Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Criminalització i repressió, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa, Publicació oberta

Només una societat injusta necessita presons. Un manifest contra el tancament i la tortura

Publicat per dia 26 desembre 2014 – 20:05Cap comentari | 123 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

20141226_presons_cap

El proper dia 31 desembre de 2014 es convocarà una nova marxa a la presó de Palma en solidaritat amb totes les persones preses. La tortura i l’aïllament és el programa que aquest sistema malalt té reservat per a qui desafia el seu orde, ja sigui per convicció o de vegades per simple necessitat. Aquest text, on s’exposen alguns dels motius que ens porten a continuar fent aquesta marxa, és una denúncia sobre la situació de les persones recloses i del paper punitiu del sistema penitenciari. Però també és una crida a la solidaritat i a reactivar entre totes la lluita contra la presó, el tancament i la tortura.

Presó i tortura

Les presons són autèntiques màquines de tortura on les vexacions, els maltractaments, la incomunicació, la desatenció mèdica o la sobre-medicació són pràctiques inhumanes que se succeeixen constantment. Són, de fet, un instrument emprat sistemàticament pels funcionaris de les presons, moltes vegades amb la complicitat de metges, psicòlegs, educadors i mecanismes oficials de prevenció contra la tortura. Aquests últims són també responsables en bona mesura de crear i mantenir la situació d’indefensió que viuen les persones preses davant els abusos. La Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura[1] ens fa saber les següents, certament alarmants, xifres: 6621 denúncies de tortures o maltractaments i 833 morts sota custòdia a l’Estat espanyol en l’última dècada. Cal mencionar específicament que durant 2013, any al qual correspon el seu darrer informe, han tingut constància directa de la mort sota custòdia de 4 persones a Mallorca: A.M. ciutadà senegalès de 28 anys atropellat el 14 d’abril per un cotxe patrulla de la Policia Local de Palma quan tractava d’escapar a una batuda contra la venda ambulant a s’Arenal, una jove de 25 anys morta el 10 de maig als calabossos de la Jefatura de Policia de Palma hores després de visitar l’Hospital de Son Espases i tornar al calabós i dues persones més mortes al centre penitenciari de Palma els dies 30 de maig i 15 de novembre, la darrera de tan sols 20 anys, presumptament a causa d’una sobredosi.

20141226_presons_palmaAquestes dades, però, suposen només la punta de l’iceberg. Són nombrosos els casos d’excarceració de persones en situació terminal que han estat alliberades dies abans que morissin, mentre que durant anys han estat tractades sota pèssimes condicions. També s’ha de tenir en compte l’existència de tot un seguit de mecanismes que fan que la major part de les vegades les agressions no siguin denunciades, com pot ser la manca de testimonis, l’encobriment mutu dels torturadors, la por a les represàlies, les contradenúncies que poden comportar noves condemnes, el retard o la directa falsificació dels exàmens mèdics, la presumpció de veracitat dels funcionaris, l’obstrucció administrativa i un llarg etc [2]. Centrant-nos més en la nostra zona podem destacar les màfies de carcellers que a la presó de Palma han abusat sexualment, extorsionat i maltractat a plaer als reclusos durant més de 7 anys [3], sent denunciats per la policia després a manera de rentat de cara, acte necessari per no caure amb elles (portaven 7 anys sense saber res del que passava?) i encobrir les noves que han substituït el seu lloc des del 2008, ja que aquestes pràctiques no han desaparegut, com denunciava un pres al febrer del 2012 després de rebre pallisses i amenaces de mort per part dels funcionaris [4]. Així mateix diversos interns del centre penitenciari de Maó en 2013 van denunciar els constants abusos i maltractaments de part del funcionariat, així com la mort de Carlos Silva, que va aparèixer penjat a la seva cel·la, abans de declarar davant del jutge per suposades agressions [5] . El mateix cas es tornava a repetir mesos després amb un altre pres, O.E.H. que també va aparèixer penjat a la seva cel·la el 20 d’octubre de 2013. Encara que el director de la presó va ser cessat del seu càrrec el mateix any, es va decretar l’arxiu de la investigació judicial en febrer de 2014.

No obstant la gravetat dels casos comentats ens agradaria incidir en què la presó en si mateixa suposa ja una forma de tortura atroç, la tancada, l’amuntegament i la privació de llibertat, que nega tota autonomia a l’individu i passa l’administració completa de la seva vida a mans de l’Estat. Això comporta una violència enorme sobre el cos i la ment de les persones recloses, sobre els seus sentits, la seva percepció i els seus ritmes vitals que, quan es perllonga, genera una deshumanització en molts casos irreversible i un deteriorament en tota capacitat per relacionar-se, especialment sobre les preses i presos en règim d’aïllament [6].

