Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Difusió i pensament crític, Drets bàsics, Estat espanyol i el Món, Politiqueig, Treball i economia

Els interessos econòmics darrere de la guerra a Síria

Publicat per dia 2 setembre 2013 – 13:352 Comentaris | 149 views

Els interessos econòmics darrere de la guerra a Síria

Share to Google Plus

Aquests dies es parla de la imminent situació de guerra a Síria. Tot i que va ser escrit fa gairebé un any, posam a la vostra disposició l’article de Mikel Itulain, traduït per contrainfo, que dóna pautes per entendre millor el conflicte i els interessos que porta entremans Estats Units. Esperam que sigui del vostre interès.

Els interessos econòmics darrera de la guerra a Síria

Extret de http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article43459

Les guerres no es produeixen perquè els éssers humans perden el cap sobtadament i comencen a matar-se els uns als altres. Això, tot i que ho hem escoltat més d’un pic, no és així. Recentment, vaig finalitzar un llibre titulat Justificant la guerra en el qual feia un estudi i anàlisi sobre com s’han justificat les guerres en diferents èpoques i indrets, per diferents actors. Darrera de totes aquestes ampul·loses, dramàtiques, emotives, doloroses i, principalment, fal·laces justificacions, es trobaven els interessos econòmics. Tant se val si es mirava a Grècia, a l’Església Catòlica, a Castella, a Anglaterra, a Japó o als Estats Unitats, tant se val si era abans de la nostra era o en el segle II, el X, el XX o el XXI, darrera, ben ocults, eren els interessos de la seva elit, interessos sempre determinats per l’aspecte econòmic.

Perquè l’economia, ens agradi o no, regeix les nostres vides, i és més, regeix fins i tot les ideologies i els comportaments. En gran mesura, la ideologia de cadascú és la ideologia dels seus interessos econòmics, dels seus interessos materials. D’aquí que els infants que no veuen això en una edat primerenca, aleshores, amb el temps, van adoptant la mentalitat, la ideologia i els interessos de la seva família, de la seva pròpia classe social i es va distanciant d’aquells que en origen varen ser amics, però que pertanyen a classes més “humils”, és a dir, que són menys riques, que tenen menys béns materials.

Bé, comentada aquesta, crec, necessària introducció, perquè vivim en un món on hi ha massa diferència entre allò que es diu i allò que es fa i, per tant, és necessari un poc de sinceritat i rigor, vull comentar breument el cas de l’atac que està llançant l’imperi actual, el poder actual, Estats Units, l’elit econòmica d’Estats Units en concret, sobre aquest país anomenat Síria.

Per què contra Síria?, seria la pregunta. Bé, Síria no està sotmesa al poder estatunidenc, i com la mateixa història ens parla, aquell país o govern que no es mostri submís a l’amo del moment acaba tenint problemes, aquest temps, òbviament, no és cap excepció. A més d’aquesta submissió hi ha més assumptes especialment importants, assumptes econòmics. Síria es troba situada, com saben, a Orient Mitjà, limita amb el Mar Mediterrani, amb Turquia, amb Iraq, amb Jordània, amb Israel i amb el Líban. Allà és no-res. Per la seva situació ja, de pas entre Orient Mitjà i Europa, és un lloc de vital importància. De fet, s’ha previst recentment un gasoducte que dugui les enormes reserves descobertes a Iran a través d’Iraq i Síria;[1] amb el qual Iran s’enfortiria i Estats Units i alguns estats serfs d’aquest, com Qatar, perdrien un gran negoci econòmic i una palanca de poder polític, ja que aquest gas se’n va a Europa, que ho necessita desesperadament. A tot això, s’afegeix, a més, que en la mateixa Síria s’ha descobert també importants jaciments de gas natural. Però no sols és el gas la causa de l’assetjament a Síria, sinó el control complet de la regió d’Orient Mitjà. Estats Units, ja des de fa anys, almenys des que es donà suport a la dinastia i dictadura Saud a Aràbia, tot promocionant el wahabisme, i llavors, en intentar derrocar Nasser, donant suport als Germans Musulmans, apostà per l’extremisme islàmic, que combatia el desenvolupament i progrés d’aquella regió, sotmetent-la als interessos occidentals; i, ara veient el bon resultat obtengut en donar suport a ambdós projecte, segueix cooperant amb ells. La Primavera Àrab, per exemple, va ser, en gran mesura, un pla per col·locar a aquests Germans Musulmans a governs que s’estaven convertint en quelcom inestable i insegur per als interessos del poder estatunidenc, poder expressat per mitjà de les anomenades transnacionals, les corporacions; però especialment ha estat un pla ambiciós per fer-se amb el control total dels països d’Orient Mitjà i també del nord d’Àfrica.

