Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Publicació oberta

[Opinió] Ràbia com a motor de canvi, ràbia per cremar les fronteres

Publicat per dia 16 febrer 2017 – 8:58Cap comentari | 164 views

[Opinió] Ràbia com a motor de canvi, ràbia per cremar les fronteres

Share to Google Plus

Ràbia:

1 1 f. [LC] Torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Tremolar de ràbia. La ràbia se l’emportava.

1 2 f. [LC] Sentiment de disgust o de contrarietat. Em fa ràbia que sigui tan gasiu. Hem fet tard: quina ràbia!

La ràbia és aquella emoció que a moltes, moltíssimes persones ens pertorba quan veim imatges a les xarxes, a la televisió, a la premsa, dels camps de refugiades, de les tanques de Ceuta i Melilla, de les pasteres que s’han enfonsat al Mediterrani, de les fileres immenses de refugiades que fugen del seu país d’origen, fugen de la guerra, de la fam, de la repressió i de tantes altres penúries. Quan la ràbia ja ens ha calat més endins, la sentim només en anomenar paraules com Eko, Idomeni, èxode, naufragi, però també els sentim quan anomenen occident, fronteres ,Unió Europea.

Però la ràbia no només és l’emoció associada a la visió de la injustícia, la misèria o la mort. També és un motor de canvi personal i social. Perquè ningú que no sent ràbia, agafa una motxilla, els seus estalvis i viatja a Grècia a ajudar als camps de refugiades, dedica les seves setmanes de vacances a ajudar a gent que ho està passant molt malament, arrisca la seva integritat física per acompanyar-los i donar-los suport i mentre, veu la misèria humana més gran molt a prop de la vida acomodada de la malalta societat de mercat occidental. Ràbia també l’ha de sentir aquell que s’embarca en un vaixell en condicions paupèrrimes, per treure a la gent de l’aigua, quan arrisquen el poc que tenen per atrevessar el Mediterrani, mentre veuen uns criminals anomenats Frontex que ignoren per complet les persones que van morint davant ells, perquè la seva feina és protegir les fronteres, no les persones o mentre veure com els estats de la costa nord del Mediterrani, massa sovint no escolten els seus avisos per ràdio.

I la ràbia també pot canviar o activar la societat per transformar la seva realitat. Si aconseguim fer passar de la ràbia del mal cos, a la ràbia activa, aquella ràbia que ens permet posar noms i cognoms a qui està permetent les injustícies que ens provoquen aquesta ràbia. Si els Governs i les Institucions no estan disposats a obeir el clam popular que diu, Volem Acollir, i desobeeixen a l’Estat, la UE o qui sigui i plantegen la desobediència a aquells que estan permetent la mort de tanta gent, serem nosaltres les que haurem de prendre la determinació, Desobeir, tombar les fronteres, cremar-les. Si volem acollir, acollirem.

Hi ha un càntic, que se sent a la majoria de manifestacions anticapitalistes i combatives:

Qui sembra la misèria, recull la ràbia.

Idò això, prenem la ràbia, ràbia per desobeir, desobeir per tombar les fronteres, tombar-les per acollir.

Lluc Gayà, militant d’Endavant OSAN

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.