Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Criminalització i repressió, Illes Balears i Pitiüses, Mitjans alternatius, Okupació i espais alliberats, Opinió

[Opinió] Sobre la relació entre l’Espai Social Alliberat i els mitjans de comunicació

Publicat per dia 15 juny 2016 – 17:322 Comentaris | 532 views

[Opinió] Sobre la relació entre l’Espai Social Alliberat i els mitjans de comunicació

Share to Google Plus

Quan gairebé s’han complert les dues primeres setmanes des que s’alliberà l’espai social a Ciutat, creiem necessari fer una breu anàlisi del que s’ha dit als mitjans de comunicació sobre aquest projecte. A part, també explicarem quina relació tenim des de l’espai social alliberat amb els mitjans i quina postura tenim respecte a aquests a falta de tenir un debat obert. Abans de tot, volem deixar clar que empram un nosaltres ja que hi estem participant activament a l’espai algunes de contrainfo.cat, pel que ens sentim part d’aquest nou projecte. No obstant, el següent article no té perquè ser compartit per la totalitat de les persones que hi participen; és més bé un anàlisi a títol personal.

El nostre posicionament respecte els mitjans (per ara)

A falta de celebrar un debat col·lectiu sobre com volem comunicar-nos amb la societat, debat que inclourà fronts tan diversos com són els mitjans de comunicació, les xarxes socials o la comunicació directa, hem acordat una postura inicial amb la premsa per tal de tractar d’evitar que aquesta faci interpretacions equivocades, prengui opinions personals com col·lectives o, directament, tracti de manipular i criminalitzar-nos. Per ara, l’acord és que l’única via de comunicació amb els mitjans de comunicació l’establirem mitjançant els posicionaments col·lectius (comunicats, manifests…) que es publicaran a contrainfo.cat, una eina de comunicació dels moviments socials mallorquins.

Aquesta postura no ha agradat gaire a les periodistes, fet pel qual dia sí i dia també tracten de sortejar tal posicionament, de vegades de maneres properes a l’autoritarisme. Abans d’explicar aquests assetjaments, volem fer un repàs a allò que s’ha estat publicant als mitjans durant aquesta primera setmana, així podem cavil·lar si el nostre posicionament actual és raonat o es tracta simplement del caprici d’unes adolescents.

Els motius de l’acció

Quan els mitjans expliquen els motius que ens han portat a alliberar aquest edifici que feia més de 4 anys que romania buit, tot i que inicialment pareixia que es varen llegir el manifest que reivindicava l’acció, darrerament estan recalcant els problemes d’accés a l’habitatge que patim les joves. Aquest és l’argument que esgrimeixen des de les institucions per «justificar» la nostra acció: des de la presidenta Francina Armengol fins al regidor d’Igualtat, Joventut i Drets Cívics de Cort, Aligi Molina. No sabem si es tracta d’una falta de comprensió lectora -ja que en cap punt del manifest s’apel·la a aquesta problemàtica- o de simple electoralisme tenint les eleccions generals a dues setmanes vista. Tot i que és evident que existeix dita problemàtica, el que és cert és que les persones que ens estam organitzant per gestionar l’espai no tenim cap intenció de romandre-hi com si fos el nostre primer habitatge. No és, en cap cas, la nostra principal motivació.

