Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Bunyola, Criminalització i repressió, Lluita de carrer i acció directa

“Així que després d’intercanviar quatre paraules amb el cap, se’ns varen acostar tots els agents i al crit de «Ahora» nosaltres ja volàvem”

Publicat per dia 14 setembre 2015 – 12:38Cap comentari | 97 views
Share to Google Plus

Entrevistam en Joan Servera, un dels quatre encausats de Bunyola que demà seran jutjats a Palma pels suposats desordres que hi hagué ara ja fa tres anys. Trobam un al·lot alegre i amb molta vitalitat, a qui li agrada explicar les coses tal com són, sense filtrar-les. Fa que l’entrevista es desenvolupi amb molta facilitat i proximitat. Des de l’assemblea de contrainfo li donam un altre pic les gràcies.

Joan Servera

Primer de tot, dia 28, què és el que hi havia convocat a Bunyola?

Convocat el que és convocat no hi havia res, era una convocatòria espontània que havia anat pel boca a boca i que es pot contextualitzar dins el que es va anomenar com a #Bauzátour que consistia una mica en això, en les protestes per mostrar el rebuig popular que hi havia als pobles davant les visites que Bauzá va fer un pic havia guanyat les eleccions.

A Bunyola va ser ben igual que a qualsevol altre poble, però amb certes particularitats: hi havia els treballadors de l’hospital Joan March de Bunyola amb les bates ja que estava sota amenaça de tancament, però també molts de mestres de Crida, pares i mares, infants petits i grups d’al·lots de 14-15 anys, la gran majoria bunyolins.

Com sempre hem dit, era un ambient molt festiu, amb gent amb casseroles, rialles, germanor… no hi havia nerviosisme o tensió tot i que la gent estava indignada per tot el que ja anunciava el nou Govern.

Idò sent així, com és que va passar d’un ambient distès a de cop detenir-vos a vosaltres quatre?

Tot això es va tensionar quan varen arribar l’escamot de guàrdies civils que venien amb caravanes de, al manco, 6 jeeps i furgonetes. Varen irrompre enmig del poble i aquí la gent es va pensar que arribava en Bauzá i es va plantar davant els jeeps per barrar-los el pas fent que haguessin de baixar els guàrdies civils per retirar-los. Tot i així, l’ambient seguia sent el mateix, i els agents anaven retirant la gent bastant amablement, en comparació a com hem vist en altres ocasions. Jo aquí ja me’n vaig endur una empenta sense justificació mentre que als pares i mares els ho demanaven amb bones maneres.

En aquell moment no se sabia on era en Bauzá, si era a Can Penasso, si estava venint, si ja era al poble… Així que quan els jeeps se’n varen anar en direcció a les afores del poble, el grupet d’al·lots de 14-15 anys els va seguir perquè més o manco tot quadrava en què anaven allà on hi havia en Bauzá, i a part d’ells, la resta de gent també va anar seguint més enrere.

Arribats a un punt, ja devora l’estació de tren, els joves s’havien tornat a seure enmig de la carretera i allà la increpació dels civils ja era diferent del que havíem pogut veure a la plaça, en part degut a què havien baixat corrent i ja no hi havia tota la pressió de la gent gran mirant, que anaven baixant més tranquil·lament, caminant. Quan els grans que veníem darrere ho vàrem veure ens vàrem apropar cap a ells de la mateixa manera que havíem fet a la plaça i aquí ja ens varen acorralar.

Més endavant, als atestats policials, diuen que en aquell moment estàvem tallant el carrer però és mentida perquè només hi havia una via ocupada per la gent mentre que per l’altre seguien passant els cotxes fins que va arribar un cotxe de la guàrdia civil que es va aturar just enmig del carril i d’on va baixar el cap de l’operació.

És important dir que tots aquests guàrdies civils antiavalots venien de València ja que aquí aquest cos no existia perquè mai hi havia hagut la necessitat, i eren els mateixos que dos mesos abans havien apallissat els estudiants de secundària de València. Eren agents que imposaven molt pel físic i de caire feixista, com vàrem poder comprovar amb tot el que ens varen anar dient més tard.

Així que després d’intercanviar quatre paraules amb el cap, se’ns varen acostar tots els agents i al crit de «Ahora» nosaltres ja volàvem. El gir va ser així. Tant, que estàvem rodejats de nins de 7 i 8 anys i, segons explicava una mare: «Jo manava no només els meus fills, sinó els fills d’altres pares que havien vengut amb jo mentre ells esperaven a la plaça i just quan els vaig agafar va ser quan l’agent va donar l’ordre». Fins a aquell moment seguia sent un ambient festiu i a les fotografies es veu com la gent riu i de cop ja ens han agafat.

