Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Criminalització i repressió, Desobediència, Ensenyament, Illes Balears i Pitiüses, Video

[Vídeo] Encausades Conselleria: Crònica d’una desobediència

Publicat per dia 22 maig 2015 – 18:521 Comentari | 33 views

[Vídeo] Encausades Conselleria: Crònica d’una desobediència

Share to Google Plus

Avui 22 de maig de 2015, dia del tercer aniversari de l’ocupació de la Conselleria d’Educació per l’Assemblea UIB, Objectiu Roig ha publicat una vídeo-crònica dels fets que han viscut les Encausades Conselleria durant els darrers tres anys. Tot just un dia després que aquestes anunciaren que no acataran la sentència i, per tant, no acudiran als Jutjats a pagar les penes-multa exigides.

El contingut oral del vídeo és el següent:

Encausades Conselleria: crònica d’una desobediència

1. Assemblea UIB

El curs acadèmic 2011/2012 neix l’Assemblea UIB. Apareix en un any en que la gent recupera les places per organitzar-se en assemblea i actuar directament sobre els assumptes que l’afecten. Després de diverses accions, l’assemblea recupera la combativitat dins un campus universitari passiu des de 2008, any de les lluites contra el Pla Bolonya. S’aconsegueix dur a terme 3 exitoses vagues durant l’any, dues d’elles amb ocupació prèvia d’un edifici. Els piquets informatius i les barricades es consolidaren aquell curs dins la UIB, recuperant així l’eina de lluita per excel·lència de les classes populars: la vaga.

A més, amb la intenció de solidaritzar-se amb els centres educatius enllaçats pel català, campanya que el Govern tracta de reprimir amb la autoritària Llei de símbols, l’Assemblea UIB penjà a la façana de la Conselleria d’Educació un llaç quadribarrat. Començava així la nostra relació amb la Conselleria.

2. Educació retallada, Conselleria ocupada

El 22 de maig de 2012 es convoca vaga educativa a tot l’Estat, però no fou secundada pels sindicats de les Balears. L’Assemblea UIB va aprofitar l’avinentesa per entrar a la Conselleria d’Educació amb la intenció de romandre-hi fins entregar les reivindicacions que portàvem exigint tot l’any. Amb un caire pacific però combatiu, animades per les pròpies treballadores de les plantes inferiors, fórem al quart pis on es trobava el despatx del  llavors Conseller d’Educació, Rafael Bosch. Quan arribarem a dalt, on es troben els càrrecs electes a dit per la pròpia conselleria, aconseguirem entrar al despatx, però Bosch no hi era. Allà dintre es varen viure moments de tensió fins al punt que un estudiant fou agredit per la cap de gabinet del Conseller, Ana Maria Rodríguez. Una vegada reduïrem l’agressora, per tractar de calmar la situació, sortirem del despatx per seure a fora i fer resistència pacifica davant l’imminent desallotjament policial. Una vegada ens expulsaren de la Conselleria, fórem retingudes i identificades.

3. Criminalització

L’endemà, la nostra acció va obrir gran part dels informatius, tant locals com autonòmics. Però no d’una manera neutral i amb voluntat informativa, sinó per assenyalar-nos com violentes. Ens acusàvem d’haver agredit a Ana Maria Rodríguez. La maquinaria mediàtica, que donava veu a les mentides de la classe política, ens sobre-passava fins al punt de fer-nos dubtar de la nostra acció. Les nostres familiars i amigues ens recriminaven la nostra actitud. Estàvem desorientades, enfonsades, preocupades.

Però ens recuperarem. Ens reafirmarem en la nostra acció i, sobretot, en les nostres reivindicacions. Entenguérem que tot es tractava d’una campanya de criminalització mediàtica per tapar la jornada de vaga estatal. Iniciarem una campanya contrainformativa en que denunciarem les mentides del Govern i destaparem qui són els violents. A l’opinió publica, la truita començà a girar-se.

4. Repressió

Les institucions polítiques no volien perdonar la nostra actitud agosarada. Per elles és inacceptable la protesta fora de les vies autoritzades, les domesticades. És inacceptable l’empoderament i l’acció directa sense intermediàries. La nostra protesta havia de ser castigada. Una setmana després, sis de nosaltres fórem detingudes unes hores. Passades unes setmanes començaren a arribar-nos una, dues, tres… fins a una quarantena de multes administratives d’entre 1000€ i 3000€. La Delegació de Govern, capitanejada per José María Rodríguez, usava la seva capacitat de repressió econòmica contra nosaltres. Dos mesos després, Rodríguez dimitiria per ser relacionat amb la trama corrupta de la Gürtel.

Però aquestes multes no prosperarien: entraven en suspensió. Ens citaven a judici, per la via penal. Ens demanaven entre 4 mesos i 1 any de presó per cadascuna de nosaltres. Per desordres públics, coaccions i, a les 6 detingudes, per agressions a la cap de gabinet de Bosch. Aconseguiren desactivar la nostra lluita per una educació publica, gratuïta i en català: ara ens tocava sensibilitzar a la societat sobre el nostre cas, a més d’aconseguir diners per fer front a les despeses judicials.

5. #VagaIndefinidaDocents

Paral·lelament a la nostra lluita, se n’anaven forjant d’altres dins la comunitat educativa. El juny de 2012 neix la Plataforma Crida, una assemblea que, de mica en mica, va anar creixent i arribant a tots els racons de la nostra illa. Adoptant el color verd de les lluites en defensa de l’educació arreu de l’Estat, va aconseguir que no hi hagués un sol centre educatiu sense la seva camiseta. Va saber engrescar a docents, alumnes i famílies, a fer feina juntes, tal i com demostraren amb les tancades als centres escolars.