La presó com a negoci

A més la presó suposa un negoci per a multitud d’empreses. Dins de la lògica capitalista sempre hi ha qui està disposat a treure beneficis del sofriment aliè. Telefónica, El Corte Inglés, Banco Santander, Citröen, La Caixa, Codorniu, Eroski, FCC, Ferrovial, Correos, COMSA, ACS… són al- guns exemples. Algunes d’elles reben contractes multimilionaris per a la construcció dels centres penitenciaris, com per exemple l’empresa ACS de Florentino Pérez, que després cobra lloguer. Altres es beneficien del treball que realitzen les persones preses a través del xantatge de la reinserció sociolaboral o de la prestació de serveis als centres penitenciaris. Per exemple El Corte Inglés subministra llençols, taules, llits, safates de menjar, cadires, roba per penats i funcionaris, mantes, cobertors i fins i tot lots higiènics, pagant als presos que fabriquen tot el material tèxtil, meyns de 200€ al més. Un altre exemple de negoci a costa la presó és el cas de Telefónica, que té el monopoli i les recluses han de comprar obligatòriament targetes a aquesta empresa per a cridar als seus familiars, amics, advocats, etc. Aquestes targetes costen un mínim de 5€ i serveixen per fer dues cridades no internacionals a mòbil. Llavors hom es pot imaginar el negoci que suposa quan multipliquem pels més de 60.000 reclusos que té l’Estat espanyol [7] .

En general, ens trobem que les persones recluses fan feines en condicions d’esclavitud, amb sous que van dels 100€ i 150€ per 40 hores setmanals i sense cap prestació ni seguretat social. Per fer-nos una idea quantitativa podem dir que només L’OATTP (Organisme Autònom de Treball i Prestacions Penitenciàries) [8] té a més de 12.000 presos i preses treballant en uns 200 tallers. El nombre de presos i preses treballant augmenta cada any i s’ha multiplicat per tres en tan sols una dècada. La seva activitat productiva va generar vendes per valor de 162 milions d’Euros al conjunt de Penitenciaries de l’Estat, segon la memòria de Institucions Penitenciàries de 2012.

Tenint això en compte es tornen una mica més transparents els interessos ocults en l’onada de construcció de presons a la qual estem assistint des dels últims 10 anys, així com l’augment vertiginós de la població reclosa. La suposada “reinserció social” que justifica oficialment l’existència de les presons, com es pot llegir a la porta de la presó de Palma, es revela llavors com un eufemisme de la instància de control social, de domesticació a través de la por i la violència, que suposa en el seu conjunt l’aparell punitiu de l’Estat.

La ideologia del tancament

Mentrestant, per justificar l’enduriment del codi penal, des dels mitjans de comunicació se’ns bombardeja constantment amb notícies sensacionalistes que ens relaten crims atroços que queden mpunes, repetint fins a la sacietat els mateixos casos any rere any, caricaturitzant de vegades als autors dels delictes com a persones psicòpates o perversos criminals sense compassió. L’infàmia de la que fan gala aquests mitjans propagandístics arriba inclús al punt d’invocar l’amenaça del terrorisme, sovint per tractar de criminalitzar als i les joves anarquistes, feministes, independentistes, ecologistes… que participen en les protestes, piquets de vaga o en accions de desobediència, acusant-les de violentes i perilloses alteradores de l’ordre públic. Mentre que a cop de titular i populisme s’incentiva constantment la sensació d’inseguretat, val la pena saber que la població reclusa s’ha disparat en els últims vint anys molt per sobre de l’augment demogràfic (arribant a més del doble que en 1990); que l’Estat espanyol ja disposa del rècord a Europa occiden- tal com a país amb major percentatge de la seva població entre reixes (58 % més que la mitjana europea) quan el seu índex de criminalitat és dels més baixos del món (per exemple l’índex d’assassinats és un 65 % més baix que a la resta d’Europa), que les persones condemnades per delictes de sang o de violació són menys del 10 % de les persones preses, sent els delictes més comuns (el 70 %) petits robatoris sense violència o tripijocs de drogues; que les penes mitjanes i màximes de compliment íntegre de les condemnes estan molt per sobre de qualsevol condemna vitalícia occidental; i que, en definitiva, la presó està feta per als pobres, provenint la gran majoria de presos de famílies amb treballs precaris o en atur, amb rendes baixes i sent un terç d’ells immigrants, que reben un assetjament notablement major per part de la policia i les cíniques institucions [9].