Síria, com Líbia, sortia i surt de l’estàndard i cànon pensat pels líders nord-americans, eren, a més, països seculars. Líbia cuidava especialment la seva població i tenien el major nivell de vida d’Àfrica, i, el pitjor, no obeïen les ordres dictades pels poderosos dirigents del nord. [1b] Aquests dirigents saben que si destrueixen el govern actual siri i col·loquen un govern titella islamista, tenen el camí preparat per conquistar tot l’Orient Mitjà. El següent pas seria Iran, i una vegada controlada la regió passaria a l’assetjament de Rússia i Xina. El poder s’assembla a la noguera, no deixa que res creixi a la seva ombra, i Estats Units aquí actua com un dictador implacable que vol sotmetre completament tot el món.

Aquests són els objectius, i, en relació amb Síria, les intencions es mostren clares per mitjà dels think-tank del poder econòmic estatunidenc, és a dir, per mitjà dels seus planificadors, ideòlegs i analistes, que no es conformen en menuderies. Això expressava Ed Husain en un d’aquests  think-tank, el Consell sobre Relacions Exteriors (Council on Foreign Relations): Els rebels siris serien immensament més dèbils avui sense Al-Qaeda a les seves files. En general, els batallons de l’Exèrcit Lliure Siria [Free Syrian Army -FSA-] estan cansats, dividits, caòtics i menys efectius. Sentint-se abandonats per Occident, les forces rebels s’estan desmoralitzant cada vegada més mentre s’enfronten amb l’exèrcit professional i superior armament del règim d’Assad. Els lluitadors d’Al-Qaeda, no obstant això, poden ajudar a augmentar la moral. La influència dels yihadistes duu disciplina, fervor religiós, experiència en la batalla d’Iraq, finançament dels simpatitzants sunís en el Golf, i el més important, resultats contundents. En breu, el FSA necessita Al-Qaeda ara [2].

Amb poques bromes, i de fet com ha actuat, utilitzant Al-Qaeda com exèrcit de xoc, com la legió que destrueix i sotmet mitjançant la brutalitat i la barbàrie els pobles que es mostren alçats o pocs submisos [3], [4], [5].

Brookings, un altre think-tank, tot i adornar-ho de retòrica i de parlar de lluita per la llibertat, contra la tirania i contra el terrorisme precisament el contrari del que estan fent les organitzacions a les quals ha donat suport el govern nord-americà, que és a la vegada dirigit per aquests think-tank, posava com a solucions per a Síria [6]:

  • Eliminar el règim [el govern siri] per la via diplomàtica
  • Coaccionar el règim per mitjà de sancions i aïllament diplomàtic
  • Armar l’oposició síria per derrocar el règim
  • Dur a terme una campanya aèria militar com a Líbia per aconseguir una victòria de l’oposició
  • Envair Síria amb forces dirigides per EEUU i eliminar així el règim directament
  • Participar en una multilateral acció de l’OTAN per eliminar Assad i reconstruir Síria

Com veim, tot molt “democràtic” i “poc violent”, tal com presumeixen suposadament amb les seves  paraules maques de democràcia, llibertat i pau. L’oposició síria a la qual estan donant suport no són precisament persones molt apreciades o conegudes pels mateixos siris [7], i els soldats mercenaris, que duen a terme tal operació, bé l’eufemísticament anomenat Exèrcit Siri Lliure i els mujahideen o la mateixa Al-Qaeda, no són sinó realment organitzacions terroristes sota el comandament del poder econòmic exterior [8], [9], que destrueixen el país i aterren la població per imposar els interessos econòmics d’una rapaç i sanguinària elit occidental [10].

Darrere d’aquests think-tank, que dicten i dirigeixen les polítiques del govern estatunidenc, i de la Unió Europea, es troben corporacions ben conegudes, com Goldman Sachs & Co, Nike, Facebook, Coca-Cola, Pepsi, Ford Foundation, Rockefeller Foundation, Visa inc., Exxon, Chevron, Shell, Siemens, Boeing, General Electric, Toyota, Microsoft, Google, etc. [11].

No obstant això, sí sentim o veim allò que  anomenam de manera comuna com a mitjans de comunicació, escoltaren i veurem una altra versió, una en la qual els nostres dirigents i empreses occidentals vetllen per la pau, la justícia, el benestar i la llibertat en el món. Clar que aquests anomenats mitjans de comunicació pertanyen a aquestes grans corporacions, i, casualment, conten allò que els seus egoistes interessos econòmics necessiten que contin. Quelcom que curiosament poc té a veure o poc coincideix amb el que succeeix als carrers de les ciutats i pobles siris. Les investigacions i els fets diuen una cosa i els mitjans de comunicació corporatius en conten una altra de ben diferent [12].

També, les anomenades organitzacions humanitàries, aquestes que surten precisament citades abundantment en aquests mitjans de comunicació, coincideixen curiosament en allò que les grans corporacions necessiten que es digui. També aquí els fets diuen coses diferents, tot i que aquests mitjans i aquestes organitzacions suposadament humanitàries els ignorin [13].

Tant el paper d’aquests mitjans corporatius, com el de les organitzacions denominades com a humanitàries, és vital per convèncer la població que la guerra és necessària, que a guerra és fins i tot justa. Ells venen la guerra beneficiant els seus propis benefactors, els que els paguen per aquest paper tan poc honest.

