Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Criminalització i repressió, Estat espanyol i el Món, Publicació oberta

La tortura a l’Estat espanyol: informe de 2014

Publicat per dia 28 desembre 2015 – 14:02Cap comentari | 235 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Descarrega l'informe complet aquí.

Descarrega l’informe complet aquí.

Per onzè any consecutiu, la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) presenta el seu informe anual sobre els casos de tortura, maltractaments i morts sota custòdia coneguts en l’Estat espanyol. En aquest nou informe s’han mantingut els mateixos criteris que en els informes anteriors amb l’objecte de facilitar una perspectiva sobre l’evolució de la pràctica de la tortura a l’Estat espanyol. En aquest treball presentem les denúncies que entren dins de la definició de la Convenció de l’ONU:

S’entendrà per tortura tot acte pel qual s’infligeixi intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, ja siguin físics o mentals, amb la finalitat d’obtenir d’ella o d’un tercer informació o una confessió, de castigar-la per un acte que hagi comès o se sospiti que ha comès, o d’intimidar o coaccionar a aquesta persona o a unes altres, per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de discriminació, quan aquests dolors siguin infligits per un funcionari públic o una altra persona en l’exercici de funcions públiques, a instància seva o amb el seu consentiment”.

Convenció de l’ONU contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants. Aprovada pel Plenari de l’ONU el 10 de desembre de 1984. Ratificada per l’Estat espanyol, va entrar en vigor a Espanya a l’octubre de 1987.

A l’informe d’aquest any recollim 194 situacions en què es van produir agressions, tortures i/o maltractaments a un total de 961 persones.

20151228_torturaestatespanyol_01

Aquestes agressions es van produir sobre persones sota custòdia dels funcionaris (comissaries, casernes, presons o altres centres de privació de llibertat) i/o en el transcurs d’intervencions policials (repressió de manifestacions, etc.). Aquestes xifres no coincidiran amb el nombre de causes penals obertes per tortura i/o maltractaments, ja que un mateix cas o situació pot donar lloc a una o a diverses causes judicials. Com en anys anteriors, no s’han tingut en compte totes les denúncies de tortures i/o maltractaments de les quals es va tenir coneixement durant l’any 2014: algunes han estat excloses de l’informe per petició expressa de les persones afectades, unes altres perquè la informació rebuda era insuficient o no estava totalment contrastada. També cal tenir en compte que un important nombre de casos de tortura i/o agressions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) o Funcionaris d’Institucions Penitenciàries (FIIPP), no es denuncien mai, ni davant els tribunals de justícia ni davant cap altra instància, pública o privada, especialment per part de col·lectius com el de les persones migrants i/o preses, o uns altres d’especial vulnerabilitat social com les persones sense llar, etc.

En els 11 informes presentats per la CPDT entre els anys 2004 i 2014 hem conegut 2.931 situacions en les quals 7.582 persones es van veure afectades.

20151228_torturaestatespanyol_02

El quadre anterior mostra com les denúncies augmenten i disminueixen sense que pugui observar-se cap tendència remarcable. El mateix ocorre amb les situacions de tortura i/o maltractaments, si bé amb una menor variabilitat. Això obliga a reflexionar sobre les diferents conjuntures que s’oculten en aquestes dades i que caldrà valorar en una anàlisi més detallada. Respecte als últims 4 anys, podem avançar que aquells en els quals hi ha hagut més mobilitzacions socials (el 2011 i el 2012 entorn del 15M i el 2014 entorn de les mobilitzacions de protesta i solidaritat per Gamonal i el desallotjament de Can Vies), han suposat els de major nombre de persones afectades en tota la sèrie de dades recollida pels informes de la CPDT.

Com desenvolupem a l’informe complet, la distribució territorial de les persones i entitats que configurem la CPDT és desigual i això implica que les dades recaptades són superiors en aquells territoris on si tenim una implantació, en detriment d’aquells altres territoris en els quals no. És per això que insistim tant a recordar que les situacions aquí presentades són només una part de la realitat, una part limitada per diversos aspectes que comentem en el propi informe.

1°.- Distribució territorial de les dades

20151228_torturaestatespanyol_03

Aquesta distribució territorial que hem presentat pot resultar poc esclaridora per conèixer la incidència real de la pràctica de la tortura, al no tenir en compte el nombre d’habitants de cada nació i, per tant, la incidència real d’aquesta pràctica en cadascuna d’elles segons el nombre de casos per habitant. Aquestes altres anàlisis, així com el desglossament per províncies de les situacions i denúncies conegudes poden consultar-se en l’informe complet. A més, donada la importància de les denúncies rebudes des de la Frontera Sud (especialment Ceuta i Melilla), a l’informe s’incorpora una anàlisi de la situació específica d’aquesta àrea geogràfica.

