descripció d’aquests fets ha de tenir en compte els denominats universals lingüístics. Aquest article de Carme Junyent és prou explicatiu al respecte: http://www.lllf.uam.es/clg8/actas/pdf/paperCLG60.pdf

  • Vallsi escrigué:

    Totalment, Oriol. Jo crec que el problema és que aquesta mena d’articles no els escriuen filòlegs (ergo, filòlogues), sinó que ho fa gent que ha estudiat més la dona q la pròpia llengua. Surt més de les vísceres que de la raó. Òbviament, el llenguatge és l’element legitimador del discurs, però, com molt bé expliques, és cosa més d’estructures discursives que no pas del gènere gramatical. És a dir, la dona catalana pot tenir els mateixos problemes que la dona anglesa, i aquestes segurament en tindran menys que una de Somàlia que parla suahili, però la dona catalana té el gènere marcat i l’anglesa i la somali (o n’hauríem de dir somaliana?) no. Hi ha molta feina fer, és cert, però la lluita és al carrer i no en en el gènere gramatical. Estalviem forces i destinem-les allà on cal, perquè el masclisme és un problema de base, i no de gramàtica. Si no treballem d’una forma racional i parlant amb propietat, i precisament per la força de la mateixa parla i llengua, amb el temps es pot acabar confonent el feminisme amb el masclisme.

    • Jimeno escrigué:

      És que només els filòlegs poden parlar sobre gramàtica o llengua? És que la ciència és només per a científics? El món és una xarxa interrelacionada, la política, el fet social, penetra dins cada àmbit. Tothom pot opinar, si ho fa des d’un vessant rigorós i raonat.
      A més, tu parles de visceralitat; em pens que, si has llegit els articles que enllaça l’autora, aquests sí són escrits amb passió i són viscerals.
      Entenc que molta gent trobi un doi la “femenització” del llenguatge, pot no estar-hi d’acord; una altra cosa és ridiculitzar-ho com fan els “filòlegs”.
      Ara bé, ningú no pot obviar que el patriarcat s’ha apoderat del llenguatge, ens agradi o no. És un fet objectiu. El feminisme no ataca directament com a únic el problema del llenguatge, és un àmbit més, una altra porta oberta masclista més. Simplement cal fer-ho visible.

  • Jaume escrigué:

    Els arguments de la Betzola (no sé si el nom és triat a posta o és pura casualitat) en aquest escrit són tan inexistents per a contrarestar les raons científiques que expliquen el comportament de la llengua, que es limita a desvalorar, sense raons, els escrits a què fa referència i a desacreditar les institucions acadèmiques que defensen l’ús correcte de la llengua perquè estan compostes majoritàriament per homes! A part de ser això una manifestació clara de sexisme discriminatori (¿què diria la Betzola si qualcú desacreditàs una institució de majoria femenina només per aquest fet?), és insultant per a les dones que formen part d’aquestes institucions i hi estan d’acord. I és d’una baixesa moral repugnant intentar desacreditar uns dictàmens científics no per allò que diuen, pels seus arguments, sinó pel simple fet que els han redactat unes persones la majoria de les quals tenen el greu defecte de ser (aberracions de la Naturalesa!) mascles. ¿Aquesta és tota la força d’aquest feminisme mal entès que ataca la llengua en lloc d’atacar les causes reals de la discriminació de la dona? Pobres resultats obtindreu! Potser li convé, a la Betzola i a tots els qui opinen com ella, llegir el document elaborat a unes Jornades fetes a la Universitat de Barcelona sota l’organització del GELA, grup d’estudi dirigit per una dona que excel·leix en la seva professió de lingüista, Maria C. Junyent, i que per això no comparteix aquestes manifestacions inconsistents. Podeu trobar aqueix document en aquesta adreça: http://gela.cat/Document.pdf .

    • Quim escrigué:

      Llegint l’article i llegint els comentaris, em sembla que em puc fer la pregunta de què va ser primer, si l’ou o la gallina. Homes esgrimint arguments “científics” amb un odi visceral contra el discurs feminista sota un article que parla de la visceralitat dels arguments “científics” esgrimits pels homes contra el discurs feminista. Efectivament, la Betzola tenia raó.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.