A part, amenaçades per la pretensió d’implantar el TIL als centres i cansades de vagues d’un sol dia sense resultats, entre les docents s’escampa una idea: una vaga es fa per guanyar-la. L’estiu de 2013 neix l’Assemblea de Docents i comença una activitat frenètica per convèncer a la resta de professores que necessitaven anar a la vaga indefinida. Mentre els sindicats s’ho miraven, les docents s’autoorganitzaren per tal de fer créixer el moviment. Aconseguiren engrescar a la gran majoria de les seves companyes: convocaren una vaga indefinida per sí soles. Els sindicats no pogueren fer res més que sumar-se.

La vaga indefinida va durar tres setmanes, la més important de la història de la nostra terra. Una vaga recolzada per les alumnes, que també participaren fent piquets. I amb la solidaritat de les famílies, que buidaren les aules no portant-hi a les mes petites. El 29 de setembre de 2013 una marea verda de més de 100.000 persones inundava Ciutat per recolzar les docents. S’estava escrivint la història. Mesos més tard, les docents varen vèncer: el TIL fou anul·lat per no haver estat consensuat amb la comunitat educativa.

6. #JoTambéHiHauriaEntrat

Nosaltres deixarem de ser l’Assemblea UIB per convertir-nos en les Encausades Conselleria. Necessitàvem una campanya, un lema que involucràs a tota la comunitat educativa. Necessitàvem fer una acció viral aprofitant la gran onada social en defensa de l’educació pública. La campanya #JoTambéHiHauriaEntrat fou tot un èxit de participació.

Recollirem la solidaritat d’una norantena d’organitzacions de diverses ideologies i camps de lluita. Fins i tot, ens recolzaren des de l’altre banda del mediterrani: Astúries, Castella, Andalusia, el Principat , el País Valencià, etcètera.

També les persones anònimes foren molt importants: aconseguiren emplenar les xarxes socials de fotografies amb el lema. Docents, estudiants, famílies, treballadores, artistes, escriptores, dibuixants, músics, catedràtiques…

Ara tothom ens coneixia i recolzava. Havíem acabat de girar la truita.

7. Judici

Ja estava tot enllestit per al judici-farsa. Tots els testimonis, o bé eren policies o bé tenien alguna relació de confiança directa o indirecta amb el Partit Popular. Una jutgessa de l’Opus Dei, un fiscal i un advocat de la Comunitat Autònoma preparats per crear un escenari on les Encausades érem violentes radicals.

Tres dies va durar el judici, on al carrer es va mostrar un emotiu recolzament solidari. Concentracions davant els jutjats, mostres de suport i un moment prou significatiu: l’encontre als mateixos jutjats de dues generacions de represaliades, les Encausades Conselleria amb Isabel Antich, filla d’un regidor republicà cremat viu durant la repressió franquista del 1936. Isabel havia anat a reclamar justícia i es va topar amb la nostra solidaritat: cridàrem juntes “No passaran!“.

8. Condemna

La sentència va trigar en arribar. Aquesta, tota basada en conjectures, mentides i fets no provats, ens imposava una pena de 4 mesos de presó commutable per una pena-multa a raó de 3€ diaris durant 8 mesos. I a 5 de nosaltres se’ns condemnava per lesions a Ana Maria Rodríguez. Se’ns exigia, en total, 32.000€. L’Audiència Provincial de Palma ratificà la sentència. Es reafirmava així la multa que inicià tot el procés imposada per la Delegació de govern de José Maria Rodríguez. L’aparell judicial agafava el testimoni de les institucions polítiques per rematar la feina.

Però nosaltres no ens sentim culpables…

9. Desobeïm! No acatam!

Nosaltres ens sentim recolzades per la la comunitat educativa, la verdadera veu legitima en matèria d’ensenyament. Entenem que la condemna respon a interessos polítics: som un cap de turc. Aquesta legislatura ha estat marcada per l’estil autoritari d’un mal govern del PP, encapçalat pel propi Bauzá, que no han aturat d’imposar les seves polítiques en matèria educativa, sense diàleg ni consens.

Però aquesta legislatura també ha estat marcada per un moviment educatiu que ha enxarxat docents, estudiants, famílies i societat en general, generant una resposta conjunta que ha posat contra les cordes al mal govern. S’ha estès la desobediència: professores i directores es negaren a aplicar el plans de la Conselleria, estudiantes organitzaren vagues i piquets, famílies buidaren les aules solidàriament i fins i tot s’han produït vagues de fam.

Com a resposta, el mal govern utilitza totes les seves eines en forma de repressió. Tracta d’expulsar professores i directores, d’imposar multes a estudiants i de reprimir la llibertat d’expressió dels centres amb lleis autoritàries.

Nosaltres deim basta! Això no és democràcia, la democràcia parteix del diàleg i del consens. Fa anys que no s’escolta a la comunitat educativa i que se li imposa mesures a base de decret-llei. Per això les Encausades Conselleria també escollim el camí de la desobediència. No acatarem aquesta sentència política. No pagarem les multes. No obeirem cap Govern que no acati la voluntat de la comunitat educativa.

Fem una crida a la comunitat educativa perquè mantengui la seva actitud desobedient. L’única veu legítima sou vosaltres: docents, alumnes i famílies. Seguiu plantant cara! Seguiu sense acatar! Sols així podrem canviar les coses!

Jo també hi hauria entrat! Desobeïm! No acatam!

1 Comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.