Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Criminalització i repressió, Drets bàsics, Estat espanyol i el Món, Publicació oberta

Què és la presó?

Publicat per dia 30 desembre 2015 – 18:28Cap comentari | 265 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Xosé Tarrío, presoner anarquista mort de presó al gener de 2005.

Xosé Tarrío, presoner anarquista mort de presó al gener de 2005.

Si em preguntessin què és la presó, us respondria sense dubtar que és l’escombriaire d’un projecte soci-econòmic determinat, al qual hi llancen totes aquelles persones que molesten dins de la societat: per això la presó alberga principalment pobres…

La idea de la presó sorgeix en la història com a mitjà pel qual tancar i aïllar de la societat a aquelles persones que les autoritats consideraven molestes o subversives a les seves doctrines i normes.

Al llarg de la història la presó i les seves masmorres han estat aplicades de formes diferents; però sempre, absolutament sempre, han constituït una eina del poder imposat, el mitjà coercitiu de reis, de militars i de polítics. Exacte: la presó neix de la necessitat del Govern, de l’Estat, d’apoderar-se del dret exclusiu a castigar, o sigui, de l’ús en exclusiva de la violència sobre les persones lliures; la utilitat funcional d’aquest fet és la necessitat de fer valer les seves lleis per mitjà del terror i la tortura, a fi de destruir als enemics del sistema vigent i a aquelles persones insubmises als seus codis i lleis.

Però també tenen sens dubte un origen social: el control per part del poder dels i les desheretades i pobres, de la immensa massa de pobresa. i marginació que es mou dins de les societats modernes, a fi de frenar en bona part el malestar social, reprimint constantment les capes socials més contestatàries. Per tot això podem ja concloure que la presó, les presons modernes, són una eina de l’aparell governant, mitjançant el qual aferma el seu poder; que aquestes sorgeixen de la necessitat del poder de controlar al poble, de la necessitat de regular-ho, d’ordenar-ho, de seleccionar-ho, de mantenir-ho, en definitiva, sota una llibertat condicionada subjecta a un Codi penal i a unes lleis injustes, triades sense consulta del poble, amb l’amenaça constant de la presó pendent sobre els seus caps.

Si les presons es van crear per tancar en elles pobres i subversius a l’ordre establert, aquí, dins de les presons espanyoles, s’ha creat el FIES i en ell s’han vist tancats i enterrats vius aquells que dins de presó han desafiat al poder i ho han combatut; el FIES (Fichero de Internos en Especial Seguimiento) constitueix dins de l’Estat Espanyol una de les més greus vulneracions de drets humans dels últims anys, en ser un règim especial que no es troba regulat ni tan sols en la seva pròpia llei, una espècie de carta blanca als carcellers per reprimir al seu antull a una sèrie de presos organitzats enfront d’Institucions Penitenciàries. Comença a aplicar-se en 1991 després de la reorganització de la APRE (Associació de Presos en Règim Especial), una organització de presos conscienciats amb els problemes carceraris, i després d’una onada de motins i segrestos de carcellers i autoritats carceràries i judicials que duen a terme per arribar a la societat i demanar millores en les condicions de les presons espanyoles; el FIES, creat pel després Ministre d’Interior, Antoni Asunción, va ser planejat i executat amb la finalitat de destruir l’associació APRE i de separar de la resta de la població reclusa a aquells presos considerats com més conflictius, o aquells especialistes en fugides, donant-se a lloc una presó dins de la mateixa presó. Feta la selecció de presos, se’ls divideix en petits grups i se’ls trasllada d’un en un als flamants mòduls FIES o departaments especials, on ja tot contacte amb la població reclusa serà impossible, la qual cosa facilitarà la labor de repressió sobre els mateixos; se’ls despulla de les seves robes, i se’ls faciliten bussos i xancles per vestir-se i calçar-se; se’ls intervé la correspondència i se’ls limiten les cartes; se’ls treu solos al pati sense necessitat d’estar sancionats i se’ls retira el matalàs pel dia, retornant-li-ho a la nit de nou; per als trasllats dins del recinte carcerari són despullats i emmanillats, i conduïts escortats per diversos carcellers armats amb porres i barres de ferro; els judicis els hi celebren en el dia i durant el trasllat no veuen a ningú; sofreixen pallisses, insults i engrillonaments continus, que de vegades duren dies sencers, dins de les cel·les a mans de grups de carcellers; …i un llarg etcètera que va venir a significar el FIES a les presons de l’Estat espanyol des de 1991 fins avui.

