Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Estat espanyol i el Món, Publicació oberta

Intervenció militar a Síria: Imperialisme al Segle XXI

Publicat per dia 3 setembre 2013 – 10:05Cap comentari | 217 views

Intervenció militar a Síria: Imperialisme al Segle XXI

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Rememorant les intervencions bèl·liques propiciades per EUA, i els països que li besen el cul, que tenen com a pla controlar les zones estratègiques (recursos i matèries primeres: petroli, gas, i un llarg etcètera; així com els interessos militars geoestratègics) es beslluma un full de ruta d’operacions ben dirigides. Rússia i Xina no estan defora del sac.

Des de la Guerra del Golf (1990) amb el consentiment anterior de l’eliminació del poble Kurd, proveint a Sadam Hussein del material químic i armes (EUA, Alemanya-material químic pel cosí de Sadam Alí “El químic) França i Espanya (època Felipe González) fou un genocidi consentit i còmplice.

Passant per la Guerra d’Iraq (2003) que amb la invenció de les armes de destrucció massiva a causa d’un informe de la CIA; el trio George Bush (EUA); Blair (Regne Unit) i Aznar (Govern Espanyol, que féu orelles sordes a més de quinze milions de ciutadans i ciutadanes que sortirem al carrer en protesta de la guerra: “No en el meu nom”) aconseguiren la devastació del país (on molts amics d’ells es feren d’or amb la reconstrucció); la guerra i efectes posteriors costaren més d’un milió de persones mortes (per a mi assassinades) i no s’ha aturat.

Manera molt “sui generis” d’exportar “democràcia” a Orient: un eufemisme consentit.

En segons quins països que no li tenen gaire por ni respecte al Gran Gendarme (llegiu per exemple les dues Corees) exhaureixen la via diplomàtica, algunes vegades a sancions més que toves; en canvi d’altres, com el cas de Líbia amb en Gadafi, no tenen cap mania amb una intervenció militar i suport als seus opositors. El llevaren d’enmig perquè ja no interessava als seus plans. Tot a dir que anys enrere, Gadafi que havia promès comportar-se, fou rebut amb honors per Obama, Zarkozi, Blair, Berlusconi, Zapatero i Aznar.

Orwell al llibre “1984” ja ho va descriure. Primer el gran amic (els països el reben, pacten amb ell, el passegen) amb uns mitjans de comunicació interessats i manipulats. La memòria del poble és curta. Quan ja no interessa, resulta que de cop i volta el converteixen amb l’enemic número 1 del món i hi ha que aniquilar-lo per la seguretat de la població mundial; i els mitjans de comunicació donen la seguida, i justifiquen l’atac i intervenció.

Ara toca a Síria: Es repeteix la història, amb una diferència d’actuants. George Bush no tenia el premi Nobel de la Pau i en Barak Obama sí.

Sempre troben una excusa per a l’acció bèl·lica. No diuen que els beneficiats seran Qatar (inversor en la guerra civil a Síria), Aràbia Saudita i Turquia. Qatar té avions pel trasllat del seu gas liquat i vol un gasoducte que arribi fins Europa (passant per Turquia). A Turquia no li interessa que es creï un futur estat Kurd. Avaladors occidentals: EUA, Regne Unit i França. I per acabar Síria és amic d’Iran. Iran podria ésser l’altre en rebre.

L’OTAN no hi intervindrà (on en Felipe González ens va colar la permanència amb un referèndum més que manipulat). Regne Unit; que ha fet anques enrere. En els darrers deu anys EUA, Regne Unit i Israel han emprat armes químiques. A Iraq (2004) i Israel (2009) fòsfor blanc a “operació plom fus” havent ratificat el Protocol III (2007) on es prohibeix emprar artefactes incendiaris en guerra (2007) . Tractat de Ginebra per l’entrefolre.

La darrera, uns rebels, mercenaris, facció d’Al Qaeda contra el règim del President Sirià Al-Assad, diuen que foren ells els responsables de l’atac amb les armes químiques enviades pel Príncep Bandar cap de la Intel·ligència d’Aràbia Saudita al Front Al Nursa, grup afiliat a Al Qaeda. Més fiables que n’Obama i en John Kerry.

Obama ho tindrà complicat per convèncer el Congrés el proper dia 9. Els seus arguments trontollen. Si li tomben la iniciativa de l’atac, serà una patinada històrica.

Noam Chomski escriu: “Obama està executant la major operació terrorista de la història”. Un pla ambiciós d’Obama, preparat fa bastant anys per controlar tot Orient Mitjà. I ara té una gran ocasió: Liquidant Síria i Iran després, via lliure.

Els mercats tremolen, importen més els beneficis i les pèrdues del gran capitalisme que l’abast de les persones exterminades, pels governs i exèrcits, braços executors dels seus interessos.

I mentre, el barril de petroli puja al màxim històric en 116 dòlars el barril. Gas i petroli xops de sang.

Josep Bonnín

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.