Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Criminalització i repressió, Difusió i pensament crític, Estat espanyol i el Món

[Opinió] En memòria de Carlo Giuliani: la lluita continua

Publicat per dia 20 juliol 2012 – 22:33Cap comentari | 251 views

[Opinió] En memòria de Carlo Giuliani: la lluita continua

Share to Google Plus

Us feim arribar l’article que ens ha enviat un company per recordar Carlo Giuliani:

En memòria de Carlo Giuliani: la lluita continua

20 de juliol de 2001. Se celebra a Gènova, Itàlia, una cimera amb els líders polítics de l’anomenat G8, el grup dels 8 països més rics i industrialitzats del planeta (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Rússia) per decidir el futur del món. Entre els temes a tractar es troben les bondats de la globalització neoliberal i com continuar donant impuls a les reformes que l’han de permetre: liberalització comercial i financera, privatitzacions, flexibilització del mercat laboral, polítiques macroeconòmiques que segueixin les directrius del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, entre altres mesures.

Els moviments antiglobalització havien vingut guanyant forces al voltant del món eren ja un moviment ampli i heterogeni de base que venia creixent especialment des dels esdeveniments que van girar entorn de la cimera de l’OMC a Seattle de 1999. Des d’aquests moviments es van convocar una contracimera per manifestar-se contra les injustes polítiques mundials que representaven (i ho segueixen fent) flagrants violacions en els drets econòmics, socials i culturals dels pobles del món, polítiques que s’havien vingut implementant i que a partir de llavors van continuar amb força, especialment impulsades pels líders dels EUA, de la Unió Europea, de Japó i Canadà. Les enormes manifestacions de malestar de la gent als carrers de Gènova derivarien en forts enfrontaments entre la policia estatal i militar italiana —Carabinieri— i els manifestants.

Es pot dir que el període que va des de les mobilitzacions de Seattle en 1999 a les protestes contra la guerra de l’Iraq en 2003 a tot el món és sens dubte la fase de mobilitzacions més forta des dels anys 60 i 70. Un indicador d’això són les nombroses repressions salvatges per part de la policia durant tot aquest període. En nombroses manifestacions europees la policia no va tenir reticència a disparar munició real. El paroxisme arribarà al juliol del 2001, quan mor assassinat per un carabinieri Carlo Giuliani, activista italià de 23 anys. Les xifres de ferits i torturats en comissaries van arribar a milers durant l’època. [1]

Carlo vivia amb el seu pare Giuliano Giuliani, conegut sindicalista de la Confederació General Italiana de Treballadors i la seva mare Haidi, que posteriorment va ser senadora de Refundació Comunista. Segons relaten familiars i amics, aquest matí pensava anar-se a la platja i va canviar els seus plans a última hora per participar en les protestes antiglobalització.

La policia en previsió de la cimera del G8 va convertir Gènova en una gran gàbia, i la va dividir en tres grans zones: zona vermella, groga i general. Les primeres eren d’accés i mobilitat limitades. La manifestació del dia 19 es calcula en unes 50 mil persones i va ser superada amb escreix per la de l’endemà, dia 20 de juliol, en la qual es calcula que van participar unes 200.000 persones i en la qual va haver-hi una brutal repressió: la violència de la policia estava en nivells màxims. Es van arribar a utilitzar gasos, la utilització dels quals, fins i tot en guerres, està prohibida. [2]

La tarda del dia 20 va tenir lloc un enfrontament violent entre els manifestants i les forces de l’ordre en Piazza Alimonda, el conductor i dos soldats que anaven en un Land Rover Defensar van quedar bloquejats al costat d’un contenidor durant la retirada dels prop de 70 militars que estaven a la plaça. La declaració recollida per la fiscalia, de Filippo Cavataio, conductor del vehicle, afirmava: «El morro del vehicle va copejar el contenidor; llavors vaig tractar de fer marxa enrere, però el Land-Rover d’altres companys em bloquejava per aquest costat. Vaig intentar empènyer més d’una vegada el contenidor, sense aconseguir apartar-ho, perquè estava ple, i llavors se’m va calar el motor.» [3]

Uns quinze manifestants li donen abast i comencen a copejar el cotxe. Un manifestant cobert amb un passamuntanyes, identificat més tard com Carlo Giuliani, s’apropa al vehicle alçant un extintor en posició de defensa. Eren les 17:45h, quan estant a dos o tres metres rep en la cara dos tirs efectuats des de l’interior del Land Rover. Giuliani cau a terra. Immediatament després el vehicle arrenca passant dues vegades per sobre de Carlo [4]. El conductor, interrogat pel jutge, declararà que no havia escoltat els trets, i que no es va adonar de la presència del cos, al que va confondre amb una «borsa d’escombraries». Quan mitja hora després arriba l’ambulància, Giuliani ja estava mort, sense haver rebut cap ajuda de les forces de l’ordre que, immediatament després dels trets, van reprendre la plaça.

L’activista italià Andrea de Lotto afirma sobre l’acció de la policia que la seva intenció era “imprimir en la memòria de la gent que aquest moviment no havia de tornar al carrer. Els cants, els lemes de la policia eren declaradament feixistes, sense por, i les imatges que es veien eren de la policia copejant a manifestants ja en terra, indefensos a els qui seguien apallissant. Les cúpules policials van ser ascendides després d’aquests esdeveniments”. [5]

El Tribunal Europeu de Drets Humans va decidir exonerar a l’Estat italià de les tres acusacions presentades: [1] la primera en la qual Mario Placanica, l’oficial que va disparar al jove causant-li la mort, no seria culpable de la mort de Giuliani, [2] es va absoldre també a la fiscalia italiana per no haver investigat amb suficient profunditat el que va succeir aquell dia a la plaça Alimonda i [3] en la qual es considera “adequada” l’organització i planificació de les operacions policials durant els dies de la cimera del G8.

Sobre l’ocorregut en 2001, afirmava Amnistia Internacional en 2011: “Itàlia mai ha dut a terme una investigació independent, exhaustiva i efectiva sobre l’actuació policial durant les manifestacions de juliol de 2001. Com a conseqüència, 10 anys després, la brutalitat manifestada als carrers de Gènova ha quedat impune en gran mesura.” [6]

Des de llavors, Giuliani és un símbol de la lluita antiglobalització i de la lluita anticapitalista en general.

[1] 15-M: De la indignación a la revolución http://www.enlucha.org/site/?q=node/16704
[2] Génova, la brutalidad que no termina http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/24973-g%C3%A9nova-la-brutalidad-que-no-termina.html
[3] ‘Era mi primera vez en una situación así y me dominó el pánico’ http://elpais.com/diario/2001/07/27/internacional/996184804_850215.html
[4] Vídeo del asesinato de Carlo Giuliani http://www.youtube.com/watch?v=OSsil6pok0Q
[5] A diez años de la Cumbre del G8 en Génova: Andrea de Lotto http://www.youtube.com/watch?v=w5dQedF3ZOQ
[6] Sigue sin hacerse justicia 10 años después de la cumbre del G8 en Génova http://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/sigue-sin-hacerse-justicia-10-anos-despues-de-la-cumbre-del-g8-en-genova/

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.