Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Criminalització i repressió, Drets bàsics, Estat espanyol i el Món, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa, Politiqueig

Carta de l’al·lota mallorquina que va rebre un tret al cap amb una pilota de goma

Publicat per dia 26 setembre 2012 – 11:1516 Comentaris | 4.683 views

Carta de l’al·lota mallorquina que va rebre un tret al cap amb una pilota de goma

Share to Google Plus

La presència mallorquina a Madrid durant el 25S fou més que notòria. Gràcies a elles, Madrid va ser una mica més a prop de totes aquelles que quedaren a l’illa. S’ha sabut que una de les companyes va ser agredida per un policia, el qual li va disparar una pilota de goma al cap. Ara, un dia després d’aquest tragí, ha fet pública la següent carta, que compartim amb tots vosaltres:

Carta de l’al·lota mallorquina que rebé un tret amb una pilota de goma al cap:

Tengo que dar las gracias a una persona a la que no conozco absolutamente de nada y a quien probablemente no vuelva a ver. Ella se llama Isabel, sólo sé que es médico, pero hoy tengo que agradecerle prácticamente que me haya salvado la vida.

Un policía me ha disparado deliberadamente y sin tapujos a la cabeza con una pelota de goma a una distancia no mayor de 10 metros sobre las 9 de la noche, cuando únicamente trataba de encontrar una vía de escape en la ratonera en la que se había convertido la Plaza de Neptuno. La fuerza del impacto ha sido tal que ha llegado a quedar visible el cráneo, me han trasladado al hospital y me han tenido que poner 12 puntos y 5 grapas. Tengo que agradecer a la desconocida Isabel que cuando estaba desorientada y recién herida, me ha metido a trompicones en un garaje donde ha practicado unos rudimentarios primeros auxilios, para después poner en riesgo su propia integridad física saliendo de la forma más altruista que he visto en mi vida a lo que podría denominarse un campo de batalla y todo por conseguirme atención médica inmediata.

Gracias Isabel, si es que te llamas así, porque lo de hoy ha sido mucho más crudo de lo que los medios retransmiten y eso lo sabemos tú, yo, Guiomar y todas las personas que, heridas o no, estaban hoy rodeando el Congreso de los Diputados. Es cierto que ha habido personas que han mostrado actitudes absolutamente indeseables e inaceptables, pero la gran mayoría permanecía en las calles de forma pacífica y ha sufrido del mismo modo la brutalidad policial. Es imprescindible que la gente sepa que en ningún momento y bajo ningún concepto se ha tratado de dispersar o desalojar la concentración, sino acorralar a los manifestantes. Han entrado por todas las calles que desembocan en Neptuno y los disparos se escuchaban ininterrumpidamente, daban porrazos sin importar el estado físico o la edad, aunque uno pidiese desesperado un poco de misericordia o estuviesen ya retorcidos de dolor en el asfalto. No había forma humana de salir de allí sin cobrar lo que supongo entenderán como un castigo merecido por protestar y tratar de luchar por derechos que incluso a ellos favorecerían. Soy una persona relativamente honrada, pacífica y sensata; de hecho, hasta hoy cierta gente se ha podido poner en mi contra por defender su labor y pensar que son una clase más de funcionarios y creer que en realidad para ellos debe ser muy difícil abrir los ojos y ver la estafa en la que se ha convertido el sistema político-económico, pues ellos son la mano que ejecuta mediante la fuerza, de forma coactiva, lo que el sistema les exige.

Pero hoy me he dado cuenta de que me equivocaba, salvando excepciones, he visto sed de sangre en sus ojos y su profundo odio hacia quienes perseguían. No son personas, son animales. De verdad, yo quiero creer en el ser humano, pero no me dejan. Gracias Guio, gracias Isabel y gracias a todo el que se ha preocupado por mí o ayude a difundir lo que ha ocurrido hoy en realidad.

16 Comentaris »

  • Josep Bonnín escrigué:

    En contra de la solidaritat entre nosaltres no podran res. Aquests que manen a que actuï així a la polícia, aquests “demòcrates” que es diuen, i que empren mètodes feixistes, més propis del temps del “generalisimo Francisco Franco”, aquests hereus seus, han quedat totalment sense legitimitat i els hem de treure al carrer quan abans possible. Són ells o nosaltres!

  • remei escrigué:

    I què hi feia a Madrid? Tant de seguidisme espanyol fa caguera…
    A Mallorca construïm alternatives!

  • a. escrigué:

    Molts d’ànims a aquesta al·lota i a totes les que reben hòsties de la policia per defensar els nostres drets!

  • Salvador escrigué:

    I avui estàs escrivint una carta?
    Així de greu debies estar.
    No crec ni que sigui veritat, és més crec que qui ha escrit aquesta carta ni estava a Madrid aquesll dia.

  • daltonico escrigué:

    SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!
    Alegres estem de que puguis avui les teves mans escriure!

    Así pues Solidaritat
    Una fraternal  abraçada desde Lavapiés,
    dançant contra la misèria afectiva i econòmica!

    Motius per l’Estaca,
    motius pel Bella Ciao,
    motius pel No pasaran,
    aqui i arreu
    Revolució.

    Musica i plat col·lectiu.
    Pel nosaltres esbossat!,
    per la vida…
    Gràcies!
    per seguir a peu de canyó,
    perque no només vas estar a la primera línea
    (que algu va cantar: “está en cualquier adoquin”)
    sino que confrontes avui la barbàrie de l’Estat.
    Tu, dona inapagable…

    Encontrémonos…
    En la calle de la esperanza por el momento,
    corazón de Lavapiés.
    Siento las ausencias,
    no haber parado esa odiosa pelota,
    no haber golpeado más rápido
    más fuerte
    más duro
    más a la cabeza
    de éste régimen
    que nos abre la cabeza.
    Con cariño y afecto campesino
    Más abrazos…
     

  • Robert Paulson escrigué:

    Na Remei deu esser professora de català, o procònsol[a] a l’illa de l’imperi català. En Salvador sap del que serra; es veu que de pilotades i punts al cap n’és un expert!. Els nacionalismes son feixistes, i si no vos ho creieu, analitzau al Mas.

    • Bea escrigué:

      Ni tots els nacionalismes són feixismes ni tota la gent que parla i sent en català pensa com na Remei. Alerta.

      Si per nacionalismes entenem estimar la teva terra i la llengua amb la qual t’han criat no fa cap mal a ningú. I en aquest sentit pot ser tant nacionalista un espanyol com un català, com un mallorquí, com un botsuà… encara que parlin les mateixes o diferents llengües.

      En Mas és nacionalista, però també un capitalista. Però hi ha altre nacionalismes que cerquen la llibertat de les persones i del seu poble, sense trepitjar els altres.

      I t’ho diu una persona que no es posaria l’etiqueta de nacionalista. 

  • marina escrigué:

    és inaceptable , fa vergonya que avui en dia encara hi hagi això .
    Només pensar-ho tenc ganes de plorar , aquest païs si es que es pot anomenar així fa llàstima , hem de lluitar i no deixar que gent com la que ens governen aconseguesquin que ens callem ,
    visca la terra lliure! 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.