En l’actualitat les dures lluites internes, a les quals hem perdut diversos companys, i el suport que hem rebut de col·lectius antipresó, han aconseguit que el FIES hagi arribat a la societat i que ja no es pugui aplicar generalitzat com fa sis anys s’aplicava; avui dia tenim els matalassos i aparells, la roba personal i comencem a realitzar viatges amb la resta de presos… el correu ja no s’intervé a tots i en pocs llocs s’engrillona per a trasllat. No obstant això, la repressió continua present, disposada a deslligar-se a qualsevol moment: Jaén II, Huelva, Valladolid, etc. són presons espanyoles en les quals encara es manté el FIES sobre companys presos, on es tortura i es reprimeix per afició i on la gent presa resisteix gràcies al seu valor i solidaritat. Ser un FIES significa que a qualsevol moment poden fer amb tu el que vulguin, que tenen carta blanca sobre tu en considerar que els FIES són presos incorregibles amb els quals només cal usar la violència legal, la tortura i les cel·les de càstig. Des de 1991 han mort quatre companys sota aquest règim: Ernesto Pérez Barrot, Moisés Camañez, José Luis Iglesias Amaro, José Romera González; a un cinquè li van posar sogues en la seva cel·la i li van pegar cada dia fins que es va penjar en 1995 a Jaén II, llavors veí meu (José Luis Fernàndez Alvarez)… sense explicar-vos els danys psicològics que tots aquests anys d’aïllament i repressió han causat en molts companys. No hem d’oblidar que la majoria de presos FIES ja fa més d’ un decenni que estan en cel·les d’aïllament i que molts altres compas porten entre quinze i vint anys, la qual cosa us pot donar una idea de quin és la realitat dins de les presons espanyoles pels qui gosen enfrontar-se a elles: el risc de podrir-te i morir en una masmorra tot sol i apallissat és real, aquí el feixisme és palpable (crec que també com a conseqüència d’aquesta ona de neofeixisme que assola una vegada més a Europa).

Per anar finalitzant sobre aquest breu article que escric per tal d’explicar una mica què és la presó i què és el FIES, dir que tota repressió i tortura es basa en un fet fonamental: la impunitat amb la qual els seus autors-botxins puguin dur-la a terme; per això és imprescindible donar a conèixer la situació dels departaments FIES a l’Estat Espanyol, doncs aquesta situació demà podria donar-se a qualsevol altre país, com ja es va donar a Alemanya i a França, etc. Per això cal denunciar aquest govern facciós i desemmascarar la seva política penitenciària i la seva brutalitat. Només així potser podem alleujar una mica les dures condicions de vida que es pateixen aquí dins, mentre creem les condicions perquè un dia puguem esborrar de la faç de la terra aquestes vergonyes de la humanitat que criden presons, i que no són una altra cosa que càmeres de terror on un sistema injust imposa la seva llei per mitjà de la repressió i la injustícia.

Des de les presons de l’Estat espanyol una salutació i un crit de resistència…

Salut

Xosé Tarrío

[Extret del opuscle El juicio de Cordoba y otras farsas contra Giorgio, Claudio, Giovanni y Michele. Libertad para los cuatro de Cordoba, Ediciones anarquistas La Carraca, setembre 2002, pp. 48-50, al web http://www.autodefentsa.info](traducció lliure al català).

Més informació sobre Xosé Tarrío:

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.