Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Difusió i pensament crític, Drets bàsics, Estat espanyol i el Món, Publicació oberta

Les guerres oblidades, el capitalisme assassí i colonialisme al segle XXI

Publicat per dia 27 octubre 2013 – 13:04Cap comentari | 254 views

Les guerres oblidades, el capitalisme assassí i colonialisme al segle XXI

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Dins tot el món, i resulta que els mitjans de comunicació poc o gens ens xerren,  hi ha devers trenta i quatre guerres oblidades que com sempre han batejat  amb l’eufemisme de “guerres ètniques

 Els motius són sempre purament econòmics malgrat estiguin disfressats  d’enfrontaments tribals o de faccions.

Moltes de les faccions que lluiten i controlen zones, és per a mantenir uns beneficis econòmics de les matèries primeres que les multinacionals, lobis financer i centres de poder econòmic del món, se’n porten deixant al darrere països pobres, desestabilitzats i amb una violència diària; a canvi d’ells. Moltes vegades, quasi sempre, les multinacionals financen l’armament de la facció més propera que els facilita poder seguir practicant l’espoli sense massa mals de caps i poder continuar mantenint els seus interessos econòmics.

 No tan sols existeix aquest espoli, si no que es practica diàriament l’esclavatge del capitalisme i les grans marques que venen a Europa, Països Àrabs, USA , Rússia, i que omplen les seves franquícies de productes elaborats a aquells països amb uns sous de misèria i unes condicions laborals d’esclaus.

 Mentre un silenci absolut fins que de tant en tant es destapa la caixa de Pandora, ja sigui per un gran incendi a una d’aquestes fàbriques infrahumanes on cents de persones moren calcinades; o es parla d’un inici d’una possible intervenció militar com és en el cas de Síria; on poc es parla del més de dos milions de sirians i sirianes desplaçats que acabaran a un dels tants campaments de refugiats malvivint de les “almoines” que la Comunitat Internacional els aportarà, a vegades a través d’ONGs, algunes no massa transparents; i les ajudes humanitàries poden perfectament no arribar on toca.

 Els països “demòcrates” que tenen la santa barra, d’emprar l’eufemisme de “països emergents”; són ells mateixos que escampen la pobresa i la misèria d’uns països posant al poder els governants, la majoria corruptes, que els hi convenen per preservar els seus interessos. Jo ho qualific com a “Colonialisme-Imperialisme del segle XXI”.

 Poc els importa el joc que han de fer per mantenir l’espoli; tant si han d’organitzar una guerra civil com si han de muntar un cop d’estat donant suport a un dictador que llevi el Govern que els hi fa nosa. Aquesta afirmació la faig en memòria del cop militar de Xile, ara fa quaranta anys; on el Govern socialista de Salvador Allende fou derruït i ell mort al Palau de la Moneda pels exercits del colpista Pinochet, amb el suport de la CIA; ja que entre altres coses s’havia atrevit a nacionalitzar les mines de coure que es trobaven en les mans de diverses multinacionals nord-americanes. Li muntaren una vaga indefinida de transportistes per escalfar l’ambient i crear la desestabilització, perquè després pogués sortir un “salvador de la pàtria” ben igual com en Franco en el seu moment; i tornés les coses al seu lloc, respecte als interessos econòmics que Salvador Allende, havia intentat que revertissin en el Poble Xile.

 La hipocresia és tan flagrant dels que diuen “exportar democràcia” que són capaços, com han estat de finançar per la permanència al poder als més sanguinaris dictadors d’Àfrica i Àsia.

Aquests països que han estat espoliat, durant anys i més anys, les classes més dèbils ( com sempre) no han pogut aixecar el cap i han hagut de viure dins la misèria i pobresa.

 La usurpació del que és del poble s’ha fet patent i a l’Estat Espanyol en tenim un clar exemple amb com s’ha tractat a la nació Sahrauí degut els interessos que tant Franco com la Monarquia han tingut amb els diversos governs i reis del Marroc.

 Des del Congo, als Grans Llacs ( on en Juan Carrero va denunciar la situació aberrant del poble   mitjançant una vaga de fam davant la seu de les nacions unides); Burundi amb la lluita entre Tutsis i Hutus; els conflictes bel:lics finançats per Nestlé per mantenir el preu del Cacau; els brillants ensangonats que es passegen per Ginebra, Israel de les grans mines africanes. Podria seguir enumerant  molts d’aquests drames oblidats i silenciats.

 Nosaltres podem no comprar els productes d’aquestes multinacionals que estan actuant d’aquesta manera brutal i inhumana. A casa fa anys que no entra res de Nestlé; malgrat siguin bons alguns productes. És necessària una coherència si realment volem canviar aquestes situacions aberrants.

 No podem dir que no tenim la informació. Ho deix com a reflexió.

 

Josep Bonnín

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.