Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Difusió i pensament crític, Estat espanyol i el Món, Opinió

[Opinió] Retorn a casa i un testimoni de sentiment en el carrer

Publicat per dia 31 juliol 2012 – 14:15Cap comentari | 374 views

[Opinió] Retorn a casa i un testimoni de sentiment en el carrer

Share to Google Plus

Compartim amb vosaltres el darrer article de Josep Bonnín on es reflexiona, com a conseqüència d’una notícia apareguda al Última Hora, de la necessitat de ser conscients de les injustícies d’arreu de l’orbe, no sols de les que ens afecten directament.

Retorn a casa i un testimoni de sentiment en el carrer

El dissabte, acaballes de juliol, varem arribar a casa després de 4 dies de neteja mental. Ni ordinador, ni televisió, ni diaris, ni cap canal o mitjà de comunicació. Sol, descans, nedar i perdre completament el sentit del temps; fora horaris. Una experiència molt recomanable si es pot.

Retorn al meu ordinador i a controlar espais i horaris i em pos a veure que en puc treure de l’article.

Abans de partir, la meva dona es va trobar una persona que em coneixia i en volia passar una carta manuscrita, i que en fes el que sentís. Li entregà la carta aquí a Sóller, després de cercar-me de manera infructuosa, i per qüestions de feina hagué de partir. No sé ni el seu nom, ja que no li va dir a la meva dona, no tinc ni el seu telèfon. Tinc la carta just davant meu a la taula escriptori del meu estudi, i em sembla que l’he de transcriure, i ho faré tal com està sense cap tipus de correcció.

És un esclat d’indignació, arrel de la contemplació d’una d’aquestes fotografies que ens remou per dedins i que per desgràcia solen aparèixer publicades a alguns mitjans de comunicació; en aquesta ocasió era en un periòdic. Transcric i li don les gràcies.

“M’importa una merda (un pebre) sa “prima de riesgo”

          “                 “                         sa crisis bancària (encara que hi hagi hagut gent del carrer que hagui contribuït a aquesta amb la seva avaricia)

M’importa una merda els polítics. Es una raça exterminable.

M’importa una merda que no poguem tenir el nivell de comoditats que teniem abans de “la crisis”

Tot això i més m’importa una merda després de veure sa foto del diari ULTIMA HORA, PÀGINA 10 DEL DIA 21/7/2012.

(Vos anim a mirar-la)

Mentres passin cosses d’aquestes i surtin fotografies pels mitjans de comunicació, mos mereixem lo que passa i més.

Hauriem d’estar empegueïts. ¡Humans! res de res… Els animals no arriben ni arribaran a aquestes barbaritats.

Acabarem malament, això segur.

Nota: Ah! I que mos haguem apuntat a una ONG (això està de moda) per rentar-nos sa consciència no serveix de res. “No cuela”.

P.D. Quan mos deixem de mirar es maluc(mali) i allarguem sa vista m’es enlla de noltros, i canviem, tot anira a millor…però…

Ja ho se, això ara es com lluitar conta els molins de D.Quijote, amigo Sancho”

Vaig veure la fotografia i és impressionant. Una descripció de la fam i de la misèria que assola el món, amb la imatge d’un nadó africà, desnodrit, que sembla que està reclamant compassió, que posa la pell de gallina.

Quan ara mateix, quasi tot, es valora des del punt de vista econòmic, quan es comença a tocar en el “primer món” les penúries d’una crisi de moltes més coses de les que ens volem fer creure; ja que a segons quins estaments no la pateixen gens a la crisi, sobretot un President del Govern Espanyol (pos per exemple) que pot arribar a tocar els sis-cents mil euros a l’any per tres sous i un complement de dietes; sense parlar d’altres diputats, senadors, etc. O alguns batlles i regidors. Uns jocs olímpics que valdran una milionada, ja que després de l’Eurocopa necessitem una mica més de “Pa i circ”. Veure com la gent perd el cul, per anar a veure un creuer de súper luxe que visita el Port de Sóller. Quan un batlle, el nostre, perd el nord, amb un projecte emblemàtic que inclou un Auditori, i que ha reduït treballadors socials, i mentre s’ha duplicat el nombre de famílies que necessiten ajuda, i un llarg etcètera de penúries, no és estrany que veure una fotografia com la que fa referència qui ha escrit la carta que he transcrit (em sembla que m’hagués passat el mateix), li pegui un fort atac de ràbia, mala llet, indignació i també una mica d’impotència.

No vaig esser capaç de posar-me a escriure abans, començava a estar agobiat, ja que necessitava aquesta desconnexió que hem fet, per a poder continuar amb la tasca.

Però he cregut important deixar aquest testimoni, d’una persona que no escriu a cap diari, que no ha pretès que els seus sentiments arribessin a cap mitjà de comunicació i que me la va voler entregar, sense cap mena de condició, aparegués publicada pel que significa.

 Josep Bonnín

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.