Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Defensa dels animals, Difusió i pensament crític, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, Lluita de carrer i acció directa, Memòria històrica

Feminisme i antiespecisme: dues lluites amb molt en comú

Publicat per dia 26 gener 2017 – 14:17Cap comentari | 391 views

Feminisme i antiespecisme:  dues lluites amb molt en comú

Share to Google Plus

En motiu de 72 Aniversari d’Aniversari d’Angela Davis, recuperam aquest article de María Ruiz Carreras publicat el 11/03/16 a Diagonal.

Des de les sufragistes fins a Angela Davis, existeix tota una història de interseccionalitat entre els feminismes i la lluita per l’alliberament animal.

    En un món en el qual les opressions estan interconnectades, la solidaritat i les lluites han de també convergir, o això afirmava Angela Davis al seu pas per Euskal Herria fa unes setmanes: “Crec que la qüestió del menjar és la pròxima qüestió sobre la qual el feminisme ha de treballar”. Vegana des de fa temps, Davis ha connectat ja en altres ocasions l’alliberament humà i l’animal. Tal com publicava Píkara: “Diu que va deixar de menjar carn a la presó, i que -des de llavors- és vegana. De fet, creu que la consciència sobre les condicions de producció dels aliments és el proper espai de lluita de l’esquerra”.

    L’any 2004 parlava així a la 27º Conferència d’Empoderament de Dones de Color: “No solia mencionar que sóc vegana, però això ha evolucionat. Crec que és el moment adequat per parlar d’això perquè és part d’una perspectiva revolucionària. Com podem, no només descobrir relacions més compassives amb els éssers humans, sinó també com és possible desenvolupar relacions més compassives amb les altres criatures amb les quals compartim aquest planeta i que podrien suposar desafiar la producció capitalista d’aliments al complet”. Davis afegia: “La majoria de les persones no pensa sobre el fet que estan menjant animals. Quan es mengen un filet o pollastre, la major part de la gent no pensa sobre el gran sofriment que aquests animals han d’aguantar simplement per convertir-se en productes per ser consumits pels éssers humans”.

    Per a Davis, aquesta ceguera estaria connectada amb el concepte de mercaderia. “El fet que puguem asseure’ns a menjar un tros de pollastre sense pensar sobre les condiciones horribles sota les quals els pollastres són criats industrialment en aquest país és un signe dels perills del capitalisme; com el capitalisme ha colonitzat les nostres ments. El fet que no mirem més enllà de la mercaderia en si mateixa, el fet que ens neguem a comprendre les relacions que subjauen els productes que utilitzem de forma quotidiana. Què feim amb el menjar [...]. Crec que existeix una connexió en la forma en què tractem els animals i la forma en què tractem les persones que estan sota del tot en l’escala jeràrquica”. “Mira les formes en què les persones que cometen aquest tipus de violència cap a altres humans: sovint ho han après de la violència cap als animals”.

Interseccionalitat de les lluites

En els anys 70, les feministes negres que treballaven tant pels drets de les dones com pels drets civils començaren a observar gènere i raça com a qüestions interconnectades. El moviment feminista d’aquell moment no parlava de raça i el moviment pels drets civils no parlava de gènere. Així, desenvoluparen una teoria i pràctica anomenada interseccionalitat, terme que no era nou però que va obtenir reconeixement formal quan Kimberle Crenshaw  l’anomenà l’any 1989.

En rebutjar la idea que les opressions són independents entre elles es suggereix que els models clàssics d’opressió, basats en raça, lloc d’origen, gènere, orientació sexual, religió, classe, capacitat (o espècie), no actuen independentment uns dels altres, sinó més aviat al contrari: aquestes formes de discriminació s’interrelacionen i es superposen en un mateix sistema d’opressió.

De la mateixa manera que Kimberle Crenshaw va encunyar el terme interseccionalitat en veure que l’aspecte de gènere estava molt poc tractat dins de l’aspecte de la raça, Carol J. Adams va començar a parlar en 1990 de la interconnexió entre feminisme i antiespecisme en el seu llibre The sexual politics of meat (publicació traduïda al castellà de la mà de Ochodoscuatro Edicions).