I en haver-vos agafat, us varen dur cap als calabossos directament?

Això també va ser molt polèmic perquè en un primer moment no volien dir a la gent on ens duien mentre nosaltres érem camí del quarter de la Guàrdia Civil del Pont d’Inca Nou. Allà vàrem fer els tràmits de fer la denúncia, de dir que no volíem declarar, d’esperar el misser i vàrem ser allà fins el vespre mentre ens anaven dient que ens amollarien per, finalment, dur-nos al quarter de davant el parc Krekovic, a Palma, on vàrem passar la nit. En el trajecte d’un quarter a l’altre, als familiars i fins i tot al misser, els havien dit que ens duien als jutjats per fer un judici ràpid però al final era mentida.

Com va ser el temps que passàreu dins el quarter del Pont d’Inca?

L’estada dins comissaria va ser diferent per a cada un de nosaltres quatre. Na Roser, com que era l’única al·lota, va haver d’estar tot el temps tota sola, en canvi n’Amadeu, en Toni i jo estàvem allà mateix, la major part del temps plegats.

A part, vèiem que els agents del quarter tenien com una cara de circumstància perquè no sabien molt bé que estava passant i no s’ho acabaven de creure. O això o els havia tocat el paper de poli bueno. En canvi els de València anaven amb cara de ràbia i no tenien cap consideració amb nosaltres.

Un moment donat, em varen agafar a mi i em varen tancar a una habitació que no era per tenir-hi els detinguts perquè estava plena d’arxius i de les taquilles dels propis agents, sense càmeres, amb dos dels valencians. Em varen dir que em despullàs i que m’ajupís per fer-me un registre de drogues, ja que havien de justificar davant l’opinió pública que érem subjectes radicals i supòs que m’agafaren a mi perquè en aquell moment duia rastes. Quan varen veure que no duia res es varen posar a cercar entre les estanteries per veure si trobaven res, qualsevol droga decomissada, però com que no era el seu quarter i no el coneixien, no varen arribar a trobar res i al cap d’una estona ja em varen deixar anar.

I després al quarter de Palma, també estàreu amb els de València?

No, quan varen sortir del Pont d’Inca Nou ja no els vàrem tornar a veure més.

I es va donar cap altre succés amb els agents?

Així d’anècdotes ens en varen passar un parell. Una d’elles va passar quan era al cotxe allà on em ficaren a Bunyola. Pel que hem comentat, els altres tres varen tenir més sort, perquè a mi em varen ficar de males maneres, mig tombat i vaig tenir tot el viatge un dels agents clavant-me el colze al cap contra la paret dient-me «Parla’m ara en català, fill de puta» i fent comentaris rient-se de mi, humiliant-me.

I amb tot el que vàreu haver de passar durant aquell dia, no arriba un moment en el que caus emocionalment?

Jo vaig sortir d’allà fet pols. Vaig sortir que no sabia si era culpable, si no, si havia de tenir vergonya… Em va costar molt tornar a la normalitat. Però després penses en el suport rebut, en el que va passar i això m’ha permès veure les coses més clares. Ara, d’allà vaig sortir minat per culpa de tota la pallissa psicològica i les agressions rebudes, i això que són res devora el que altres companys de l’estat han hagut de suportar. En Toni va sortir amb el cap ben alt i molt bé per ell, però jo, en aquell moment, no vaig ser capaç. I no me n’avergonyeix de res perquè no vàrem fer res més que ser a una manifestació.

Després, a la sortida, també ens varen fer una cosa que trob horrible i és que ens varen fer el passadís mateix que feien a la gent que se’n duien a afusellar. Nosaltres sortíem del quarter engrillonats i tots els agents a banda i banda, quadrats, amollant-nos comentaris, ben igual que feien amb els nostres besavis. Perquè després ens venguin a dir que la Policia i la Guàrdia Civil són cossos despolititzats i no, aquesta gent actua ben convençuda.

I ja supòs que després d’això la següent notícia que teniu són les penes que us demanen, no?

Durant el procés d’instrucció varen passar un parell de fets curiosos. Per començar, a mi em varen deixar el darrer per declarar el matí següent que passàs tot i mentre estava declarant en Toni em va venir el misser a demanar-me si havia pegat una mossegada a un agent. I clar, em vaig quedar amb una cara com a perplexa, perquè en aquell moment, després d’haver dormit poc i malament i de tota la càrrega que dúiem damunt, no m’esperava allò. I es veu que m’acusaven d’una suposada mossegada mostrant-me una foto surrealista, on es veia una ferida extremadament forta, plena de pus i tot. Més endavant va resultar que el número de placa de l’agent de qui m’acusaven d’haver mossegat no existia. Deien que s’havien equivocat escrivint, teòricament. Quan, finalment, es va trobar l’agent i va declarar davant la jutgessa, a la pregunta de si estava segur de la mossegada va respondre que bé, que va ser sense voler, que el jove estava molt nerviós… És a dir, que es va com a retractar allà enmig i a la jutgessa ja no li quadrava res.