Alguns mitjans també s’han entestat en el fet que, com que segons l’empresa propietària de l’edifici, Explotacions Turístiques de les Illes SL, la seva intenció no és habilitar-hi un hotel sinó esbucar l’edifici i construir-ne un de bell nou per tal de vendre 6 habitatges (!), les motivacions de l’acció s’han esvaït. Sí, és cert, el nostre manifest exposa una forta oposició a la turistització de la ciutat, procés que continuarà desenvolupant-se com varen destapar aquelles famoses pintades, quan Cort va sortir a defensar la indústria turística: «somos una ciudad turística y el turismo es nuestra industria» va dir el batle de Palma, José Hila. Emperò, els mitjans obliden l’altra cara del nostre projecte, la constructiva, també explicada al manifest inicial. Obvien les ganes manifestes de generar un espai veïnal col·lectiu on teixir relacions d’igual a igual, de suport mutu, no basades en la mercantilització. Hem trobat en aquest edifici buit en mans dels especuladors de torn, aquells que només pensen en beneficis, l’espai idoni per desenvolupar el nostre projecte col·lectiu i obert. Per tant, tingueu de bon segur que, amb hotel projectat o sense, l’espai romandrà alliberat fins que poguem resistir-hi.

Okupes vs. bones ciutadanes

Una altra de les dèries típiques dels mitjans de comunicació és la d’etiquetar certs col·lectius per tal de diferenciar-los i tractar de separar-los de «la resta». Alguns exemples d’etiquetes prou conegudes que s’han emprat especialment els darrers anys serien: indignats, antisistemes, radicals, etc. En el cas que ens ocupa, el terme emprat és el d’okupes. Conscients de la càrrega negativa associada a aquest terme, construïda després de dècades de criminalització mediàtica d’aquest moviment, hem mirat de tenir prou cura amb el llenguatge tractant de no emprar paraules que els mitjans han desgastat massa. Tot i així, l’objectiva i neutral premsa ens ha vengut a recordar que som un grup de trenta o vint (o menys) okupes les que han pres l’espai. Que entre nosaltres (les okupes) i la resta (les bones ciutadanes) hi ha un abisme insalvable.

Nosaltres no ho veim així. Som veïnades que hem agafat aquest espai per oferir-lo a les necessitats i voluntats del barri, per trobar-nos amb les altres veïnades per tal de generar una manera lliure de relacionar-nos, organitzar-nos i ajudar-nos. Això no significa que reneguem del moviment okupa a Mallorca, òbviament bevem d’ell. Sols que aquesta vegada volem dedicar més esforços a diluir-nos dins el barri d’Arxiduc que a generar un espai político-militant més. Per nosaltres, la tasca de barri realitzada pel Banc Expropiat és un exemple a seguir.

D’altres mitjans han anat més enfora, fins al punt d’emprar el seu espai editorial per tal d’establir relacions entre nosaltres i els recents successos de Barcelona. No s’han pogut esperar al menor conflicte per iniciar la seva criminalització: encara no hem tirat una sola pedra i ja se’ns relaciona amb la violència! Per cert, aprofitam l’avinentesa per saludar la lluita veïnal al barri barcelonès de Gràcia per tal de recuperar l’espai social que els han furtat. El Banc Expropiat és del barri!

Establint les línies roges

A l’anterior punt xerràvem de la controvertida violència. Com no podia ser d’altra manera, ja s’ha començat a preparar l’escenari per poder condemnar-la en el cas que aquesta aparegui. I de manera molt subtil. Quan els mitjans informaven de l’obertura, feien especial menció a què aquesta s’havia produït de manera pacífica, fora incidents. Perquè no ho fan de qualsevol notícia el fet de remarcar que aquesta s’ha produït pacíficament? A part, el nostre estimat batle ens ha recordat que el moviment okupa mallorquí sempre ha sigut bo i pacífic. Hem de fer booonda! Violència doleeenta!

