Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Criminalització i repressió, Difusió i pensament crític, Drets bàsics, Estat espanyol i el Món, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa, Okupació i espais alliberats, Publicació oberta

Experiències entorn dels centres socials okupats: el CSOA Raíces

Publicat per dia 30 abril 2013 – 13:59Cap comentari | 246 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Façana del CSOA Raíces

Somos los duendes que habitan en las casas abandonadas, la propiedad privada es un robo y lo nuestro es… arte de magia. Sin Dios.

Tal com es comentava en l’anuari 2012 de les companyes de contrainfo.cat, el desallotjament del CSOA Sa Foneta el passat estiu ens ha deixat un buit important en relació amb els projectes socials que s’oferien a espais okupats en el nostre entorn més proper. En l’actualitat, tenim com a únic referent visible a l’illa, l’hort okupat Jardí d’Epicur de Ciutat. Deixava també un cert sabor no tant agredolç com netament amarg -almenys per a algunes de les persones que allí vam participar- mentre que el projecte de centre social okupat i autogestionat que es pretenia dur a terme es va estavellar entre conflictes interns no abordats i visions divergents que no van trobar una via per a l’enteniment. Tampoc no cal el descoratjament. Errar, reflexionar i refer-se són els cursos naturals de qualsevol procés vital d’aprenentatge.

En aquest sentit, potser ens puguin ser útils les experiències d’altres llocs, on els centres socials okupats han tingut, per diferents circumstàncies, un major arrelament, o han aconseguit estendre’s més socialment i perdurar en el temps. M’agradaria per això compartir aquest petit article sobre el CSOA Raíces del barri de Lavapiés (Madrid) desallotjat recentment, que s’emmarca dins d’un projecte molt més ampli d’okupacions per construir centres socials des de 2006. Espero que d’aquesta manera un acostament a les dinàmiques d’altres llocs ens serveixi per reflexionar sobre alguns punts i afilar les nostres armes. S’ha de dir, a manera d’avís previ, que tampoc cal mitificar l’okupació fent d’aquesta un fi en si mateix, cosa que sovint ocorre a les ciutats grans entorn d’alguns ambients de l’anomenat “moviment okupa”, sinó com una eina més, en aquest cas, d’expropiació i negació de la propietat privada, igual de vàlida com ho poden ser unes altres per a les finalitats de la lluita emancipadora [1].

Raíces, porque crecen en todas direcciones, son múltiples y diversas. Aparecen y desaparecen de la superficie, pero siempre siguen creciendo, expandiéndose, entrecruzándose y mezclándose con otras.

Raíces, porque nuestras prácticas pretenden cuestionar radicalmente el orden social y económico impuesto por una minoría. Raíces que aspiran a propagarse hasta derrumbar los cimientos del Estado, del Capitalismo y del Patriarcado.

Raíces, porque volvemos a los orígenes: el edificio en el que estamos ya fue el centro social okupado y autogestionado “La Escoba” allá en 2006, y al entrar una pintada nos recuerda que cada desalojo es un árbol talado con fuertes raíces y que ha echado miles de semillas. Un árbol que siempre, volverá a brotar. Lo volvió a hacer en La Alarma (2007), en Malaya (2008), en la Mácula (2009), en Casablanca (2010-2012), en Magerit (2012) y ahora en el CSOA Raíces.”

El Centre Social Okupat i Autogestionat Raíces, situat al barri madrileny de Lavapiés, sorgia al novembre de 2012 com a resposta al desallotjament dos mesos abans de l’antic CSO Casablanca [2], centre social que s’havia convertit en poc temps (dos anys i mig) en un lloc de referència amb una rica vida social, tant per la seva situació cèntrica dins de la macrociutat, com per ser espai d’acollida per a nombroses iniciatives populars provinents de les desallotjades acampades de les places durant la primavera del 2011 i d’altres tants col·lectius socials i polítics que venien ja treballant durant molt temps enrere. Com es comentava en el comunicat elaborat davant el desallotjament: “Casablanca ha sido un lugar de encuentro abierto a todas las personas del barrio de Lavapiés y de la ciudad, así como de creación y desarrollo de conciencia política y social […] El centro social ha sido construido desde la convicción de que otro mundo es posible, rechazando este sistema capitalista, corrupto y patriarcal”[3].

