Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Criminalització i repressió, Lluita de carrer i acció directa, Okupació i espais alliberats, Països Catalans, Publicació oberta

[Crònica] Si Can Vies va a terra, barri en peu de guerra

Publicat per dia 27 maig 2014 – 13:082 Comentaris | 130 views

[Crònica] Si Can Vies va a terra, barri en peu de guerra

Share to Google Plus

Una companya que va estar present durant el capvespre al desallotjament de Can Vies ens ha fet arribar el seu testimoni:

I així va ser. Ahir dematí el Centre Social Autogestionat Can Vies, l’emblemàtic edifici okupat des de 1997 situat al barri de Sants, va ser desallotjat. Els mossos iniciaren el desallotjament al matí i finalitzaren devers les 19h de l’horabaixa, no ho tingueren fàcil: els defensors de Can Vies foren el viu exemple de lluita i resistència.

Llavors, a les 20h estava convocada una manifestació a la Pl. Joan Peiró (devora l’Estació de Sants). L’ambient estava caldejat, el barri dispost a lluitar pel que és seu i la ràbia es palpava al llarg de tot Passeig de Sant Antoni.

No us puc contar com va transcórrer la manifestació, però sí narrar-vos els fets que vaig presenciar després de l’acte.

Eren les 20’45h i vaig sortir de casa en direcció a l’Estació de Sants, vaig pensar que abans m’acostaria a Pl. de Sants per fer una ullada i veure el panorama. La meva sorpresa va venir quan començà a caminar carrer Galileu avall i pocs metres després vaig haver de fer mitja volta per evitar que els mossos em fessin fora a cops de porra. Contenidors enmig del carrer, que alhora eren arrossegats carrer amunt pels furgons de la policia. La gent corrent pels carrerons del barri escapant dels “mercenaris”, els veïns estupefactes observant el panorama des dels portals, les furgonetes a tota velocitat pels carrers estretíssims… Feia por. Vaig decidir prendre un altre camí, però fou encara pitjor. No paraven de passar furgons per tot arreu, la gent escapava cercant refugi, i els mossos (per variar) no tenien cap mirament a l’hora de treure la porra. Resulta que estaven acorralant als manifestants. La zona per on es trobaven és un vertader laberint de carrerons, ben perillosos en aquest tipus de situacions… Tot d’una vaig veure que si no sortia d’aquella ratonera, la cosa podia acabar malament.

Però, encara volia acostar-me un poc més a la Pl. de Sants per veure què m’hi trobava. Amb els nervis a flor de pell, tenia davant la viva imatge d’un poble en lluita. Furgons, furgons i més furgons, però el barri no es rendia. Finalment, vaig decidir tornar a pujar pel carrer Joan Güell; es sentia una pudor horrible. I… Sorpresa! Una furgoneta de tv3 negra, socarrimada, amb els bombers apagant les darreres flames. Perquè us imagineu el panorama: anava a l’Estació de Sants i no hi vaig poder arribar per por que em tupessin de camí, cap tipus de sentit.

El cor em bategava fort, la ràbia em bullia per dintre i al meu cap imatges dels grisos perseguint la gent durant el Franquisme. Es pensen que poden callar el poble, creuen que a cops de porra venceran i no se n’adonen que la força la té la gent humil, que lluita per la dignitat de les persones.

17 anys d’història no s’ensorren amb un dia de repugnant repressió.

Can Vies en peu de guerra!

Catalina Moragues

2 Comentaris »

  • Josep Bonnín escrigué:

    La repressió postelectoral al carrer. Vergonya cavallers, vergonya!

  • sa foneta escrigué:

    Un parell d’observacions compas:
    Molt poca distància amb els policies nacionals, per no estar defensant cap espai en concret, simplement concentrant-se.
    A l’hora de fer un recorregut intuïtiu, tal volta és més interessant anar als barris dels rics, no regalar ni exposar els nostres barris a la repressió policia. Tot i que la tenim ben dificil amb sa comissaria de s’Escorxador. A Palma encara no ho hem fet: Son Vida? Per anar un poc més enllà, haurem de definir com volem passar juntxs a l’atac. A més, de que hem de superar la disposició física espectacular en el territori. Això d’alguna manera, implica no avisar de les nostres pases a l’estat, no deixar rastre, hackejar la nit, hackejar-ho tot.
    ¿Amb caputxa o sense “Sa Foneta” es defensa? #EfecteCanVies Recuperem-la, un desalltojament, una altra okupació!
    El dia que jutjaven a Urdangarín a Via Alemania vam sentir una dona de 68 anys cridant:
    “Mar-i-vent, CASAL POPULAR”!
     

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.