Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Difusió i pensament crític, Politiqueig, Publicació oberta

A propòsit de l’elecció d’Imma Mayol com a gerent d’EMAYA

Publicat per dia 2 juliol 2015 – 14:071 Comentari | 388 views

A propòsit de l’elecció d’Imma Mayol com a gerent d’EMAYA

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 A propòsit de l’elecció d’Imma Mayol com a gerent d’EMAYA

El consistori de la nostra ciutat ja ha estat format. Sabíem que José Hila i Antoni Noguera serien els futurs batles, però ahir ens vam aixecar amb una nova notícia de la qual no en teníem constància: l’exregidora de l’Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, serà la nova gerent de l’empresa municipalitzada EMAYA. Des de la Candidatura d’Unitat Popular de Palma veiem amb preocupació aquest nomenament, perquè sabem com ha actuat quan ha gestionat un ens municipal.

La futura gerent de l’empresa de neteja, aigües i clavegueram de Palma és la responsable d’haver iniciat la privatització del que era l’Institut Municipal Parcs i Jardins a la ciutat comtal. L’any 2005, a raó de la llei 57/2003 de Modernización de la Administración Local, l’Ajuntament de Barcelona va dur a terme la conversió d’Instituts Municipals com el de Parcs i Jardins en Organismes Autònoms o en Entitats Públiques Empresarials Locals (EPEL). Una EPEL implica que tot i que la titularitat segueixi estant en mans municipals, l’empresa tendrà una gran autonomia per externalitzar serveis, és a dir, cedir l’execució a una subcontracta. Aquesta decisió va estar envoltada d’una forta oposició per part de les treballadores i els treballadors, que van arribar a presentar una querella contra la direcció de l’ens municipal per haver-los tancat i tapiat les portes dels locals sindicals. La presidenta de Parcs i Jardins aleshores era, efectivament, Imma Mayol. Gràcies a la decisió de convertir Parcs i Jardins en una EPEL, amb dades del 2012, s’ha produït una descapitalització latent de la institució pública mitjançant la no contractació de personal necessari i l’externalització de serveis a empreses privades, arribant fins a un 30% de l’activitat total. Esperem que aquest no sigui el model que té preparat la futura gerent per a Emaya, com tampoc la mateixa política que dugué a terme contra els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins. Recordem que es va querellar contra cinc treballadors (tots del Comitè d’Empresa) per protestar contra el retard en la negociació del conveni i l’externalització de serveis en un acte públic on ella assistia.

A banda de la seva actuació concreta i favorable a la privatització d’un ens públic, Mayol va actuar amb total connivència amb les reformes i canvis que es van aplicar a Barcelona durant els anys que va estar present a l’ajuntament (1999-2008): Fòrum de les Cultures (i tot els canvis urbanístics que suposà), l’Hotel Vela, el Museu DHUB o la Torre Agbar, aquests dos darrers a la plaça de les Glòries. També va protagonitzar el desallotjament d’un centenar de subsaharians que demanaven solucions a la seva situació en ple agost quan fou batlessa accidental i fou part activa de la realització del primer Mobile World Congress, durament criticat pels moviments socials de la ciutat pel model que planteja, on les que acaben sortint beneficiades són les grans empreses i no la població barcelonina. En definitiva, la Marca Barcelona, culpable de la degradació de molts barris i espais de la ciutat venuts al turisme de masses.

Després de deixar la política, va fer feina per Agbar com a gestora de comptes, on va coordinar projectes amb la UIB i el sector hoteler, fet que va forçar a l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’any 2012, a obrir una investigació per aclarir si infringia la llei d’incompatibilitats per la seva relació professional amb aquesta multinacional. Finalment, resultà compatible.

Des de la CUP Palma volem expressar els nostres dubtes davant aquest nomenament tenint en compte els antecedents de l’exregidora; pensam que si hi ha d’haver un canvi a la ciutat no ho farem amb qui ha dut a terme accions contràries als interessos de la població d’altres indrets, especialment contra treballadors i treballadores. Esperam, també, que es compleixin tots els compromisos adquirits amb l’empresa per part dels partits abans de les eleccions i que aquesta gerència no suposi renúncies i la degradació dels drets i condicions laborals de la plantilla. Ens comprometem, doncs, a no perdre de vista les futures actuacions d’Imma Mayol i tot el consistori en general, perquè Palma necessita molts canvis, però creiem que és un error confiar amb persones que s’allunyen molt del concepte arxirepetit durant la campanya de ”nova política”.

 

Candidatura d’Unitat Popular de Palma
Palma, 2 de juliol de 2015

Més informació: Facebook

 

1 Comentari »

  • abstret escrigué:

    Els que venim de Barcelona (malauradament) ja sabem el peu que calça aquesta senyora. Va ser patètic haver d’escoltar les seves justificacions per l’acció de govern insuportable de l’ajuntament. Sobretot al final de la seva carrera política, quan el govern progressista havia perdut tota credibilitat fins i tot entre els seus propis votants. Eren temps en què el llarg període de gestió per part dels seus, ja feia massa evident les polítiques d’extractivisme social per a beneficiar uns pocs (i a ella mateixa, vist l’ús que ha fet de les portes giratòries), i on la retòrica progressista ja no li colava a ningú.

    L’Imma Mayol és el perfecte exemple de l’esquerra institucional d’aquest país. Una persona que es creu que amb quatre frases fetes i tòpics progressistes n’hi ha prou per a considerar-se portaveu dels desfavorits. Que considera que les sigles d’un partit atorguen aquella superioritat moral que fa que les seves accions no es puguin qüestionar, perquè sempre seran progressistes per definició. En definitiva, una persona que no fa res per a gestionar el govern en benefici de la majoria, perquè això suposaria molts mals de cap i esforços inútils (i una probable frustració), però que retòricament utilitza un discurs social i emancipador.

    Això és el que importam de Barcelona, una persona política que ha estat totalment descartada pel nou projecte progressista que allà comença, per la poca credibilitat que li queda. Ja sé que em diran que aquí tindrà un perfil tècnic, que no farà de política, però és en les coses que ha fet que aquesta persona ha demostrat estar al servei del projecte Neoliberal.

    Talvegada amb indignar-se no bastava, però tampoc calia rescatar perfils polítics tan clarament tronats i clissats. Quan sentia xerrar als partits polítics que s’havia de rescatar persones i no bancs, em pensava que es referien a una altra cosa…

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.