Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Economia alternativa, Estat espanyol i el Món

[Opinió] Catalunya no perd diners amb Espanya

Publicat per dia 21 desembre 2011 – 10:20Cap comentari | 191 views

[Opinió] Catalunya no perd diners amb Espanya

Share to Google Plus

Des del món de la solidaritat, l’economista Arcadi Oliveres demana als partits polítics més interès per l’augment de la pobresa a Catalunya. Tot i declarar-se independentista i reclamar el concert econòmic, està convençut que Catalunya no té cap dèficit econòmic amb Espanya

 

Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) és professor d’economia aplicada a la UAB i activista social 24 hores al dia. El seu compromís l’ha obligat a assumir durant anys un munt de càrrecs en el món de la solidaritat: ara és president de Justícia i Pau i de la Universitat Internacional de la Pau. Fins fa quinze dies dirigia el Consell Català del Foment de la Pau.

–Vostè no ha militat mai en cap partit polític, però està en política des de principi dels anys 60.
–«Reivindico fer política des de fora, tot i que estigui lluny de la presa de decisions. Puc pressionar diputats o regidors, però no prendre decisions. Algú m’ha dit que això és fer política des de fora.»
–No l’han temptat mai amb càrrecs polítics?
–«Un sol cop. Els d’Iniciativa em van demanar fa molts anys que anés com a número 2 al Congrés dels Diputats, però vaig dir que no. Jo no volia treballar amb cap partit polític ni entrar en aquest món.»
–El preocupa l’abstenció electoral i el distanciament dels polítics respecte a la ciutadania?
–«L’abstenció és greu. Però cal anar a l’arrel. La gent no participa en comicis per dos possibles motius: primer, per menfotisme o manca d’interès, i segon, perquè el poder polític ha avortat tota iniciativa participativa de la societat civil.»
–Per exemple?
–«Quan la gent ha volgut participar més enllà de les eleccions, els governs els ha tallat les ales. No ens van deixar fer un referèndum sobre el deute extern i van posar moltes dificultats a la campanya Som lo que sembrem al Parlament. En tots els anys de democràcia, no s’ha aprovat mai ni una sola iniciativa legislativa popular.»
–Des de Justícia i Pau o, en general, les ONG, què demanen ara als polítics catalans?
–«El que ens preocupa sobretot és la justícia social. Quan visitem Montilla, Saura o Carod, és per reivindicar millors condicions de vida per als immigrants, els que no tenen sostre, els desocupats o els presos. En definitiva, per la dignitat de les persones. Aquesta justícia social ha de tenir una dimensió mundial, i per això promovem campanyes per demanar que la Generalitat doni el 0,7% a cooperació. El primer govern de Pujol no creia que la cooperació fos competència de la Generalitat, però al final, l’any 85, vam convèncer CiU per donar les primeres ajudes al Tercer Món.»
–I des del pacifisme?
–«La segona pota és la defensa dels valors de pau i no-violència, i l’exigència del desarmament. Tot i això, la majoria de decisions sobre guerres i despesa militar es prenen a Madrid, al Ministeri de Defensa.»
–Però la ministra de Defensa actual és catalana i del PSC. Com valora la seva tasca?
–«No m’importa tant la persona: a Chacón l’han col·locada allà, i jo no m’hi fico, amb la seva actuació. El que és aberrant és el Ministeri de Defensa en si mateix: té una despesa extraordinària de 51 milions d’euros al dia; fa publicitat hipòcrita mostrant-se com a garant de la tasca humanitària tot i que només poden sortir a l’estranger 7.000 dels seus 140.000 soldats; potencia una investigació militar perversa mentre la indústria espanyola exporta milers d’armes al Tercer Món. Això és enganyar l’opinió pública. És greu.»
–Quin és, per vostè, el problema més greu de Catalunya ara per ara?
–«La pobresa.»
–Creu que l’eix esquerra-dreta ha estat desplaçat per l’eix nacional al debat polític?
–«Sí. La famosa qüestió de l’Estatut, que encara cueja, ha provocat que en parlessin i molt. Els mitjans de comunicació han dedicat moltes més línies a analitzar les qüestions identitàries i la relació amb Madrid que a l’empobriment dels catalans.»
–Per això es demana el finançament, no?
–«L’única resposta per a Catalunya és el concert econòmic. Em baso en el principi de subsidiarietat: si una cosa la pots fer a nivell inferior, no cal fer-la en el superior. Catalunya hauria de recaptar els seus impostos i després ser solidària amb l’Estat.»
–Com a economista, és crític amb el dèficit fiscal de la Generalitat?
–«Tenim un gran dèficit fiscal, però no tenim dèficit en general. He calculat que Catalunya no perd diners en el tracte amb Espanya. Quan parlem de les relacions econòmiques entre el Nord i el Sud, denunciem el comerç injust, l’aprofitament de la feina dels immigrants, el deute ecològic… i això s’ha d’aplicar a les relacions Catalunya-Espanya. Hi ha una sèrie de transferències que no són fiscals però que cal valorar. Per exemple, Catalunya paga més impostos, però Espanya ens ha donat durant 30 anys tres milions de treballadors que havien rebut la seva formació educativa a càrrec dels comptes de Castella, Andalusia o Galícia. Això és un donatiu econòmicament molt rellevant. Quan un enginyer de l’Índia va a treballar a Microsoft, denunciem que la fuga de cervells empobreix l’Índia i millora l’economia dels Estats Units, però ho oblidem quan un enginyer gallec ve a treballar a la indústria catalana.»
–Catalunya perd o guanya, comercialment, dintre de l’Estat?
–La balança comercial amb l’estranger de Catalunya és deficitària: ven menys del que importa. Però cobreix el dèficit amb el mercat espanyol: ven més a Espanya del que Catalunya hi compra. Tant si ens agrada com si no, quan Extremadura compra productes catalans ens aporta plusvàlues.»
–Els catalans pobres hi surten perdent més amb el dèficit fiscal que els espanyols més pobres?
–«Per això vull que Catalunya cobri els seus impostos i, amb una fiscalitat progressiva, paguin més els catalans rics que els catalans pobres. Seríem més equitatius. I després, ja negociarem la quota voluntària a pagar a l’Estat, com fa el País Basc.»
–Sectors socials sobiranistes creuen que el problema és que la transició no ha culminat a Catalunya?
–«La transició es va fer molt malament a tot Espanya. El primer problema és no haver proclamat la República. I el segon és que institucions com la justícia i l’exèrcit han seguit els principis franquistes. A l’exèrcit, per exemple, no s’hi sent ni una paraula en català. Adolfo Suárez es va equivocar amb la idea del café para todos, i d’aquí vénen els problemes autonòmics d’ara a l’Estat.»
–Com solucionaria el conflicte per l’encaix de Catalunya a l’Estat?
–«Sóc independentista, però aquesta qüestió no és la que més em preocupa.»

www.elpuntavui.cat

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.