El CSOA Magerit el dia de la seva obertura (i desallotjament)

L’intent fallit de reokupació de l’edifici algunes setmanes després sota el nom CSO Magerit, que lamentablement no va arribar a complir el seu primer dia obert sense que un estrambòtic desplegament de l’UIP -22 furgons d’antidisturbis armats fins a les dents- prengués el barri, tirés la porta a baix a cop de maça i tragués per la força a les prop de 80 persones que es trobaven de dins -mentre la zona circumdant era fortament acordonada per evitar la solidaritat de les veïnes que donaven suport des del carrer [4]; deixava al barri un buit que es feia notar, així com certa sensació de ràbia i impotència enfront de la rotunda contundència de l’estat policial que se’ns ve damunt, que mostrava com de cada vegada més el veritable rostre totalitari de la Democràcia.

Es feia, per tant, necessària la resposta, tornar a disposar d’un nou espai polític i social per a les veïnes del barri i de Madrid que es mantingui fos de les vies institucionals de control i assimilació. També enviar un clar missatge als qui ens roben i especulen amb les nostres vides: no podreu aturar-nos. Així el dia 17 de novembre una octaveta anònima recorria de mà en mà els laberíntics carrers de Lavapiés, circulava per les xarxes virtuals i irrompia amb alegria en l’assemblea popular del barri. Les seves intencions quedaven ben clares:

Hoy queremos presentar un nuevo espacio que hace unos días ha sido recuperado por vecinas y vecinos de Lavapiés para el barrio, para la gente. Queremos que este inmueble, que Bankia mantenía clausurado, se convierta ahora en un espacio abierto, libre, horizontal y participativo; que sea construido entre todas las personas que quieran sentirse parte de él y parte del proceso colectivo que se forma con la vida de un centro social.

 […] Nosotros queremos tener espacios al margen de esa lógica perversa del mercado; queremos construirlos sin deberle nada a nadie y demostrar que no les necesitamos, que nosotras somos capaces de hacer lo que queremos, de autogestionarnos, de vivir sobre otros principios diferentes al “tanto tienes, tanto vales” que desprecia a las personas a favor de los mercados. Queremos demostrar que se pueden construir relaciones basadas en el apoyo mutuo, no en los intereses, donde todas las personas se sientan consideradas, respetadas, cuidadas y en libertad.” [5]

Naixia, llavors, un nou espai alliberat amb vocació de continuïtat del projecte anterior, del qual es van prendre els seus acords i la seva manera de funcionar com a bases revisables sobre les quals seguir construint a la primera assemblea celebrada pocs dies després. Alguns dels principis que assumia “cada grup que funciona dins del Centre Social, des del més gran (un Plenari) fins al més petit (dues persones interactuant)” són l’horitzontalitat, l’autonomia, l’autogestió, l’autodefensa, el suport mutu o la construcció d’un espai segur, és a dir, lliure d’abusos, agressions i actituds violentes. Per sortir d’ambigüitats en les quals sovint es cau a l’hora d’utilitzar aquests termes seria recomanable consultar l’explicació de cadascun d’ells que es recullen al final d’aquest article. Pel que fa al seu funcionament quotidià seguiria una estructura per comissions entre les quals les persones participants anirien rotant, encarregades de treballar sobre diferents temes i fer propostes posteriorment en l’assemblea del centre social: benvinguda, cuidats -de les relacions entre les persones, comunicació, economia, infraestructures i legal [6]. Cal dir que en la pràctica, depenent del moment i la disponibilitat, algunes d’elles s’han dissolt passant-se a treballar els temes directament en l’assemblea o ressorgit en altres formats per alleujar càrrega a la mateixa.

Donat el penós estat de l’edifici de quatre plantes, el qual es trobava abandonat a meitat d’una reforma de la qual poc s’havia fet més que arreglar la teulada, les jornades de treball col·lectiu es convertirien en el primer repte a abordar, amb la consegüent inversió d’energies tant en les pesades tasques físiques (netejar, fregar, tapar finestres, tirar ciment en els sòls …) com en els cuidats de les relacions que en elles es generen. Ja que no tothom disposa del mateix temps ni de les mateixes ganes per realitzar els treballs de rehabilitació, els petits conflictes del tipus “fulanito parla molt i no fa res” o “menganita es creu amb més dret que la resta per haver-hi treballat més” poden arribar a convertir-se en veritables problemes que acabin amb la dinàmica del centre social de no ser tractats a temps [7]. Cal destacar que en el cas de Raíces això no ha estat una excepció, però la voluntat d’abordar aquests temes tant en espais més formals com pot ser l’assemblea del centre social així com el fet d’anar-se dotant gradualment d’espais informals de convivència -des de prendre alguna cosa juntes després de les assemblees fins a la preparació de la inauguració o d’activitats per al finançament- ha jugat un paper bastant important per solucionar aquests petits frecs i malentesos, alhora que ha servit per crear certa cohesió i complicitat entre les persones participants en el centre social.