 Un altre fet important del procés judicial, va ser que mentre la conclusió de la jutgessa d’instrucció era que, com a molt, havia de ser un judici de faltes la fiscal insistia en què el cas havia d’anar per via penal, que és com al final ha anat. I clar, tot això va ser un seguit de papers, recursos d’una i altra banda que finalment han conclòs en una petició d’un any de presó per a cadascú de nosaltres i, a més, una pena de multa de 700€ només a mi per la suposada mossegada, que és ridícul perquè tots sabem que si agredeixes a un policia, 700€ de multa no et demanen.

En aquests tres anys heu rebut bastant de suport de la gent?

Sí, sempre que hem fet qualque cosa, hem rebut suport. És ver que no hem fet molts d’actes per l’heterogeneïtat del grup, no hem estat un grup actiu com sí varen ser les Encausades Conselleria però sempre hem rebut suport quan l’hem demanat. La darrera mostra és el concert que férem fa poc a Bunyola, que va ser un èxit rotund i, a més, amb molta gent del poble. Avui l’ajuntament del poble votava una moció en favor nostre que no sé com haurà acabat [La moció va ser aprovada per 7 vots a favor i 6 abstencions]. També hem rebut suport de tots els col·lectius antirepressius de l’illa, dels altres grups d’encausades i d’individualitats. I la veritat és que això és una passada, és la manera que tens de recuperar la moral un pic surts d’allà, saber que no t’hi estàs enfrontant tu tot sol, tu ets el cap de turc però hi ha mil persones darrere i sabem que en qualsevol moment ens pot passar a qualsevol. I el fet de sortir després de les detencions i trobar una concentració davant els jutjats és molt important.

I així com reps suport, també veus com gent d’altres ambients et gira l’esquena, així que ajuda a veure qui val i qui no val tant com pensaves.

Creis que el que us varen fer a vosaltres va servir per a aturar tota aquesta dinàmica del #Bauzátour?

El que ens han fet a nosaltres i el que han estat fent aquests quatre anys de repressió com no hem vist mai a Mallorca els ha servit i de molt. Pot esser que el nostre cas pogués servir com a punt i final del #Bauzátour, però no només el nostre cas. Perquè en aquell moment s’estaven creant unes dinàmiques d’acció directa arreu de l’illa i aquesta repressió ha servit per aturar-les així com per trencar dinàmiques associatives, d’organització i sobretot per desgastar-les, per gastar totes les nostres forces amb les encausades, amb aconseguir que no se sentin soles, que és molt important, però no hem d’oblidar que això frena la lluita ja sigui a nivell econòmic, de gent o de temps.

A més, és gent a qui veim que se li van acumulant les penes i que ja van entrant als registres policials, a les llistes negres (que existeixen, n’esteim seguríssims i així ens ho han fet saber dues persones del poble ficades dins aquests mons). I tot això són excuses per a identificar-nos en futures ocasions i per seguir sumant.

I ara que ha canviat el Govern, trobau que se us tractarà d’una altra manera de cara al judici?

Jo no hi confiï. Perquè això de la separació de poder, del que presumim tant, hi és quan convé que hi sigui i tant de bo hi pogués fer quelcom, però no creim en aquesta possibilitat. Sí que hi ha polítics que s’estan pronunciant a favor i és bo, però de cara a la imatge pública no a efectes reals. I una cosa que hem xerrat i que crec, tot i que no tots pensem així, és que nosaltres serem jutjats per la justícia espanyola, que està pensada per a què gent com nosaltres siguem condemnades.

Per tant, esperança en tenim, perquè anam amb la idea d’aconseguir l’absolució però en tot cas guanyarem, ells no ens perdonaran res. Hem de tenir clar que anam contra el seu món i la Justícia és la seva protecció privada.

I, ja per acabar, com encarau el judici?

Amb tranquil·litat i ara sí que sí, amb el cap ben alt, sense por i demanant l’absolució. Fa poc vàrem fer una reunió de testimonis i va ser una passada. Si per jo fos, que xerrin ells i que expliquin el que va passar, perquè queia pel seu propi pes ja que, tot i que no diré que va ser una detenció il·legal perquè tornam a estar amb les mateixes, és la seva llei, sí que per ventura ilegítima o bàrbara.

11163.kmz

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.