Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Difusió i pensament crític, Estat espanyol i el Món, Publicació oberta

[Reflexió] 1973-2013, a 40 anys del cop d’estat a Xile

Publicat per dia 9 setembre 2013 – 12:54Cap comentari | 265 views

[Reflexió] 1973-2013, a 40 anys del cop d’estat a Xile

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Aquest 11 de setembre es recorda a tot Xile els 40 anys del Cop d’estat feixista del Dictador Augusto Pinochet i la fi de la via socialista democràtica xilena. Com no podia ser d’una altra manera la figura de la Unidad Popular i de Salvador Allende és ben present en conferències, seminaris i homenatges organitzats per centrals sindicals, universitats, instituts i escoles arreu del país. Un saborós banquet intel·lectual de constants visions i revisions, inicis i reinicis de la història xilena i per extensió de tota la llatinoamèrica recent.

És perillós sotmetre la història a la conveniència dels partits polítics i coincidint amb la farsa de l’elecció presidencial del país d’aquest proper 17 de novembre, són molts els candidats d’esquerres que aprofiten la tirada del Compañero Presidente per apropiar-se la seva imatge i la seva tasca fent campanya. Passat i present conflueixen en Allende. La dimensió és Allende, però els socialisme xilè del segle XXI ha oblidat el seu passat revolucionari: democràtic, moderat, institucional… però revolucionari.

Les dues candidates amb opcions al triomf són filles de l’onze de setembre del 73. Michelle Bachellet, candidata de La Concertación, és filla del general Alberto Bachelet que va oposar-se al Cop d’estat i va ser torturat fins a morir.

D’altra banda Evelyn Matthei és filla de Fernando Matthei, qui fou director de la Academia de Guerra durant la dictadura.

El que succeí a Xile fou una dictadura que durà 17 anys en els quals es produïren violacions massives dels drets humans. Però més enllà dels milers de desapareguts, morts i torturats el que s’aconseguí va ser implantar el model econòmic i social neoliberal de consum, que encara perdura avui dia.

En aquest punt resistir el puls de les banderes intel·lectuals per passar a tenir una perspectiva crítica, es fa difícil. Mantenir-se a distància i neutralitat del que succeí, certament impossible. És possible tolerar a l’intolerant?

L’esperança està posada en les bases, en la generació dels joves que poden renovar visions, afrontar els desafiaments i resoldre els interrogants. No han viscut el terror de la Dictadura i no tenen por a la brutalitat visual de les generacions precedents. Han perdut la por a la repressió des de la Mobilització Pingüina de 2006. A les manifestacions a Santiago no és difícil veure al·lotetes de 15 anys que no fan més d’un metre cinquanta, llançant pedres a menys de 10 metres de distància a Carabiners uniformats amb casc, pals retràctils, escuts i guants. Aquesta és la imatge que ja s’ha perdut el respecte, però perquè les forces repressives s’han fet perdre el respecte. Es tracta de l’evolució social de la protesta.

L’esquerra xilena va ser la pionera en instaurar la via socialista de manera pacífica. Avui la Revolució bolivariana és un segon laboratori llatinoamericà d’aquesta via pacífica al socialisme.

Qui se’n recorda dels maputxes?

Quan l’home blanc es cansa de l’automatització del món occidental i de la seva pèrdua de connexió amb la naturalesa, retorna al món indígena.

Important és entendre que Xile és un país multiètnic i plurinacional i que es fa nacessari un projecte d’educació de caràcter intercultural que revisi el passat recent de manera crítica. Revisió que per exemple hauria de recordar que l’onze de setembre de 1973 va canviar el rumb de tota la societat xilena i també dels maputxes. Al Sud de Santiago, cap a les regions del Bío-bío i de Temuco, a la costa i a la serralada, el poble maputxe va ser durament reprimit i va patir una injusta reforma agrària que va expropiar 200 mil hectàrees. Es tracta d’un procés que no té precedents en la història de la relació entre l’Estat de Xile i el Poble Maputxe.

El Cop d’estat va arribar a territori maputxe amb anterioritat a la resta del país. Ja a finals del mes d’agost del 73, militars allanaven fundos de dirigents agrícoles, tortutant dirigents maputxes com Sergio Quian. En termes territorials el 65% de les terres maputxes varen ser expropiades, en un procés que també va confiscar la totalitat dels seus béns, de maquinària, animals i collites.

La dictadura militar pinochetista va perseguir i matar per tota la Regió de l’Araucania, on la repressió va tenir una especial virulència carregada de racisme extrem.

El Maputxe rebutja la lògica i el pensament occidental, fins i tot el d’aquells que han intentat formular teories crítiques de la societat com els marxistes. El marxisme topa amb el pensament oposat de la cosmovisió maputxe. La seva lluita és la de la descolonització de la classe.

Ferran Vallès

Podeu escoltar el text passat per la versió radiofònica a Ràdio 77.


 

 

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.