Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Politiqueig, Publicació oberta

[Crònica] Jordi Martí i Font i les possibilitats de l’anarquisme

Publicat per dia 29 gener 2014 – 9:131 Comentari | 286 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

De molts és sabut que els principis bàsics de l’anarquisme són l’apoliticisme, entès com el rebuig a la participació en les eleccions polítiques i les seves institucions, i la destrucció de l’Estat, fins i tot dels que hagin esdevingut d’una lluita d’alliberació nacional. Però, com sol passar, una cosa és la teoria i una altra la pràctica i les diferents realitats que les paradoxes de la història determina. Així, d’aquesta manera, ens explicà Jordi Martí la història de l’anarquisme i el seu heterodox caminar sobre les diverses possibilitats d’estendre la flama llibertària.

La primera de les seves xerrades, organitzada per Transitant i el col·lectiu Arrels, es realitzà el passat dia 24 de gener a la mateixa llibreria d’aquest col·lectiu tan actiu de Ciutat. La conferència, titulada “El municipalisme llibertari més enllà de Murray Bookchin”, primerament versà sobre el pensament i les propostes del també controvertit llibertari nord-americà, per llavors introduir-nos a exemples actuals de gestió municipal des d’una òptica llibertària a diferents pobles de Catalunya. Així mateix, també va fer referència a la recent adopció dels postulats llibertaris per part del poble kurd. I, ja al final parlà sobre les possibilitats que té participar de les CUP (Candidatures d’Unitat Popular) per tal de poder exercir una major oposició al poder i a la vegada propagar la democràcia directa.

Amb aquest ventall, el debat estava servit. Així les coses, es preguntà al conferenciant sobre els perills que té participar del joc polític que el poder ha establert i de ser absorbit pel mateix Sistema, la possibilitat també d’entrar en la retòrica maquiavèl·lica de justificar els mitjans per tal d’arribar al fi, o l’advertència que els anarquistes mai poden renunciar al principi de l’acció directa.

Per la seva banda, Jordi Martí respongué a aquestes qüestions amb la veritat dels fets tan històrics com actuals i amb la pràctica, que és el que veritablement determina la validesa de tal o qual estratègia. Així mateix, durant el torn de preguntes també es reflexionà sobre l’immobilisme i el sectarisme que poden provocar el purisme i l’ortodòxia.

Finalment, la vetllada acabà amb un variat de menjar vegà que serví per autofinançar aquestes xerrades.

L’endemà, el dissabte dia 25 de gener, la sala Sacma de Manacor acollí la darrera de les xerrades de Jordi Martí, “Anarquisme i alliberament nacional, alhora i barrejats”, organitzada pel col·lectiu Arrels. En aquesta, el conferenciant féu un repàs sobre les diverses relacions que han tengut el catalanisme i l’anarquisme durant la història. Així, un dels noms que més nombrà fou el de Josep Llunas Pujals, director de la publicació La Tramontana, un setmanari de finals del segle XIX, de gran tirada, que durà 12 anys i que s’escrigué íntegrament en català. També, explicà la necessitat de l’anarquisme contemporani de fugir dels marcs territorials que els Estats han imposat, ja que si un dels objectius del moviment llibertari és destruir l’Estat, el seu àmbit geogràfic no hauria de ser el marc d’actuació i referència. Finalment parlà sobre les possibilitats que ha obert l’ampli moviment ciutadà que reivindica la sobirania política de Catalunya.

A continuació, el torn de preguntes i reflexions fou extens i divers. En grosso modo, per una banda es coincidí amb Jordi Martí sobre la ruptura que ha de fer l’anarquisme amb les imposicions geogràfiques i territorials dels Estats, i amb la reivindicació del 19 de juliol de 1936 com a data històrica per l’independentisme i l’anarquisme català, idò el poble ha de tenir dret a decidir-ho tot (l’economia, la sanitat, l’educació, les seves relacions exteriors, etc.). Per altra banda, es criticà la manipulació històrica i la tendenciosa propaganda del nacionalisme català. Per acabar, es parlà del paper que poden tenir les CUP en aquest procés, així com les diferents probabilitats de radicalitzar-se o moderar-se.

En conclusió, dos dies on l’anarquisme deixà de ser un cos ideològic i pràctic tancat en pany de maleta, per passar a ser un ampli ventall de possibilitats de caminar cap a la justícia social, la democràcia directa i la sobirania real dels pobles. Com sempre, la petjada dels fets indicaran els errors i els encerts de les eleccions.

Transitant

 

1 Comentari »

  • p. escrigué:

    a jo me va semblar molt interessant i dóna per a moltes reflexions. és l’etern debat entre la ortodòxia maximalista i el possibilisme. Fer coses gairebé sempre és contradictori i possibilista. però, és millor no fer? és un debat interessant.
    salut i gràcies per l’article.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.