Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Ecologia, Illes Balears i Pitiüses, Mobilitat i territori, Tot Inclòs

El turisme agreuja la insostenibilitat ecològica del sistema capitalista

Publicat per dia 23 setembre 2015 – 9:55Cap comentari | 261 views
Share to Google Plus

La indústria sense fums és responsable de, com a mínim, la quarta part de la petjada ecològica de les Balears.

Gaspar Alomar Trias

Formem part d’una societat de consum on el desig d’acumulació de possessions pareix insaciable. Les persones consumim béns i serveis amb l’esperança d’aconseguir allò que la propaganda ens promet: bellesa, plaer, oci, pau… La locomotora capitalista crema tot el que té al seu abast per tal d’incrementar els seus guanys (i la nostra felicitat, és clar) sense tenir cap altre destí que seguir perpètuament en marxa sobre les vies del creixement.

Per fer anar aquest tren de vida hem de menester els recursos necessaris per moure’l (aigua, sòl, hidrocarburs…), així com gestionar els residus que es generen del processament, transport i consum d’aquests. De planeta sols en tenim un, per tant, els recursos que aquest ens ofereix són finits encara que alguns d’ells es vagin regenerant (això sí, a un ritme inferior al que la humanitat els consumeix). No fa falta ser cap geni per adonar-se’n que aquest tren descarrilarà en qualque moment; tot i així, pareix que encara no som conscients de l’impacte del nostre mode de vida al planeta.

La Terra no pot suportar el nostre consum

Des de fa uns anys, per mesurar l’impacte de l’activitat humana a la Terra, s’han desenvolupat diversos indicadors centrats en determinar la sostenibilitat d’aquesta. Un d’ells és la petjada ecològica, que expressa la superfície de terreny necessària per sostenir un determinat mode de vida. Aquest indicador considera tant l’àrea física necessària per produir els recursos materials i l’energia per proveir una població definida (cultius, pastures pels animals, boscos, mar productiu i superfície urbanitzada), com l’àrea per absorbir els residus que aquesta genera (boscos que absorbeixin el CO2).

La Global Footprint Network va calcular que el 2007 l’àrea mitjana de superfície que necessita un humà per a mantenir el seu mode de vida és de 2,7 hectàrees anuals. Per contra, la biocapacitat del planeta, és a dir, l’àrea que el planeta pot oferir equitativament a cada persona per abastir-la, és de 1,8 hectàrees anuals. Si enfrontem ambdues dades tenim, per tant, un dèficit ecològic mundial d’un 51%. O, explicat d’una altra manera, necessitaríem mig planeta Terra més per satisfer el consum actual de l’espècie humana [1].

És fàcil imaginar que no tots els pobles del món tenen la mateixa responsabilitat en la insostenibilitat ecològica planetària: els països que més recursos consumeixen i més residus produeixen són les principals potències capitalistes del Nord. Al Sud no hi ha dèficit; fins i tot produeixen reserves, com la majoria de països d’Amèrica Llatina.

Pel que fa a l’Estat espanyol, el dèficit ecològic l’any 2005 ascendia a quasi 4 hectàrees (Ha) per habitant (hab), amb una petjada ecològica de 6,4 Ha/hab front una biocapacitat de 2,4 Ha/hab. És a dir, es necessitarien quasi tres espanyes per ser ecològicament sostenibles [2].

Actualment, per ser ecològicament sostenibles necessitaríem els recursos de 15 arxipèlags com el nostre; 4 es destinarien al turisme i 3 al transport aeri

Respecte a les nostres Illes, segons la tesi doctoral Geografies del capitalisme Balear d’Ivan Murray Mas, obtenim que el 2004 la petjada ecològica balear era de 8,2 Ha/hab i la biocapacitat de 1,5 Ha/hab, la qual suposaria un dèficit ecològic de 6,7 Ha/hab. Murray, donada la peculiaritat geogràfica de les Illes, discerneix entre la superfície terrestre i la marina a l’hora de quantificar el dèficit ecològic (quasi el 80% de la biocapacitat balear és marina, en canvi tant a l’Estat espanyol com a la UE i a la resta del món aquest percentatge correspon a la superfície terrestre) i arriba a la conclusió que necessitaríem 14 arxipèlags més per abastir el nostre mode de vida. [3]

El turisme dispara el dèficit ecològic

El turisme, la indústria sense fums com agrada dir a l’empresariat turístic, és una de les més nocives i insostenibles del planeta. De fet, l’informe Análisis de la huella ecológica en España publicat l’any 2008 pel poc sospitós Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino del Govern espanyol de llavors, situava l’hosteleria, directament lligada al turisme, com la tercera activitat que més agreuja la petjada ecològica de l’Estat. A més, les dues activitats que la superen també tenen una forta relació amb el turisme: la construcció (necessària per crear les infraestructures turístiques, com hotels i complexos residencials) i els serveis de producció i distribució d’electricitat. [2]

    Amb 15 arxipèlags seríem ecològicament sostenibles... si l'empresariat turístic no hi fiqués més mà!