En el seu llibre, Adams descobreix la intersecció entre l’explotació de les dones i dels animals, fent una connexió entre els valors patriarcals i el consum de carn, per mitjà del concepte del “referent absent”. Segons Carol J. Adams, el referent absent funciona per amagar la violència inherent del consum de carn quan separa el producte o mercaderia final (la carn com a aliment) del seu referent absent: l’animal del qual s’extreu aquest producte final. La política sexual de la carn argumenta que la dominació patriarcal i l’opressió dels animals estan vinculats, de manera que tant les dones com els animals funcionen com a referents absents, en un procés que permet a l’opressor veure a altres éssers com a objectes. Una vegada objectificats, els éssers poden ser fragmentats. Una vegada fragmentats, es dóna el consum. Carol Adams fa un paral·lelisme entre els animals que són usats per a aliment i les dones, utilitzades com a reclam sexual.

Suffragettes vegetarianes en la presó

    Angela Davis no és l’única que va deixar de menjar carn a la presó. De fet, pareix lògic que les lluites pels drets humans i els animals conflueixin en més d’un punt. Tant en el llibre d’Adams com en altres articles, entre els quals destaca el de la doctora en història Leah Leneman The Awakend Instinct: vegetarianismand the women’s suffrage movement in Britain, s’hi relata la relació del moviment sufragista britànic amb el moviment vegetarià i antiviviseccionista. Així, la sufragista Maud Joachim, membre de la Unió Social i Política de Dones, Women Social & Political Union (WSPU), quan narra les seves vivències durant les sis setmanes que va romandre a la presó d’Holloway, Londres, després de ser detinguda en una manifestació, afirmava que “és curiós que les files de les militants sufragistes són majoritàriament reclutades d’entre les vegetarianes, i les autoritats ens han concedit una dieta vegetariana especial”

    Efectivament, el vegetarianisme fou un component important del feminisme en aquella època, tot i que aquestes dades s’hagin difuminat amb el pas del temps. No només la presidenta de la Lliga per la Llibertat de les Dones (Women’s Freedom League -WFL-), Charlotte Despart, era vegetariana; hi ha molts més testimoniatges de dones vegetarianes entre les militants i líders del moviment sufragista. Contínuament se celebraven menjars vegetarians i demostracions d’aquest tipus de cuina i inclús les militants obriren diversos restaurants vegetarians a distintes parts del país.

Segons els estudis de Leneman i Adams, no es tractava de simples casos aïllats: el vegetarianisme s’emmarcava dins el caràcter distintiu de WFL, organització que continuà la seva activitat molt després que el vot per a les dones s’hagués aconseguit.

També les militants sufragistes tingueren problemes per aconseguir una dieta vegetariana a la presó.

En alguns casos, les militants vegetarianes d’aquella època, igual que Juan Manuel, Borja i els activistes d’Equanimal, tingueren dificultats per a nodrir-se de forma adequada a la presó: “Victoria Lidiard,que va passar dos mesos a Holloway després de rompre les finestres en un acte de la WSPU el març de 1912, recordava després la ignorància total de les autoritats de la presó d’una dieta vegetariana, ja que li donaren la quantitat absurda de “mitja lliura” (uns225 grams) de mongetes”

    Una altra famosa sufragista, Lady Constance Lytton, que menciona el vegetarianisme més d’una vegada al seu llibre Prisions and Prisioners, va escriure com al 1909, durant una de les seves estances a presó, sol·licità “poder tenir roba interior de franel·la i menjar vegetarià”. El menjar del migdia, segons contava al seu llibre, consistia en “peix fregit, patates, col, pa, mantega i púding d’arròs o natilles… jo, sent vegetariana, no menjava peix”. Anna Gvinter, empresonada amb altres sufragistes al 1917, també va escriure des de la presó la seva negativa a menjar carn. Margaret C. Clayton, va escriure: “El sopar se serveix en dues llaunes: a la més profunda s’hi amaguen les patates amb pell; a la més plana, que encaixa amb l’altra, hi ha un ou, un poc de colflori i altres vegetals. Moltes de nosaltres som vegetarianes sempre.”

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.