Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Estat espanyol i el Món, Publicació oberta

Clinamen, spoiler i l’inconscient zapatista

Publicat per dia 17 gener 2013 – 13:07Cap comentari | 145 views

Clinamen, spoiler i l’inconscient zapatista

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

1.

Milers de persones marxaren pels carrers de Manhattan el primer de maig de 2012. La pacífica marabunta de colors i de gestos li va pintar a la ciutat del vidre una novetat inusitada: ni els més vells del lloc recordaven una mobilització tan nodrida i tan massivament participada en una data històricament evaporada de l’imaginari ”neoyorquí”. Occupy a vegades es torna una energia sense amo capaç d’obrar aquest tipus de miracles. Tot i així, gairebé no s’ha parlat de la màgia multitudinària d’aquell primer de maig a Nova York. Les històries d’aquell dia no van existir per la Història. Gairebé totes elles tracten sobre l’alegria d’estar juntes i la sorpresa d’ésser tantes. Totes ens vam sorprendre de veure’ns amb tant de suport. D’entre totes les bellíssimes imatges que ens va produir aquell dia, n’hi ha una que sobreviu a la meva retina per damunt de les demés: en mig d’un nodrit grup de dones migrants destacava la petitessa d’una dona major de trets asiàtics. Per damunt del seu cap, les seves diminutes mans sostenien un cartell en el que es podia llegir: “Para todos todo, nada para nosotros”. Sota la frase escrita en castellà reposaven quatre lletres: “EZLN”.

2.

Louis Althusser ens va deixar un text bellíssim abans de sucumbir al dolor irremeiable de la seva vesània: ”La corriente subterránea del materialismo del encuentro”. En aquest escrit va prendre prestat d’Epicuri el concepte de clinamen: la desviació atzarosa d’un àtom de la seva trajectòria genera el naixement de noves i inesperades causalitats. Althusser proposà aquest potent concepte com a vector d’una força materialista capaç de desbordar per complexitat a la tradició racionalista i al determinisme. Que una dona major asiàtica es reconegui als carrers de Manhattan a la rebel·lia d’uns pobles maies del sud-est de Mèxic és un pur clinamen. Prova de que els pobles zapatistes estan donant vida a un vertader materialisme de l’encontre, capaç no sols de resistir contra vents i tempestes, sinó de perdurar a la Història sense deixar de circular a las històries.

Aquest hivern els zapatistes han reaparegut davant dels nostres ulls de manera inesperada, com gairebé sempre ho fan. Són, tal volta, la major de les desviacions i el més bell principi d’indeterminació: pur clinamen. Tal volta per això aquells que es mostren incapaços de despullar-se del determinisme de la certesa s’entossudeixen en no entetndre’ls. Qui nombra el passat desembre com el mes de la resurrecció zapatista, s’equivoca. Per ressuscitar primer s’ha d’estar mort. Els zapatistes decidiren morir-se un primer de gener de fa denou anys, però van viure. Des de llavors no han deixat de construir en els seus territoris la que va camí de convertir-se en l’experiència col·lectiva d’emancipació més digna i duradera de la nostra història recent. John Berger diu de la figura migrant a Un séptimo hombre: “la naturalidad con que la gente, las instituciones, las normas cotidianas de etiqueta de la metrópolis, los argumentos y las frases hechas, le decretan su inferioridad nunca sería tan completa e inequívoca si su función y el consecuente estatus inferior fueran nuevos. Él ha estado aquí desde el principio”. Els zapatisttes no tornen, perquè mai se n’han anat.

3.

Aquesta darrera tardor vam rebre a Nova York la visita dels amics argentins del Colectivo Situaciones. A les nostres converses aviat aflorà una paradoxa que ens resultava certament comú: el prolongat silenci dels pobles zapatistes ens havia sumit en una espècie d’orfandat, al mateix temps que llegíem en els nous moviments i havíem respirat a les places, de la Porta del Sol a Madrid al districte financer ”neoyorquí”, potents ressonàncies d’una qualitat netament zapatista. L’agost, el dirigent camperol peruà Hugo Blanco ja s’havia dirigit al moviment #YoSoy132 per assenyalar la importància d’aquestes ressonàncies  Tres mesos abans, en un encontre amb les gents d’Occupy Wall Street, Amador Fernández-Savater, tal volta un dels amics que millor ha entès i ha contat el moviment 15M, assenyalava el zapatisme com un dels materials imprescindibles per la construcció d’una genealogia possible del moviment a la península. Són traços d’una geometria comú que observa en les noves dinàmiques de moviment l’existència d’una espècie d’inconscient col·lectiu zapatista, precisament en el sentit en que Deleuze i Guattari proposaven pensar l’inconscient: com una màquina de descodificació i desterritorialització.

Com ha assenyalat Pablo González Casanova fa uns dies, entre les nombroses i potents descodificacions realitzades pel zapatisme, destaca l’haver situat l’acció política i el desig d’emancipació més enllà de la dicotomia esquerra/dreta. Aquest és, precisament, un dels exercicis de desterritorialtizació que caracteritza a moviments de nou tipus com #YoSoy132 o el 15M. A més, la preocupació sincera i profunda per una democràcia vertadera, la defensa de la diferència, la distància irreconciliable amb els partits i amb es que a dalt són mal govern, així com el projecte de desprivatització de la política per convertir-la en patrimoni de qualsevol, constitueixen igualment elements de la sàvia que recorre els nous moviments, agermanant-los inconscientment amb uns pobles zapatistes que fins ara havien viscut en la pell de l’spoiler: ens anticipaven el que anava a succeir en els episodis que encara no havíem vist. Els zapatistes han tengut sempre aquest problema de desubicació històrica: han estat contant-nos el futur des de fa gairebé dues dècades. Ara aquest futur ja no existeix, perquè se’ns ha fet present. L’inconscient zapatista dels nous moviments i la seva conexió amb els desitjos multitudinaris d’una nova vida expressats per tantes a les places de mig món, apunten que la desubicació històrica ha desaparegut. Aquest és, definitivament, el temps dels zapatistes.

Publicat el 14 de gener de 2013,
per Angel Luis Lara (@pirijod) a madrilonia.org

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.