Una altra línia roja que ens han dibuixat és la dels menors. La veritat, ens costa entendre el perquè d’aquest tabú. Nosaltres ens negam a tractar a persones de forma distinta pel fet de no haver assolit una determinada edat. Nosaltres no volem tenir cap relació tutelada i dirigida amb cap persona. No volem tractar diferent a ningú pel simple fet dels anys que porti en aquest món. Les nines també són persones amb les seves necessitats, desitjos i voluntats pròpies, cap persona hauria de decidir per elles. De fet, multitud de joves ja han visitat l’espai, tant els que passen l’horabaixa a les pistes jugant com els que han vingut acompanyats de les seves famílies. Tant és així com que el passat dimarts 7 de juny es va celebrar la primera assemblea de nines a l’espai social alliberat, on uns 8 infants, acompanyats per les seves famílies, començaren a xerrar sobre què els agradaria fer dins l’espai. Es varen proposar iniciar projectes tan dispars com, per exemple, generar xarxa de cures dels infants o fer una sessió de ball, que es realitzà ahir 14 de juny. Les més joves tenen molt a dir i fer dins l’espai social alliberat!

Una darrera línia roja que hem identificat és la de la il·legalitat. Se’ns diu que, mentre no facem coses il·legals, no hi ha cap problema. Hola? Sabem que el simple fet de posseir una propietat aliena és delicte (alguns mitjans ens ho recorden des d’una visceralitat recalcitrant). No ho amaguem: assumirem col·lectivament les conseqüències legals que puguin sorgir d’aquest projecte. Cal assenyalar que s’està fent molt d’èmfasi amb la legalitat, però poc se’n parla de la legitimitat. És legal que una empresa tengui tapiat un edifici amb l’estructura en bones condicions durant 4 anys per, en un moment indeterminat, esbucar-lo i construir-ne un de bell nou per tal de fer negoci? Sí, és legal. Però, és legítim? I és legal que un grup de persones s’apropiïn d’un espai al qual no se li està donant cap ús? No ho és: amb la sacrosanta propietat privada hem topat. Però… és legítim donar un ús social, sense cap ànim de lucre, a un edifici tancat? Per nosaltres, ho és.

Com a darrer apunt, respecte al controvertit tema de les drogues, legals o il·legals, volem deixar tranquil al personal: a falta de debatre-ho tranquil·lament i col·lectivament, a hores d’ara hem acordat que dins l’espai no es pot consumir cap tipus de droga. Ni alcohol. Com a molt, qui vulgui fer-se el cigarret, que ho faci o a fora o a la terrassa; res de comprometre la salut de les altres.

L’assetjament diari dels mitjans

Finalment, relatarem una mica la pressió que patim dels mitjans de comunicació. Cada dia vénen periodistes a intentar treure’ns informació. Quan se’ls explica, per enèsima vegada, el nostre posicionament, poques són les que es donen per satisfetes. Unes ens diuen que les coses no funcionen així: què és això d’haver de consultar una pàgina web? Elles, les periodistes, són les úniques capacitades per comunicar quelcom! D’altres segueixen preguntant i intentant sostreure qualsevol petit detall. I algunes ja ens estan pressionant de maneres poc amigables: plantant-se amb la càmera a la porta, qüestionant la llibertat de l’espai per no respondre’ls, etc. Fins i tot s’ha arribat al punt, segons ens han confessat algunes veïnes membres d’associacions veïnals, d’intentar sostreure informació mitjançant terceres persones: les periodistes demanen a les veïnes que ens interroguin per obtenir quelcom de nosaltres. Ètica periodística?

Per acabar, transcrivim un qüestionari que ens han fet arribar des d’IB3, esperant que el responguem. Valorau vosaltres mateixes quant els interessa el nostre projecte i quin tipus d’informació volen obtenir de nosaltres.

Petició entrevista IB3 TV

  • Quants sou a l’Espai social alliberat?
  • Fins on arribareu?
  • Heu xerrat que es vol fer un hotel però el projecte de la cadena propietat de l’immoble assegura que es construiran 6 habitatges de venda lliure de 80 o 90 m2, continuareu tot i així?
  • Què pensau de les intencions que relata el propietari?
  • La idea és continuar amb l’ocupació fins divendres 10 o més enllà?
  • Podem estar tranquils amb l’actitud pacífica que projectau a aquestes hores o podem viure les tensions de Barcelona els darrers dies?

2 Comentaris »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.