Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Difusió i pensament crític, Economia alternativa, Estat espanyol i el Món

Per aturar l’economia del terror

Publicat per dia 2 desembre 2015 – 11:19Cap comentari | 189 views

Per aturar l’economia del terror

Share to Google Plus

Article de Ugo Biggeri, president de Banca Popolare Etica , publicat a fiare Banca Etica.

Existeix una prima línia vermella que uneix els irracionals atemptats de París, la guerra de l’ISIS amb la filosofia econòmica i les borses.

Per demostrar-ho cal plantejar-se preguntes, potser a partir de la pàgina 8 del periòdic italià Sole24ori del 16 de novembre. Es tracta d’una pàgina dedicada a les fonts de finançament de l’ISIS, estimades en uns 700 milions d’euros anuals d’ingressos de diferents orígens: donacions 6%, interessos interns 14%, saquejos 14,5% i petroli 65,5%.

D’aquests orígens, dos (el petroli i les donacions, que sumen el 70%) depenen en bona part de l’intercanvi econòmic financer amb la resta del món. L’ISIS no només treu al mercat entre 50 i 100 milions de barrils a l’any (un volum difícil de dissimular), sinó que això comporta pagaments de sumes ingents i transferències financeres de notables volums dels compradors.

Darrere de tot això no hi ha un complot. És la normalitat. Cada dia compram productes que no sabem, o no som capaços de saber, on s’han produït i en quines condicions socials i mediambientals. Cada dia, els nostres diners poden estar sent emprats al mercat global on són norma els paradisos fiscals i els sistemes financers a l’ombra, encara que només sigui per l’elevadíssim percentatge d’intercanvis registrats.

Aquesta miopia econòmica i financera ens anima a condemnar a l’ISIS, però no ens mostra com  l’ISIS forma part del sistema dels intercanvis econòmics en el qual també nosaltres participem. I no es deu a la casualitat, ni tan sols cal atribuir-ho a la intel·ligència de l’ISIS. Simplement és conseqüència de la forma en què funcionen les borses i l’economia mundial.

Valorem el sistema financer gairebé exclusivament a partir de paràmetres de creació de valor econòmic i permetem que segueixi sent molt opac amb les conseqüències no econòmiques de les seves accions econòmiques, amb la traçabilitat de l’origen i la gestió dels béns o amb el seguiment dels intercanvis financers (encara que estan interconnectats via internet). El nostre sistema econòmic i, molt més, el sistema financer que ho controla, són molt reticents a valorar la repercussió o l’objecte social, ambiental i cultural de les activitats econòmiques i financeres.

Si els ciutadans poguessin triar fàcilment com dirigir l’economia cap a una futura reducció del canvi climàtic (per exemple, amb informació sobre la producció de CO2 d’instruments financers i béns) utilitzarien aquesta possibilitat forçant una reconversió ecològica. Si el sistema financer fos menys opac en les seves inversions globals, sens dubte podríem boicotejar el finançament de l’ISIS.

Malgrat la superregulació del sistema bancari, és evident que continua faltant una major transparència sobre com es mouen els diners i què produeixen. És un principi de les finances ètiques que mereix ser aprofundit.

En cas contrari, continuarà sent més fàcil que l’ISIS segueixi gestionant centenars de milions de dòlars abonats pel seu enemic, que un sol emigrant arribi a Europa.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.