Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Criminalització i repressió, Desobediència, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa

El 15M i la policia «del poble»

Publicat per dia 16 maig 2016 – 9:13Cap comentari | 123 views
Share to Google Plus

La relació entre el 15M i la policia i la seva evolució no pot entendre’s sense analitzar la situació concreta del moment: faltava una setmana per a les eleccions autonòmiques prèvies a les generals, unes eleccions marcades per la major crisi del capitalisme des de la Segona Guerra Mundial i per la necessitat immediata per part de l’oligarquia d’augmentar la taxa de guany. S’accelera el procés neoliberal d’eliminació de l’Estat de Benestar i sorgeix un moviment espontani que, en un primer moment, no posa en qüestió les bases del sistema, però sí els elements mitjançant els quals s’articula i es justifica aquest sistema, com per exemple la llei electoral.

Així doncs, la policia, en el seu paper de repressor violent de l’Estat com a element que justifica unes determinades relacions socials de producció amb unes contradiccions duites a l’extrem, pren un protagonisme crucial. Una de les primeres trobades amb la policia va ser el moment en què es col·locava la primera carpa. Un policia local va apropar-se per dir que no hi podíem posar cap infraestructura i se li va ocórrer demanar el DNI a una persona. En un minut hi havia unes 300 persones amb la documentació a la mà i corejant «o tothom o ningú». El policia va anar-se’n i es va seguir amb la instal·lació de les carpes.

Un altre moment crucial és a les 00:00 del dia 24 de maig, començava la jornada de reflexió i la Junta Electoral ja havia il·legalitzat les assemblees per aquest dia. Unes 2000 persones ens ajuntàvem allà en aquest moment a l’espera d’una reacció per part de la policia. El cap de la policia amb un to condescendent va prendre el micròfon per dir que tenia ordes de no intervenir-hi per ara i que podíem romandre allà. Acte seguit, la majoria de la gent va començar a corejar «La policia és del poble».

article 15M (repressió)

Concentració de condemna de la violenta repressió policial que hi hagué a Ciutat el 4 de juliol de 2011.

Aquests dos moments corresponen clarament amb el moment previ a unes eleccions qüestionades a causa dels dubtes sobre la llei electoral, el bipartidisme… L’Estat no podia permetre una repressió violenta que donés ales a un moviment encara assumible pel sistema, feia falta la figura del «bon policia», el del poble, inclús un poli indignat. Passen les eleccions, el moviment 15M comença a no ser clarament assumible pel sistema, es comença a parlar d’economia, de treball, d’habitatge… arriba l’estiu, el moment ideal per desinflar moviments i fer reformes laborals.

Ràpidament, el coronel Rubalcaba canvia la tàctica coordinat amb els mitjans de desinformació i tenen lloc els desallotjaments de Barcelona, Sol i Palma. Arriba el dia després del desallotjament de la plaça d’Islàndia. De les 1000 persones que estàvem reprenent la plaça, quasi la meitat decideixen començar una manifestació alternativa no comunicada pels carrers del centre. En aquest moment, succeeixen les càrregues policials a la plaça de Santa Eulàlia i a la plaça d’Islàndia amb un resultat de 25 ferits lleus i dos detinguts. Aquestes càrregues injustificades i aleatòries contrastaven amb la imatge anterior del policia amb el micròfon i de llavors ençà ningú no va cantar més «la policia és del poble»

Article de Zednanref publicat a l’Anuari 2011, a l’apartat de repressió.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.