Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Defensa dels animals, Estat espanyol i el Món, Publicació oberta

[Crònica] Intent d’assassinat humà, col·lectiu i animal a Tordesillas

Publicat per dia 24 setembre 2015 – 10:36Cap comentari | 127 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Un grup de 43 activistes de Mallorca ens varem organitzar per viatjar a Tordesillas per intentar salvar-li la vida a “Rompe-Suelas”, de 640kg amb 6 anys, sis anys suposadament en unes condicions de luxe… per ser assassinat per un poble el qual s’aferra a l’argument ja avorrit de que es una tradició i cultura.

El dilluns 14 de setembre a la nit var partir de Mallorca amb avió fins a Madrid, on ens esperava un autobús i un cotxe prèviament llogats. Els nirvis els sentíem per tot el cos, ens esperava un viatge llarg i cansat, hores de viatge i hores d’espera dins el poble i del recorregut fins a l’inici del torneig.

Sobre les 5 del dematí ja érem a menys d’un km del pont per on passaria en Rompe-Suelas unes hores després camí a la mort perseguit per lo pitjor de l’humanitat. Evidentment, en van aturar la GC, alguns amb armes, per fer controls i registrar-mos a totes, identificant-mos i revisant bosses i tot l’autobus, d’un en un ens tornaren els DNI i ens deixaren tornar a l’autobús, per refugiar-mos del fort fred. Amb la meitat de l’autobus ple, va pujar un GC i els hi va comentar que la majoria d’ells eren antitaurins i que si els hi feiem cas no ens passaria res, tenint en compte la nova llei Mordassa (paraules quasi textuals). Una vegada totes disn, el conductor en va haver de deixar a la parada de autobusos de dins del poble, i en sortir d’ell a pocs metros, els insults i els cops a les parets ja eren presents. Atravessam el pont cap a la rotonda on ens esperaven la resta d’activistes que ja havien passat prèviament el control policial. Just creuar-lo, ja havien agredit a una parella d’un altre grup de la península, no molt greu, de moment… Ens juntam amb la resta i començam a mirar com organitzar-mos, perquè durant el control ens varen requisar brides, i els nostres plans es varen girar. Fins que no va començar tota l’acció no es va poder fer molt més que esperar.

Sobre les 8 del dematí ja hi havien a la rotonda alguns taurins amb bastons increpant-mos, els insults i les provocacions eres constants, però varem mantenir-mos en gran part de les ocasions, la tensió del moment es difícil de controlar.

Durant una bona estona ens varem sentir rodejats per tots els tordesillans, que en passar ens insultaven i amenaçaren, les actituds masclistes eren molt presents, la violència i la falta de neurones també.

Els càmeres que gravaren per a la TV amb T5 o A3 varen ser testimoni de la violència del poble, un periodista del programa d’Ana Rosa va ser agredit amb un garrot mentre entrevistava a un “teordesillà”. Comenten que també alguns mòbils varen ser robats a les activistes, així com amenaces greus i intenses cap a periodistes.

A poc de començar el mal somni de Rompesuelas, un al·lot de la península, Adrià es va encadenar a una senyal amb una cadena de U al coll. Encara així els petards de sortida es van produir, i Rompesuelas va ser amollat, amb cents activistes pel recorregut, sense la presència de la GC, la vida de n’Adrià, juntament amb la resta de nosaltres va ser posada en perill sota la suposada protecció de la GC, que hores abans ens deia que si els feiem cas ens cuidarien…

TORO TORDESILLASEn aquest moment els grup amb el qual era es va dividir, uns cap a la Vega per taponar i altre es va quedar amb n’Adrià.
Rompesuelas, 640 kg marcat amb el número 114 pels seus botxins, sol, dirigit amb cops cap a l’entrada de la Vega, a 2 metros de totes, li vaig poder veure el seu rostre… confós, desubicat, asustat… una mirada que no oblidaré mai…

Companyes que van partir cap a la Vega m’han contat les seves experiències:

Una volia protegir-se als “burladeros”, però una dona li impedia per mitjà de cops de puny a l’esquena, acompanyats d’insults i desitjos de mort, duia una llàgrima de sang falsa a la cara, i li deien que es mereixia el cop (pensant que era de veres).

Altra recorda que a l’entrada a la Vega durant el tap dels nostres, també va ser insultada i empesa per aquí i per allà, va observar i escoltar con un senyor major amenaçava a una companya mallorquina i a altres també, mentre  des de un tractor hi va haver un intent d’agressió, aturada per la policia, requisant-li el garrot (primera actuació policial per protegir de la que tenc notícia).

Una companya que es va quedar for a de la Vega li varen dir, que per venir fins aquí millor ficar-se a puta.

Una vegada Rompesuelas entrà a la Vega, a totes les que erem fora, sense saber el temps que li quedava de vida, se’ns va encollir el cor, ara ja no hi havia com tornar enrere. Allà dins lo únic que podria salvar-ho seria un miracle… Una vegada escoltam que ja li havien donat mort… amb l’ànima a trossos, ens replegam i decidim tornar a l’autobús, que ens esperava a les afores del poble.

El torneig és declarat nul, per incompliment de les normes taurines, el seu assassí va fer trampes i el va matar fora dels terminis “legals” del torneig. Rompesuelas era a una zona on l’haurien d’haver deixat viure, però les ànsies de violència dels habitats d’aquest poble son il·limitades.

De camí al lloc de trobada, l’assassí se’ns va creuar de cara, amb la coa penjant de la llança i amb un grup de seguidors celebrant-ho. Un d’ells duia un “transportín”, no se sap ben be que és el que hi havia dins, però hi ha indicis de que en anys anteriors (en descobrir una foto del 2013) es realiza un torneig del “gato de la vega”, per als més petits. Això ho confirmam una vegada ja tornam a Palma i miram les noticies i les xarxes socials.

Una vegada en el punt de trobada, mallorquins, valencians, madrilenys i demés ens trobam, amb el rostre ple de llàgrimes, impotència, ràbia i sense poder gestionar la vivència, encara que alguns ja l’havien viscut, però segons comenten altres companyes repetidors, aquest any ha sigut el més conflictiu i intens.

Sense res més a poder fer, ens disposam a partir amb l’autobús i tornar a casa. Devers les 21:20 vam trepitjar terres mallorquines i una desena de persones ens varen fer una petita benvinguda.

 

L’únic que es podria dir del viatge que si ha merescut la pena ha estat per la companyia, les noves amistats i per un petit raig d’esperances que s’ha il·luminat amb la proximitat de l’abolició d’aquesta barbàrie.

Davant la imprudència policial, la negligència de l’ajuntament i la violència rebuda pels tordesillans, tots el grups que varem assistir estam en contacte per denunciar a tothom que ha organitzat i permès aquest espectacle.

NO ATURAREM FINS A L’ABOLICIÓ!

Mònica Montero, activista animalista mallorquina

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.