Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Coneixement lliure, Criminalització i repressió, Estat espanyol i el Món, Publicació oberta

Titelles des de dalt

Publicat per dia 30 març 2016 – 9:36Cap comentari | 132 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 

He descobert que la base de la nostra vida moral està completament podrida, que la base de la nostra societat està corrompuda per la mentida.

(En Dr. Stockman en l’obra de Henrik Ibsen Un Enemic del Poble, 1882)

La detenció dels dos companys tiellaires, i el posterior escàndol suscitat, tenen una dimensió etologica, social, que, ara per ara, es prefereix ometre per centrar-se en el seu aspecte mediàtic. No obstant això, moltes coses s’han destapat amb aquest simple espectacle de titelles, coses que unicament les bones democràcies saben mantenir solapades, latents, però ocultes.

casa-ruina-Titeres-abajoL’acusació de terrorisme feta contra els titellaires, la histèria despertada per la seva obra, moltes de les reaccions que han provocat aquests fets, són símptomes d’una greu malaltia social, dels dimonis i tabús que les “societats modernes” guarden enmanillades en els seus soterranis. “Títeres desde Abajo” ha remogut un llim que estava empouat en la mentalitat ciutadana i burgesa amb la qual tots, fins als més desposseïts, som equipats en néixer. Llàstima que hagin pagat un preu tan alt per donar-nos una lliçó tan valuosa.

La censura a rimadors d’Hip-hop, la presó per els qui cremen banderes, el segrest de publicacions que es burlen de la reialesa, són periòdicament mostres dels claus de la bèstia; però ha fet falta que una companyia llibertària tragués les seves titelles al carrer perquè el monstre mostres tot el seu crispat pelatge. És hora que ho aprenguem: dins del vestit ben tallat de totes les democràcies es troba, encorbatada i amb punys almidonats, la fera babejant del feixisme. No fan falta uniformes militars i camps de concentració a l’ús: tenen les seves televisions i periòdics uniformadors del discurs, els usos i les vestimentes; tenen les seves presons i CIE’s, par a que més?

Els titellaires ens han ensenyat que en aquesta societat encara hi ha coses que no es poden dir, que hi ha paraules, es pronunciïn directa o indirectament, a manera de sàtira o no, que et poden portar a presó. Ens han mostrat que en la vostra democràtica i avançada Espanya no hi ha llibertat ni d’opinió ni de pensament, que ningú és lliure per molt que crea ser-ho. Han posat el dit sobre una ferida oberta i supurante: assenyalar el tabú provoca càstigs col·lectius i feroços, fa que la torba perdi la raó i sigui capaç d’esbocinar a dos joves. Us sentiu Europeus, portadors de la democràcia i del progrés, afortunats del primer món; sou en realitat lacayos vitals i ideològics ancorats en l’abisme més profon de l’abjecció, subjectes que es revolquen per les cendres quan es trenca el fetitxe, habitants del terror més profon: el terror i el vertigen davant el diferent i el lliure. No sou fills de la democràcia; sou fills de la por.

No sou lliures, i per ser-ho necessiteu molt més que aquell petit esforç del que ens parlava Sade. Us agrada assenyalar el fanatisme de l’integrisme islàmic davant les vinyetes de Mahoma, mentre el vostre obert i cosmopolita occident tanca a artistes de carrer. La vostra societat, tan positivista, en realitat ha involucionat. Els vostres teatres representen a Alfred Jarry o Valle-Inclán, tota la bona burgesia s’engalana per veure’ls; però si avui visquessin es trobarien llintxats o a la presó per atemptar contra la moral. Tristán Tzara, Hugo Bäll o Man Ray són debatuts en cafès i museus, però serien avui fruit d’escarni, objectes d’alguna denúncia municipal contra el mal gust, si fessin alguna exposició de carrer o performance per escandalitzar als burgesos.

Les vostres indústries cinematogràfiques homenatgen a un Buñuel que si avui mostrés els seus ulls tallats, els seus capellàs defenestrats o penjats, seria forçat a asseure’s en la banqueta de l’Audiència Nacional. Teniu por a les persones que són lliures i creatives i només les accepteu a condició que estiguin mortes i assimilades per la cultura pop. Sapigueu ben que l’art, per ser-ho, ha de ser lliure, anti-autoritari i transgressor; l’art políticament correcte, assimilable, oficial, d’acadèmia, és art mort; o millor dit, no és art. Fa fàstic comprovar que el que podia fer-se en l’anquilosada societat de 1930 és al nostre segle XXI motiu suficient per trobar-se emmanillat davant el tribunal de la Inquisició. Si avui alguna de les avantguardes de principis de segle XX haguessin sobreviscut segur que signaven un comunicat a favor dels titellaires, i ho titularien òbviament “Gora Alka-ETA”.