No obstant això, els tòpics ens presenten al pres/a com algú perillós/a i violent/a que no és capaç de viure en harmonia amb les persones que l’envolten, encobrint sota l’aparença d’un problema individual “d’adaptació”, els problemes socials que genera la cursa suïcida en nom del progrés, el consum i l’acumulació material de banalitats que se’ns imposa com a vida. Però, com que sembla que la capacitat d’adhesió als consensos prefabricats prima sobre la d’elaboració del propi pensament, ens trobem una vegada i una altra amb la demanda infame de l’enduriment de les penes. Demanda que s’efectua ja sigui per part dels progressistes benpensants que veuen com, arran dels últims escàndols mediàtics, els respectables polítics en els quals confiaven fins ahir de cop i volta es transformen en corruptes estafadors; com de part dels reaccionaris amb privilegis suficients com per a témer a la cada vegada més nodrida part de la societat llançada als fermers de la precarietat. La reforma del Codi penal que se’ns ve a sobre així com la nova ”Llei de Seguretat Ciutadana”, que representa el seu complement buro-repressiu [10], utilitzen aquest doble joc. En resultat aprofundeixen en el caràcter més autoritari del sistema penal: reinstauren la cadena perpètua, amplien els casos en què es pot decretar la “llibertat vigilada”, fan servir la presumpció de delictes com a motiu de condemna i internament psiquiàtric, amplien el tractament mèdic forçós sota criteris judicials i tornen al concepte d’ordre públic del franquisme per poder reprimir millor totes les formes de protesta que s’han anat posant en pràctica en els últims anys.

Crida a la solidaritat

Davant d’un panorama tan terrorífic volem remarcar la necessitat de la lluita i l’autodefensa des de dins i fora de les presons, un tema, per altra banda, bastant oblidat a la nostra illa en els últims anys, però que en altres llocs de la geografia peninsular sí que està més present amb campanyes com la de CARCEL = TORTURA activa a escala estatal des de desembre de 2011. Són prou les lluites de presos i preses que han decidit, cercant el suport extern, oposar-se a la pèrdua de la seva dignitat i a la tortura mitjançant vagues de fam, de pati, etc. acompanyats des de l’exterior amb marxes a la presó, denúncia pública, suport econòmic i judicial o enviaments massius de faxos. Casos com el de la companya Noelia Cotelo, Joaquin Manrique, Sergio Roel Barreiro, les vagues de fam a la presó de Morón de la Frontera, a Sevilla II, les mobilitzacions entorn del judici dels carcellers de la presó de Quatre Camins, la lluita a la presó de Ponent de Lleida i tants altres, són un gran exemple de lluita i de suport mutu de dins i fora de la presó que necessiten la nostra solidaritat més activa: que la lluita s’estengui pel conjunt dels territoris.

20141231_marxapresó1El dia 31 de desembre, juntament amb les companyes i companys que en altres ciutats de l’Estat espanyol realitzen anàlogues marxes a les presons de la seva zona, volem denunciar, per tot l’exposat, la tortura dels Centres Penitenciaris com el de Palma, però també de les presons encobertes amb altres noms: els centres de menors tancats o els Centres d’Internament d’Estrangers, els psiquiàtrics, les comissàries, etc. Fem saber a les recluses que no estan soles, que des d’aquí fora no volem oblidar-nos d’elles i que, en definitiva, estem juntes en aquesta lluita contra la societat totalitària que ens oprimeix a totes. Demà podríem ser qualsevol de nosaltres les que ens veiem en la seva situació, a l’altre costat dels murs que ens separen.

ABAIX LA PRESÓ I LA SOCIETAT QUE LA NECESSITA!

Descarrega’t la versió del manifest per imprimir

Notes:

[1] La CPDT que des de 2004 ve elaborant informes anuals contra la tortura, “es una plataforma integrada por organizaciones de lucha contra la tortura y la defensa de los derechos humanos agrupadas con el objetivo principal de velar por la aplicación y el seguimiento de los mecanismos internacionales de prevención de la tortura en el Estado español, de manera especial el Protocolo Facultativo de la Convención contra la Tortura y otros Tratos o Penas Crueles, Inhumanos o Degradantes de las Naciones Unidas”. Els informes es poden trobar per descarregar a la web http://www.prevenciontortura.org

[2] Veure el blog de la campanya: CARCEL = TORTURA. http://www.carceligualtortura.org/

[3] Veure, per exemple, la notícia apareguda en El Mundo i transcrita pel Grup Antimilitarista Tortuga d’Alacant: http://www.nodo50.org/tortuga/Descubierta-en-la-prision-de-Palma