Les tasques de rehabilitació, que han continuat durant tota la curta vida del centre social, han pogut anar sent superposades amb l’activitat política i social quan la primera planta ha estat apte per ser utilitzada, realitzant-se una jornada d’obertura i presentació el 19 de gener de 2013. Projectes provinents de l’antic CSOA Casablanca com podrien ser l’Oficina d’Okupació o la biblioteca de BiblioSol han conviscut durant aquest temps amb altres iniciatives sorgides en el nou centre social, com un grup de lectura col·lectiva, projeccions setmanals de cinema i documental per al debat, cafetes de reggae, etc… Cal destacar també la presència de l’assemblea popular de Lavapiés, celebrada sovint en el CSOA i de varis dels grups de treball vinculats a ella -habitatge, laboral, migració i convivència- que utilitzaven l’espai setmanalment per a les seves reunions i han organitzat esporàdicament activitats per a la difusió del seu treball i el finançament de les seves activitats. Un dels potencials d’aquesta confluència pròpia de molts centres socials, on es troben iniciatives de caire més polític amb unes altres de caire més social és precisament la socialització d’allò polític i la politització d’allò social, encara que potser sigui necessari compartir unes bases prèvies comuns, en aquest cas donades per l’adhesió als principis del centre social.

Desallotjament del CSOA Raíces

No obstant això, divendres passat 5 d’abril una desena d’agents antidisturbis de la policia nacional es presentaven a les 8 del matí en la porta del malmès edifici, procedint directament a desallotjar-ho sense que ningú no es trobés en el seu interior. Al llarg del matí, algunes persones solidàries es van anar apropant per recuperar els materials que es trobaven en el seu interior amb prèvia identificació per part de la policia. El desallotjament per sorpresa, sense ser notificat amb anterioritat a cap de les persones que recolzaven o donaven vida a aquest espai alliberat, posa fi a aquests 5 mesos d’ús social i comunitari de l’edifici des que fos expropiat a Bankia. Sembla ser que l’edifici havia canviat en els últims mesos de propietari i el desallotjament hagi estat propiciat sota un nou procés judicial del que no es tenia notificació. Per una altra banda també és sospitós el fet de que el mateix dia del desalotjament estigués convocada una festa per celebrar el V aniversari del col·lectiu Radio ELA, donat que en els darrers mesos la policia ha fet visites a la major part dels centres socials de Madrid amenaçant amb el desallotjament si no se suspenien les festes o concerts programats [8]. De tota manera, tal com es deia en el comunicat en resposta al desallotjament, “[...] Si ha sido un desalojo legal o ilegal, nos da bastante igual, porque sabemos que ha sido ilegítimo. Hoy más que nunca somos conscientes de que las reglas del juego vienen impuestas por los intereses de quienes las dictan. En realidad siempre lo hemos sido. Su legalidad nos trae sin cuidado.” [9]

Cal dir que la notícia del desallotjament podria caure en certa mesura com una garrafa d’aigua freda, ja que en un moment d’efervescència en el centre social, en el qual la participació d’assemblees i col·lectius es tornava cada vegada més nombrosa amb el pas de l’hivern i els feixucs treballs de rehabilitació en un edifici gairebé sense parets, sense sòls i sense finestres estaven donant els seus fruits, no és un plat de bon gust per a ningú que apreciï el seu treball, sobretot quan parlem d’un treball allunyat de la seva forma assalariada o mercantil, que es fa entre companyes gens més que per gust i convicció per al goig col·lectiu. No obstant això, deixant de costat per un moment el material de l’espai; la recentment estrenada cuina, la biblioteca o la cafeteria que es perden, existeix una cara molt menys visible d’aquest treball, potser la més important a llarg termini, que no pot ser en cap cas desallotjada tot d’una un divendres al matí a primera hora. És la que fa referència al clima d’arrelament generat durant aquests mesos, a les relacions de confiança que s’han creat o enfortit en la lluita, als coneixements transmesos d’unes a les altres, a l’experiència d’assumir col·lectivament responsabilitats derivades de la gestió del centre social… és a dir, a les conseqüències vitals de la comunicació directa i les pràctiques autogestionàries en espais horitzontals.

Són potser aquestes invisibles arrels les que puguin servir-nos com a planter per al desenvolupament de l’autonomia i la consciència de classe, les que ens ajudin a desbordar l’atomització del ciutadà de la macrourbe així com el seu infantil i dòcil condició. Són potser també aquestes arrels les que ens permeten estar segures que aquest projecte no es quedarà aquí.

[...] Sin embargo, la asamblea del CSOA Raíces está más fuerte que nunca y lo que nos importa ahora es el presente. Y el presente viene cargado de unión y de lucha, porque el miedo YA ha cambiado de bando. Tienen miedo y lo demuestran con su forma de hacer las cosas.

