Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Art i cultura, Criminalització i repressió, Publicació oberta

Quan caminàvem per la desobediència

Publicat per dia 25 abril 2013 – 8:33Cap comentari | 105 views

Quan caminàvem per la desobediència

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Al Lio, amic, poeta i company.
A l’Enric i la Núria, besaes per igual.

En aquestes hores d’au¡bsència

quan sembla que una vegada ens han separat les murades

les que hi ha dintre de nosaltres i entre nosaltres,

ens he recordat quan caminàvem per la ciutat repressiva.

El poema ja fou escrit l’onze de gener,

Avui a l’hora en què moltes t’esperaven fora dels jutjats

que ja ens ha vist sortir amb el cap ben alt

el llegia a les ones lliures de Contrabanda,

amb les belles persones que habiten Nikosia.

Roque amb un somriure ample

o l’unicorni blau posaria una cançó.

Quan caminàvem per la desobediència

”Per camins d’horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s’ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d’una esperança que camina fermament

I transforma aquest present
El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t’estime encara més
Hui vull fer l’amor de matinada

Hui voldria ser un gran deixeble d’Estellés
Veig murals a les parets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar

Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l’essència
A la meua terra hi ha una pluja d’estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d’amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.

Quan l’Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper

Creix la flor del taronger
Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d’una València

On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Amb Tereses i Bassets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar

Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l’essència
A la meua terra hi ha una pluja d’estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d’amor bastíem la resistència.

Fins un nou combat.
Es difícil oblidar, les façanes d’aquell temps
I els amants que s’estimaven quan la por era el segell
I El futur d’aquells infants que miraven als estels

Il·lusions d’un gran present!

Tu i jo som rebels del temps i la distància
Alumnes de l’amor, amants de la insolència
Poetes d’esta nit, pintors del nostre llit
Les coses imposibles d’explicar d’aquesta ciència

Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
d’amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
som aquell record inoblidable en la memòria”.

d’ASPENCAT.

 

 

d’ASPENCAT.

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.