[4] Notícia publicada al portal Contrainfo.cat el 28 de febrer de 2012: http://contrainfo.cat/temes/criminalitzacio-i-repressio/denuncien-maltractaments-i-amenaces-de-mort-per-part-de-funcionaris-de-la-preso-de-palma/

[5] Article extret del Setmanari La Directa al portal Contrainfo.cat: http://contrainfo.cat/temes/criminalitzacio-i-repressio/interns-de-la-preso-de-menorca-relaten-abusos-i-maltractaments-per-part-del-funcionariat/

[6] Sobre els règimen F.I.E.S. (Ficheros de Internos de Especial Seguimiento) recomanam la lectura de ”Huye, hombre, huye. Diario de un preso FIES” de Xosé Tarrio González (Virus, 1997). Un fragment d’aquesta obra explicatiu del régimen FIES es pot trobar a http://pendientedemigracion.ucm.es/info/uepei/fies00001.html

[7] Veure l’article ”El negocio oculto de las cárceles españolas” de Fernando Romero, Atlàntica XXI n o 34 (Septiembre de 2014) que está basat en el llibre d’en Amadeu Casellas recenment publicat, ”Un reflejo de la sociedad. Crónica de una experiencia en las cárceles de la democracia”, Ed. El Grillo Libertario (2014).

[8] A Catalunya per exemple està també la CIRE (Centre per a la Iniciativa de la Reinserció) de la Generalitat Catalana.

[9] Sobre la composició social de la presó és molt interesant programa radiofònic n o 50 de Cabezas de Tormenta, Del Estado “social” al Estado penal. Es dialoga amb un company sociòleg que coneix de prop les condicions de la presó, la vida en ella i les persones que l’habiten. http://www.cabezasdetormenta.org

[10] Repressió mitjançant sancions administratives de tota índole i cada vegada més desorbitades.

Més informació:

A continuació us deixam una petita llista de llocs web i publicacions on podràs trobar més informació sobre el tancament i la tortura a l’Estat espanyol, així com d’algunes lluites que s’estan portant a terme.

CARCEL = TORTURA. Campanya contra les presons, els maltractaments i la tortura. Blog: http://carceligualtortura.org/

Aquí es pot trobar informació actualitzada sobre les diferents lluites que es porten a terme des de la campanya així com d’altres relacionades, cartes de presos i preses, així com material de difusió i un butlletí anticarcelario de la mateixa coordinadora.

Punto de Fuga. Publicación Anticarcelaria. Blog: http://puntodefuga.org/

En el blog es poden descarregar els diferents números d’aquesta publicació, amés d’accedir a nombrosos articles, enregistraments sonors i vídeos de denúnica sobre presons, centres de menors i CIEs.

Butlletí TOKATA de difusió, debat i lluita social. Blog: http://tokata.info/

Butlletí que vol ser un instrument de comunicació dels presos en lluita, entre ells en primer lloc, però també amb la resta de la gent presa i amb l’exterior. En el seu blog també hi ha nombrosos articles d’interès sobre la situació dels presos i preses, sobre la institució penitenciària i els enregistraments del programa radiofònic Tokata y Fuga.

Coordinadora para la Prevención de la Tortura. Blog: http://www.prevenciontortura.org

Plataforma integrada per organitzacions de lluita contra la tortura i la defensa dels drets humans. En el seu blog es poden descarregar els informes anuals sobre la torutura a l’Estat espanyol.

Contra els centres de menors tancats. Blog: http://www.centrosdemenores.com/

Web sobre els centres de menors tancats, on es pot obtenir informació de les campanyes que es porten a terme, jornades, debats, manifestacions… També hi ha un apartat de notícies d’actualitat sobre aquestes presons per nins i nines i material d’interès sobre el tema. CIE’s NO.

Campanya pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers. Blog: http://ciesno.wordpress.com/

La campanya “CIE’s No”, és un espai on conflueixen diverses persones, organitzacions de defensa dels Drets Humans, de lluita contra el racisme i la xenofòbia, col·lectius socials i associacions veïnals.

Acabem amb l’especisme. Blog: http://www.acabemosconelespecismo.com/

Web molt completa dedicada a la informació sobre la situació dels animals no humans a la nostra societat. També es poden trobar nombrosos recursos com vídeos, lectures, enregistraments sonors i material de difusió contra l’esclavitud animal i l’especisme.

Federació de Grups de la Cruz Negra Anarquista. Blog: http://www.nodo50.org/cna/

Federació anarquista, assembleària, de lluita contra les presons i de recolzament i sosteniment solidari i específic a presos i preses, principalment anarquistes, practicant i difonent el recolzament mutu entre ells i elles.

20141226_presons_cap

20141231_marxapresó1

20141226_presons_palma

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.