Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Criminalització i repressió, Documents, Estat espanyol i el Món, Opinió

[Opinió] Sortu

Publicat per dia 4 març 2011 – 14:16Cap comentari | 214 views

[Opinió] Sortu

Share to Google Plus

Pel seu interès, publicam aquest escrit que ens han fet arribar:

Sort, Sortu

Crear, créixer, brotar, brostar, fer… no he d’amagar gens el respecte i admiració que sempre he professat cap a la lluita política de les formacions basques abertzales i socialistes. Des del meu aïllament ideològic vaig saber entendre tot d’una la gran i perillosa estafa que suposava aquella transició “modèlica” espanyola: del règim feixista den Franco a l’hereu que ell mateix imposà, l’actual Rei d’Espanya.

Poques persones i formacions polítiques o sindicals feren front a aquest frau de tal gran magnitud. A Catalunya, Terra Lliure i el PSAN foren silenciats ràpidament i només restà dempeus en Xirinacs per seguir denunciant-ho fins i tot amb la seva mort. A la resta de l’Estat ni els republicans espanyols mostraren signes de resistència, ans al contrari, els seus partits, com el PSOE o el PCE acotaren el cap i estengueren les mans al monarca en senyal de submissió. En el terreny sindical, la CNT va mantenir una dèbil flama de confrontació que els altres sindicats, CCOO i UGT varen col·laborar entusiastes a apagar i després aprofitar.

El “nou règim democràtic espanyol” (que va mantenir unes forces armades que al seu moment només varen depurar els seus elements demòcrates i amb un estament judicial intacte i amb el corresponent canvi de nom, enlloc de Tribunal del Orden Público ara es dirà Audiència Nacional), va redactar una constitució basada essencialment en blindar l’Estat Espanyol de qualsevol intent d’emancipació de cap dels territoris. Fou per això que deixava ben escrit i sentenciat que, per exemple, el Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears de cap de les maneres no podrien establir vincles d’harmonització entre les seves institucions i territoris. Navarra fou separada d’Euskadi, això sí, amb una possibilitat constitucional remota de possible unificació que els partits estatals sempre han negat i amagat com a eina de possible solució del conflicte, un referèndum: “Disposición transitòria cuarta: 1. En el caso de Navarra, y a efectos de su incorporación al Consejo General Vasco o al régimen Autonómico vasco que le sustituya, en lugar de lo que establece el artículo 143 de la Constitución, la iniciativa corresponde al Órgano Foral competente, el cual adoptará su decisión por mayoría de los miembros que lo componen. Para la validez de dicha iniciativa será preciso, además, que la decisión del Órgano Foral competente sea ratificada por referéndum expresamente convocado al efecto, y aprobado por mayoría de los votos válidos emitidos.”

La lluita antifranquista ha arribat fins als nostres dies. En són prova les milers de víctimes als dos bàndols provocades per el conflicte, els centenars de presos polítics bascos que ara mateix són a les presons, els partits, associacions juvenils, mitjans de comunicació castigats amb la il·legalitat i la repressió.  Això és així ara mateix. L’enfrontament ha estat dur i dolorós per aquells que no varen voler creure en aquella “exemplar transició”: ho han pagat car. Crec ben sincerament que, llevat de nobles excepcions, a Catalunya els deixarem sols contra tal aparell polític repressor. Vos imaginau ara mateix que a Egipte en Mubarak decidís qui ha de ser el seu successor i que tots els poders del seu règim restassin intactes? Ho permetria el seu poble? Mirau l’exemple de justícia a l’Argentina de càstig als responsables de la dictadura. Aquí tot l’aparell repressiu restà impune i intacte. Aquí sí que els ho deixaren fer.
Quan injusta és la història recent del poble basc. Perquè necessiten raons en ser independents i lliures d’Espanya si una gran majoria d’aquest poble no va votar a favor de la Constitució espanyola en aquell referèndum legitimador de la famosa reforma del règim feixista?

Torn a repetir, com a fet altres vegades, que si el cop d’Estat del general Franco que va provocar una guerra i una dictadura criminal fou un crim contra la humanitat i que els crims contra la humanitat no prescriuen, és hora que siguin jutjats sinó com a persones, sí com estaments hereus i sí com a règim polític que manté de forma autoritària i no democràtica els mateixos objectius de negació de llibertat de les persones i dels pobles que no volen ser ni formar part d’aquest règim ni d’aquesta nació espanyola.

Crec ben cert que els bascos no es rendiran mai fins veure alliberada la seva terra. És molt el sofriment que adoba aquesta lluita. El més trist de tot és que la independència i llibertat del País Basc és bona per a nosaltres, catalans, pels mateixos espanyols demòcrates i per a la resta de la humanitat. Només amb llibertat es pot viure. Abans, i ara, al segle XXI, amb tants reptes importants per encarar canvis essencials en el mode de vida de la gent i dels pobles. Cada poble se n’ha de poder sortir per ell mateix. Així que sort, Sortu, amb el vostre desig d’independència i socialisme. No serà fàcil, ni tan sols la possibilitat de poder confrontar en unes eleccions, massa bé ho sabeu. En tot cas, comptau amb el meu alè si és que vos ha de servir per a res. Gràcies.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.