 Este desalojo no ha terminado con nada. Lo que viene no es una vuelta a empezar, es una simple continuación. Una oportunidad para seguir creciendo, y para continuar con nuestras actividades en un espacio mucho mejor con suelos, paredes y ventanas. Así que muchas gracias. Aquí nadie se ha marchado, nunca podrán con nosotrxs. Desalojos son mudanzas e ilusiones renovadas.

 Un desalojo, otra okupación. 10, 100, 1000 centros sociales. [9]

Notes:

 [1] Sobre el tema de la mitificació de la okupació i el “movimient okupa” es pot consultar el text “Sobre las miserias del movimiento okupa” (2005), disponible en la següent direcció web:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/164513/index.php

 [2] No se’ns ha d’escapar que aquest desallotjament succeïa curiosament a tan sol 4 dies de la passada convocatòria “Rodea el Congreso”, en un clima de repressió preventiva a tot allò relacionat amb aquesta iniciativa i sent ben conegut que la denominada “Coordinadora 25S” que preparava la convocatòria, celebrava les seves reunions en aquest centre social.

[3] Es pot consultar el comunicat complet on s’exposen les diverses línies socials i polítiques que desenvolupaven els nombrosos col·lectius que van col·laborar:

http://www.csocasablanca.org/Comunicado-de-la-Asamblea-de.html

 [4] Per més informació vegeu les seguents notes:

http://csoaraices.org/comunicado-del-barrio-de-lavapies-ante-el-desalojo-del-csoa-magerit/http://csoaraices.org/el-csoa-magerit-ha-sido-desalojado/ .

 [5] El comunicat de presentació sencer es pot troba a la següent direcció web:

http://csoaraices.org/comunicad/

 [6] Una explicació de les tasques de les diferents comisions del centre social i altres assumptes relatius al seu funcionament es poden trobar a la pàgina web http://csoaraices.org dins del apartat “Conoce el CSOA Raíces”.

 [7] Molt d’aixo té a veure amb el que va pasar al CSOA Sa Foneta de Palma on no es va aconseguir ni tan sols tractar aquestes problemes.

 [8] Sobre aquest tema es pot llegir l’article “La okupación en Madrid, en el punto de mira” en el núm 28 de la publicació Todo por Hacer correspondent al mes de Maig 2013: http://www.todoporhacer.org/

[9] Comunicat de l’Assemblea del CSOA Raíces enfront al seu desalotjament. Pots trobar el comunicat sencer a http://csoaraices.org/comunicado-asamblea-csoa-raices/

Annex: Principis bàsics del CSOA Raíces.

Horizontalitat: totes les persones participem i decidim amb veu pròpia, i gaudim dels mateixos deures i drets. És important escoltar i respectar cada opinió, evitant els rols de poder i buscant el consens en cada decisió.

Autonomia: Cada persona, col·lectiu o taller es representa a si mateixa, potenciant allò comú, a través de l’assemblea del centre social. Raíces en tant que espai autònom és un procés d’aprenentatge, és una resposta col·lectiva que manté un conflicte obert amb les institucions econòmiques i polítiques d’aquesta ciutat, però també és el reflex d’un desig comú per viure aquí i ara d’una altra manera.

Autogestió: Raíces es construeix entre totes les persones que participen de l’espai, assistint a l’Assemblea i els Plenaris, col · laborant en el manteniment de l’espai, en l’autofinançament del projecte i aportant el que cadascuna vulgui.

Autodefensa: totes les persones defensem el projecte, coneixent els aspectes legals, organitzant-nos i resistint juntes, romanent unides en els moments difícils, assumint el nostre trosset de responsabilitat.

Suport mutu: Raíces és un conjunt de projectes variats, diferents i únics, com les persones que els integren, mostrant aquesta rica diversitat que té la vida (i que defensem!) Totes coneixem, respectem i recolzem els projectes d’altres, romanent en comunicació i teixint xarxes, defensant allò diferent, amb una contestació directa a aquesta societat homogeneïtzant i estandarditzadora.

Espai segur: Raíces vol ser un lloc segur per a totes les persones que hi conviuen, per a aconseguir-ho no tolerem cap tipus d’actitud violenta (agressions verbals o físiques, assetjaments o abusos sexuals, discriminació o marginació, etc). Les persones que no aconsegueixin comportar-se de forma madura i ser responsables amb les altres no podran quedar-se a l’espai. Demanem la implicació responsable de les persones que presenciem una agressió, per poder restablir entre totes la seguretat de l’espai.

[Extret de la pàgina web http://csoaraices.org/]

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.