Dol adonar-se que no s’és lliure? Suposo que tant com comprovar que els qui us reprimeixen són aquells en els quals heu delegat tota la vostra capacitat de canvi. Avui reculen, s’escandalitzen per la detenció i per l’acusació de terrorisme, però els primers que van córrer a salvaguardar les ensencis morals, els valors d’occident i el bon gust, va ser l’Ajuntament de Podem a Madrid. Imagino que xoca comprovar que aquests regidors, col·legues d’assemblea al Patio Maravillas, són els mateixos que després rubriquen comunicats parlant de “espectacles deleznables” i assegurant que prendran “mesures legals contra els titellaires”. Xoca perquè mai veiem al col·lega de barra, de CSO, de mani, com un aspirant a censor, però això ja ho va advertir el vell Bakunin: asseieu a l’obrer més humil en una poltrona i tindreu a un tirà corromput. És trist comprovar com els progres que defensaven La Torna de Els Joglars avui recolzen a un Ajuntament que, acusant als altres de deixar-se instrumentalitzar per la dreta, fa el més de dretes que es recorda: denunciar a uns artistes per escandalitzar amb les seves obres.

A tots aquells amics posibilistes que ens deien que votar era tan innocu com abstenir-se, o que fins i tot ens recomanaven votar a Podem, a les anomenades “candidatures ciutadanes”, “del canvi”, perquè era el mal menor, avui els podem etzibar que s’empassin les seves estúpides paraules, que votar mai és innocu, mai és innocent, perquè la complicitat mai ho és. L’anomenat canvi només ha representat ara com ara un canvi de cel·la. La repressió segueix nua i segueix passejant pels carrers de tot l’Estat.

Moltes de les víctimes són anarquistes i són detinguts, es vulgui o no, en qualitat d’això: els titellaires pel seu art, una companya per negar-se a col·laborar amb el sistema electoral, molts altres per tenir un llibre o acudir a assemblees, un més per tenir el mateix llibre i defensar el veganisme, altres dos per haver esquivat a Xile el mateix que ara volen endossar-los a Espanya i uns altres, com un servidor, per donar casa a gent sense recursos.

En definitiva, en la vostra lluenta Espanya es deté a la gent per escriure, per parlar, per opinar, per crear, per fer música, per pronunciar paraules prohibides, per usar l’humor contra figures sagrades, per tenir un llibre, per acudir a esdeveniments, per ser anarquista, per aturar desnonaments i reallotjar a famílies necessitades.

Penseu en això i seguiu sentint-vos lliures després. Mentre us escandalitzeu pels titellaires, permeteu silenciosos que la nostra generació, criada amb contes que parlen sobre infanticidi, violacions, maltractament animal, decapitacions i canibalisme, deixi el desenvolupament dels seus fills en mans de Disney, ells sabran com vestir a les vostres filles de rosa i fer-les submises i dòcils princeses, i com vestir als vostres fills de blau, posar-los un arma a les mans i investir-los d’una brutalitat testosteronica. Però per favor, apartar als vostres fills del pensament crític. No vagin a sortir tan lliures que us facin cagar-vos de por.

Ruyman Rodríguez.

Font:  Federación de Anarquistas de Gran Canaria.

 

L’autor d’aquest article sap del que parla, ja que ell mateix va ser detingut per la guàrdia civil per participar en la “comunitat l’Esperança”, un projecte autoorganitzat d’ocupació col·lectiva d’habitatges en el qual participen més de 70 famílies necessitades. Els picoletos li van insultar, li van amenaçar, li van maltractar i van torturar, i després li van portar davant el jutge acusant-li de “atemptat contra l’autoritat”, delicte inventat pel qual li demanaven cinc anys de presó. Durant la instrucció, l’acusació va baixar a “desobediència” i la guàrdia civil va ser imputada “d’ofici” per les lesions inferides a Ruyman. Però el company encara no ha estat absolt, segueix imputat i en el punt de mira de la guàrdia civil, que, a més de la detenció i la pallissa, li persegueix amb amenaces, acusacions i sancions administratives, simplement per participar en una lluita social.

Comentari extret de Tokata: boletín de difusión, debate y lucha social.

Traducció lliure al català.

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.