Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Criminalització i repressió, Drets bàsics, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa

Acció directa en motiu del dia contra l’homofòbia i la transfòbia

Publicat per dia 17 maig 2013 – 12:102 Comentaris | 385 views

Acció directa en motiu del dia contra l’homofòbia i la transfòbia

Share to Google Plus

Avui, 17 de maig, dia Internacional contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, indrets de Ciutat han despertat amb ous estampats i pintades que denuncien les pràctiques repulsives cap a aquests col·lectius. L’acció ha estat comesa per ARRAN Palma, que ha apuntat a una església com a símbol eclesiàstic de la LGTBfòbia.

Us deixam amb el comunicat que han fet públic:

17 de maig, dia internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia

Aquesta passada matinada, ARRAN hem realitzat una acció contra una església de Palma. L’acció ha consistit en el llançament d’ous de pintura a la porta de l’església, a més d’una pintada al terra davant aquesta denunciant l’homofòbia generalitzada i flagrant que desprenen les institucions eclesiàstiques, a més de la repressió de caire sexual que intenten imposar-nos.

I és que avui és 17 de Maig, el dia internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i la transfòbia. Des d’Arran no podem obviar aquesta data. És un dia més en la nostra irrenunciable lluita per destruir el model patriarcal de societat en què vivim. Un dia per denunciar els continus atacs que rebem i reivindicar la nostra aposta pel feminisme, per la llibertat individual i col·lectiva en tot allò relacionat amb els nostres gèneres i opcions sexuals.

Fins ara hem pogut veure la passivitat amb què actuen els diferents governs a l’hora de tractar aquestes qüestions, obviant-les directament o promovent modificacions que ens fan endarrerir més de 30 anys. Parlem de les lleis que regulen el matrimoni homosexual, la reproducció i l’avortament. Lleis que han pretès encabir sota el mateix paraigües les diferents opcions per tal de tenir-nos controlades. Regulen el matrimoni homosexual per tal de tenir un mecanisme més de control sobre aquestes, per reproduir el model de relacions sexe-afectives patriarcal, heterosexista i monògam. Revisen la llei de reproducció, modifiquen la llei de l’avortament i , en definitiva, ens neguen el dret a decidir sobre els nostres propis cossos per tal limitar la identitat de les dones a la de simples mares que no tenen altra funció que la de reproduir l’espècie.

Tot plegat, l’evidència i la punta de l’iceberg d’una ofensiva ultracatòlica, conservadora i rància, engegada pels governs, amb el silenci de totes aquelles opcions “progressistes” i amb el suport més que explícit dels sectors més conservadors de la nostra societat. Com hem dit, tornem als anys del nacionalcatolicisme més ranci, en contra del nostre dret a estimar com vulguem i a decidir sobre els nostres cossos.

Però això no és l’únic que ens preocupa, en el nostre dia a dia, en la quotidianitat de moltes joves, seguim veient com la discriminació i la no acceptació de les opcions sexuals no normatives continuen sent un important motiu d’exclusió social. Encara a dia d’avui moltes de nosaltres patim un rebuig social evident en molts àmbits. L’educació heteronormativa, que tots hem patit com a mode d’inclusió en la societat patriarcal en què vivim, tant a nivell purament educatiu (escoles, instituts, universitats…) com extern (televisió, administracions, rols socials…), invisibilitza tota opció sexual diferent a l’heterosexualitat, excloent qualsevol altra opció que no estigui inclosa dins dels rangs de la heteronormativitat i dels patrons sexuals clàssics.
Com podem comprovar dia a dia, les ofensives contra la nostra llibertat individual en qüestions de gènere i opció sexual continuen atacant el nostre present i futur com ho han fet sempre.

Arran, som molt conscients del llarg camí de conscienciació social que ens queda per davant, d’injustícies legals per superar i barreres morals per trencar. I som molt conscients també que som les joves, el motor del canvi, les que hem de mantenir viva la flama de la reivindicació i la desobediència feminista per l’alliberament sexual. Per lluitar pel nostre alliberament individual i col·lectiu. Hem de dir ben alt i ben fort que plantarem cara a cada atac del capitalisme i del patriarcat, com ho hem fet sempre. Que visibilitzarem les nostres sexualitats dissidents a tot arreu. Que no entrarem en el seu model de vida heterosexista, que construirem imaginaris col·lectius que ens permetin ser lliures. Ens deslliurarem de qui ens converteix en víctimes i ens converteixen en carn per a reformes legislatives. Ens empoderarem i construirem eines que ens ensenyin que contra la LGTIfòbia, cal respondre amb contundència, autodefensa i atac!

La lluita és l’únic camí!
Contra la lesbofòbia, transfòbia i l’homofòbia!

2 Comentaris »

  • _____________anonim ____________ escrigué:

    uuy quins revolucionaris que estau fets lo que haurieu de fer es cremarla

    • moi. escrigué:

      M’agradaria saber si tota aquesta gent que és tan pesada amb lo de que si nomes pintura i tal, realment se passa es dia ‘cremant esglésies’ o el que sigui que reclamen.
      Ah, i abans de que contesteu, no, no sóc de maulets, ni tampoc crec que sa pintura sigui lo més ‘revolucionari’, però com que jo no sóc qui pugui dir que ho faig millor idò tanc sa boca, i es dia que sigui jo es que ‘cremi esglésies’ ja aniré a xerrar amb ells aveure si m’acompanyen. Salut!

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.