La guerra, a Síria, Iugoslàvia, a la Primera Guerra Mundial, com la succeïda a les mateixes guerres púniques, obeeix a lleis imperibles i cruels, que no tenen res a veure amb els drets humans o la llibertat. Recordarem la citada Primera Guerra Mundial: Hi ha algun home o dona -què dic, hi ha tan sols algun infant- que no sàpiga que la llavor de la guerra en el món modern és la rivalitat industrial i comercial? Aquesta guerra ha estat una guerra industrial i comercial [14]. (W. Wilson, president dels Estats Units i incitador a la guerra).

I, avui com ahir, darrere de la guerra hi havia un gran negoci, per a uns pocs, per als fomentadors i promotors de la guerra, un acte com aquest, no importa ni el lloc ni el temps, abominable: un acte monstruós contra la humanitat en interès dels financers de Wall Street [14]. (Charles Schenck, opositor estatunidenc a la guerra).

Mikel Itulain, 30-10-2012

Notes:

[1] F. William Engdahl. Syria, Turkey, Israel and a Greater Middle East Energy War. Red Voltaire, 12.10.2012. http://www.voltairenet.org/article176200.html

[1b] Mikel Itulain. Muamar Gadafi: Luces y sombras, 20.10.2012.

[2] Ed Husain. Al-Qaeda´s specter in Syria. Council on Foreign Relations, 6.8.2012. http://www.cfr.org/syria/al-qaedas-specter-syria/p28782

[3] Julie Levesque. “Freedom Fighters”: The foot soldiers of the American Empire. Global Research, 16.8.2012. http://www.globalresearch.ca/freedom-fighters-the-foot-soldiers-of-the-american-empire/32371

[4] Pepe Escobar. Confirmado la mayoría de los “rebeldes sirios” son contras mercenarios extranjeros. Red Voltaire. 2.8.2012. http://www.voltairenet.org/article175240.html

[5] Thierry Meyssan, Ejército Sirio Libre: ¿revolucionarios o contras?, Red Voltaire 26.7.2012. http://www.voltairenet.org/article175124.html

[6] Brookings. Saving Syria: Assesing options for regime change, 15.3.2012. http://www.cfr.org/syria/brookings-saving-syria-assessing-options-regime-change/p27868

[7]  Charlie Skelton. La oposición siria: quién son los que hablan http://www.rebelion.org/noticia.php?id=153423

[8] Tony Cartalucci. Ending Syria´s violence http://www.globalresearch.ca/ending-syria-s-violence-begins-with-ending-arms-cash-and-support-for-terrorist-front/31941

[9] Michel Chossudovsky. Syria: NATO next “humanitarian” war?http://syriathetruth.wordpress.com/2013/05/10/syria-natos-next-humanitarian-war/

[10] David Edwards & David Cromwell. Los guardianes del poder. Txalaparta, 2011.

[11] Tony Cartalucci. Naming names: your real government. Land Destroyer, 21.3.2011. http://landdestroyer.blogspot.com.es/2011/03/naming-names-your-real-government.html

[12] Mikel Itulain. Los medios de comunicación corporativos y la guerra contra Siria. Red Voltaire, 4.10.2012. http://www.voltairenet.org/article176082.html

[13] Mikel Itulain. El papel de Amnistía Internacional en la guerra contra Siria. Red Voltaire, 12.9.2012. http://www.voltairenet.org/article175778.html

[14] Notas tomadas de: Mikel Itulain. Estados Unidos y el respeto a otras culturas y países. Libertarias. 2012; i de Howard Zinn. A People´s History of The United States. Chapter 12. New York: Harper Colllins Publications, 2003

Font: http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article43459

2 Comentaris »

  • Josep Bonnín escrigué:

    Totalment d’acord amb aquestes paraules. Estic preparant un article i pràcticament descriu el mateix; no és tan extens per qüestió de mesura al Setmanari on l’envio.
    Gràcies per publicar aquest article prou aclaridor i interessant. Hauria d’esser d’obligada lectura a escoles i universitats.
     
    Salut
     
    Josep Bonnín

  • KARA escrigué:

     
    -Molts anti-yankies senyalen que EE.UU. vol envair per a posar un govern titella, bé, però hi ha incongruències:
      · S’ajuden en una rebel·lió amb influència d’Al-Qaeda, és a dir tirarien el govern laic per posar-ne uns extremistes religiosos on els anti-yankies asseguren que es formaria un govern titella (puc acceptar el que EE.UU. pacte en Al-Qaeda per a guanyar en poder, però de veres és més fàcil per a EE.UU. relacionar-se en un govern controlat per extremistes musulmans? Això seria acceptar que en Irak tenen ells el control, també queda en dubte de perquè sí se maten soldats i membres d’Al-Quaeda, perquè s’entra en la mansió de Bin Laden etc).
    Me suscita interés el perquè EE.UU. ara vullga guerra, no crec que siga pels motius que diuen, però no me quadra el que he exposat abans.
     

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.