2.- Distribució segons les circumstàncies de la persona agredida:

20151228_torturaestatespanyol_04

Per quart any consecutiu es produeix una important disminució en el nombre de denúncies per tortura en situacions de detenció Incomunicada. No obstant això, malgrat la disminució en nombre absolut, segueixen existint aquest tipus de denúncies per maltractaments i vexacions en aquesta situació de detenció incomunicada, el que ens porta, una vegada més, a exigir la seva abolició. En aquest informe, a més, incloem un resum de l’estudio Incomunicació i tortura, publicat precisament en 2014. En segon lloc observem que es triplica el nombre de persones migrants que sofreixen aquest tipus d’agressions respecte a l’informe de l’any anterior (la preocupació per aquest increment ens porta també a publicar una anàlisi sobre els vols de deportació). En tercer i últim lloc, volem assenyalar l’important increment de les denúncies per agressions en el transcurs o amb motiu de mobilitzacions socials respecte a l’any anterior: en nombre totals, les 450 denúncies de 2014 suposen un increment enfront de les 251 del 2013 i una disminució enfront dels 591 del 2012.

Però en el 2014 l’increment en el nombre de persones afectades es produeix al mateix temps que es redueixen el nombre de situacions conegudes: de les 66 situacions i 251 persones afectades de 2013, passem als 53 casos i 450 persones de 2014. Això ens porta a pensar que la gent segueix denunciant les agressions sofertes durant grans mobilitzacions, però cada vegada menys denuncia aquelles altres sofertes en altres protestes de menor calat.

3° Denúncies segons funcionaris denunciats en 2014

20151228_torturaestatespanyol_05

Aquest quadre confirma la situació esmentada en parlar de les mobilitzacions socials i les persones migrants: la reducció de situacions va acompanyada d’un increment de les persones afectades. L’única excepció a aquestes dinàmiques es dóna en el cas de les persones preses, ja que l’increment del nombre de denúncies no s’acompanya d’un increment de les denúncies contra els funcionaris de presons. Això respon a l’important increment de les agressions sofertes per les persones preses durant els trasllats, quan estan sota custòdia de la Guàrdia Civil.

A l’informe complet, a més d’aquest, es presenten altres quadres amb el repartiment territorial de les denúncies segons el cos denunciat que permet visibilitzar la incidència real de les denúncies rebudes per les policies autonòmiques a cada territori, així com avaluar millor la incidència que tenen les denúncies segons les competències corresponents que té cada policia.

Morts sota custòdia de l’Estat espanyol:

L’any 2014, vam tenir notícia de la defunció de 50 persones mentre es trobaven sota custòdia de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) o del personal d’algun altre espai de custòdia públic, o per la seva actuació directa durant intervencions policials (per exemple, per efecte dels seus trets). A aquestes dades caldria afegir una persona a la qual algunes fonts donen per morta, però el cos de la qual no ha estat trobat, per la qual cosa preferim considerar-la “desapareguda” (així consta en les nostres estadístiques).

Segons les dades que ens consten en la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT), des de l’1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2014, hem tingut constància directa de 586 defuncions en aquestes circumstàncies i si bé som conscients que moltes d’elles no mereixen retret penal i fins i tot que algunes d’elles responen a accidents “inevitables”, creiem que unes altres responen a negligències, a fallades en la salvaguarda del dret a la salut i la integritat física de les persones sota custòdia o a les pròpies condicions higiènic sanitàries de la mateixa, motius que ens porten a preguntar-nos quan i com es posarà fi a aquesta situació.

En el nostre informe distingim dos grups principals de morts: les ocorregudes en privació de llibertat (24 persones) i les ocorregudes en la via pública (un total de 26 persones), incloent en aquest últim apartat tant les tanques de Ceuta i Melilla com el mar, quan les morts són el resultat d’una intervenció de les FCSE espanyoles.

Respecte al cos de custodio a l’hora de la defunció, les dades del 2014 es desglossen de la següent forma:

Defuncions sota custòdia en 2014

20151228_torturaestatespanyol_06

Som conscients que moltes d’aquestes morts no mereixen retret penal i fins i tot que algunes d’elles responen a accidents “inevitables”, però també creiem que unes altres responen a negligències, a fallades en la salvaguarda del dret a la salut i la integritat física de les persones sota custòdia o a les pròpies condicions higièniques i sanitàries de la mateixa, motius que ens porten a preguntar-nos quan i com es posarà fi a aquesta situació.

A més del resumit fins a aquí, l’informe complet també inclou una reflexió sobre la incidència que les reformes legals puguin haver tingut sobre la denúncia de violacions de Drets Humans, un resum de les recomanacions internacionals sobre aquesta matèria publicades en els últims anys i una crítica sobre l’aplicació del Pla Nacional de Drets Humans en aquest àmbit concret. Com tots els altres informes, el de l’any 2014 estarà disponible a la nostra web (http://www.prevenciontortura.org/) a partir del dia de la seva presentació…

a Sevilla, 4 de desembre de 2015.-

Font: Tokata, boletín de difusión, debate y lucha social. (Traducció lliure al català)

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.