Amb 15 arxipèlags seríem ecològicament sostenibles… si l’empresariat turístic no hi fiqués més mà!

Si tornem al càlcul de la petjada ecològica de les Balears de Murray, el qual inclou la càrrega de la indústria turística, podem esbrinar quin percentatge és responsabilitat del turisme. Tenint en compte el nombre de turistes que visitaren l’illa el 2004, el nombre d’estades que sumaren i assumint que el consum d’un turista és equivalent al d’un resident, s’obté que, dels 15 arxipèlags necessaris per ser ecològicament sostenibles, 4 d’ells es destinarien a abastir la població flotant turista. És a dir: una quarta part de la petjada ecològica de les Balears és responsabilitat directa del turisme [3].

Sense petroli no tindríeu negoci, cínics!

Un turista que vulgui venir a les Illes necessita cremar petroli, sí o sí. El 2004, any del que es disposen dades de la petjada ecològica balear, el 95% dels turistes varen triar el transport aeri per desplaçar-se. [4] Aquest tipus de desplaçament comporta que, en paraules del propi Murray, els turistes arribin a les Balears amb un bidó de querosè davall del braç (uns 45 litres). Per tant, el petroli és imprescindible per mantenir el negoci turístic, per molt que els hotelers balears ens vulguin fer creure que estan en contra de les prospeccions petrolieres.

    L'aeroport de Son Sant Joan, clau pel turisme, rep prop del 95% dels turistes que visiten Mallorca.

L’aeroport de Son Sant Joan, clau pel turisme, rep prop del 95% dels turistes que visiten Mallorca.

La major part de la petjada ecològica de les Balears, un 75%, és deguda al consum energètic. D’aquesta porció, un 29% és responsabilitat del transport aeri; és a dir, el 21,5% del total de la petjada ecològica balear és degut als desplaçaments en avions. El càlcul de Murray per esbrinar la petjada ecològica turística és molt prudent, ja que reparteix equitativament la petjada ecològica energètica entre els residents i els turistes. Si se’ls imputés a ells la petjada del transport aeri de passatgers, la seva petjada ecològica pràcticament es duplicaria, suposant quasi la meitat del total de la petjada balear. [3]

Aturem el tren: ni turisme ni capitalisme

Després d’haver exposat el dèficit ecològic que genera el nostre mode de vida, resulta utòpic parlar de turisme sostenible emmarcat dins una societat capitalista que ja de per sí és insostenible ecològicament. Més encara quan el turisme resulta ser una de les activitats més malbaratadores -i hedonistes- de la humanitat. Donat que la principal premissa del capitalisme és augmentar els guanys per obtenir el màxim benefici, és a dir, créixer costi el que costi, no es pot plantejar un capitalisme sostenible. Així, si volem preservar el nostre planeta, ens haurem de desfer d’aquest sistema destructiu.

És utòpic xerrar de turisme sostenible dins un sistema ecològicament insostenible

A les Illes, l’oposició parlamentària d’esquerres i verda respecte al turisme és insultant, ja que prediquen que aquest pot ser sostenible, una autèntica bajanada. Mentrestant, els grans capitalistes balears i els nostres governants segueixen cecs davant de la insostenibilitat del nostre model econòmic, segurament enlluernats pel negoci que els suposa el monocultiu turístic per a les seves butxaques. Ells són qui porten les màquines d’aquest tren de vida al crit de “¡Traed madera! ¡Traed madera!” mentre espolien i tuden els recursos del vehicle en el que totes viatgem: el nostre planeta. A nosaltres ens toca sabotejar la locomotora abans que ens ho cremin tot.

Notes:
[1] Global Footprint Network – Footprint for Nations: http://www.footprintnetwork.org/en/index.php/GFN/page/footprint_for_nations/
[2] Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino – Análisis de la huella ecológica de España: http://www.footprintnetwork.org/images/uploads/Huella%20ecologica%20de%20Espana.pdf
[3] Murray, Mas – Geografies del capitalisme Balear – http://hdl.handle.net/10803/104203
[4] Conselleria de Turisme de les Illes Balears – El turisme a les Illes Balears 2004: http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST865ZI79249&id=79249

Font: Tot Inclòs – Danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes – El turisme agreuja la insostenibilitat ecològica del sistema capitalista

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.