Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Coneixement lliure, Difusió i pensament crític, Drets bàsics, Estat espanyol i el Món, Publicació oberta

La correspondència entre les Pussy Riot i el filòsof Slavoj Zizek (Part I)

Publicat per dia 3 desembre 2013 – 14:31Cap comentari | 313 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Què tenen en comú el punk i el marxisme lacanià de Zizek? Per una banda, les Pussy Riot, artistes punk condemnades a presó arran de la mediàtica actuació reivindicativa contra Putin. Per l’altra, el filòsof crític de la postmodernitat.

Aquest article serà la primera part d’un total de tres de la traducció de la correspondència entre Zizek i Nadezhda al català. Pròximament es publicaran les altres parts [Part II].

Presentació

zizekSlavoj Zizek (1949) és un filòsof eslovè molt destacat a l’actualitat. És un gran observador de la cultura popular, per la qual cosa sovint el podem situar en àmbit d’estudi del cinema, del qual és un gran coneixedor. També, recorre freqüentment a l’ús dels clàssics hollywoodensos com a indicadors de la ideologia col·lectiva actual.

En quant a la seva filosofia personal, Zizek combina l’anàlisi marxista -ell s’autoproclama leninista- amb la psicoanàlisi en el seu vessant més lacanià com a mètodes per estudiar les principals tendències ideològiques del capitalisme global contemporani. És un excel·lent crític del pensament postmodern, el qual acusa d’ajudar al capitalisme modelar la ideologia actual, que fa invisible la influència dels mercats alhora que desvia l’atenció dels conflictes originats pel mode de producció capitalista, els quals ens porten cap al col·lapse. Precisament, considera el filòsof, un dels èxits del capitalisme ha estat la desactivació de l’acció col·lectiva, també fruit en part dels fracassos revolucionaris. D’aquesta manera, pretén reformular el discurs anticapitalista o d’esquerres i recuperar la dimensió col·lectivista dels projectes emancipadors. D’aquí, i del seu interès per la cultura popular, s’estableix el punt de connexió amb Pussy Riot.

La proposta de Zizek s’encamina al voltant de quatre idees: la justícia igualitària, el voluntarisme, el terror i la confiança en el poble. Així, el projecte revolucionari haurà de tenir en compte aquests quatre elements: una quota igual i individual de consum i de contaminació i el final de l’explotació de la naturalesa, la voluntat col·lectiva, el càstig per aquells que incompleixin la justícia igualitària i la confiança en la revolució.

En aquest sentit, Zizek resulta polèmic quan defensa l’”humanisme estalinista”. En la seva investigació de diferents experiències revolucionàries l’autor destaca que l’estalinisme ressalta el terror, però també l’humanisme, puix que el terror és una eina usada per Stalin al servei d’uns ideals humanistes i il·lustrats i d’acord amb la creació d’una societat millor.

Tot això, Zizek ho fa des d’una perspectiva innovadora, irònica, radical, amb constants referències a la cultura popular i un pèl provocadora, per la qual cosa sovint, la seva figura s’ha vist sotmesa a la befa o burla.

pussy-riot-moscowPel que fa a Pussy Riot, cal dir que el conjunt no es redueix a un grup de punk feminista, sinó que s’ha d’entendre com un moviment o col·lectiu més ample que lluita per la transformació social. Les Pussy Riot varen adquirir fama mundial el febrer del 2012 arran d’una acció de protesta que protagonitzaren a la Catedral de Moscú en contra de la reelecció de Vladimir Putin. L’acte consistí a interpretar dins de l’església una “Oració Punk” en la qual es criticava el president de Rússia. L’actuació fou molt polèmica. Al març, Maria Aliójina y Nadezhda Tolokónnikova varen ser detingudes i empresonades preventivament, per la qual cosa iniciaren una primera vaga de fam com a protesta per separar-les de les seves filles fins al començament del judici. Més tard també fou empresonada Ekaterina Samutsévitch. A principi de juliol es varen presentar importants acusacions contra les tres joves que havien protagonitzat l’acció en un escrit de 2800 pàgines. Se’ls va donar 5 dies per preparar la seva defensa. Davant d’aquesta actuació, anunciaren una segona vaga de fam en oposició al plaç inapropiat que se’ls havia concedit. El 21 de juliol el tribunal amplià la seva presó preventiva durant sis mesos més.

La sentència del judici sortí el 17 d’agost del 2012 i condemnà les tres joves a una pena de dos anys de presó, la qual cosa desembocà una forta mobilització social no sols dins les fronteres russes, sinó a tot el món. Segons Zizek, les Pussy Riot han esdevengut un símbol global.

El temps a presó no ha estat fàcil. Ekaterina va ser alliberada a l’octubre de 2012, ja que es demostrà que no va intervenir en l’acció. Nadezhda i Maria encara hi romanen.

Cal una menció especial per Nadezhda (1989), principal interlocutora amb Zizek. Aquesta estudiant de filosofia inicià al setembre del 2013 una vaga de fam per denunciar les dures condicions i els maltractaments a les instal·lacions penitenciàries. Al mes de novembre va ser traslladada a una altra presó prop de Sibèria, on complirà la resta de la condemna fins al març del 2014.

La criminalització i repressió de les Pussy Riot posa en evidència la farsa judicial encapçalada per les autoritats russes i la manca de llibertat de l’Estat rus. Així, Pussy Riot representa la lluita de les persones contra un estat opressiu, la dissidència de l’ètic i del bé davant del gran mostre repressiu.

La correspondència

El primer document que va sortir a la llum va ser un article que escrigué el filòsof a principi d’agost del 2012 per condemnar la desmesurada repressió en relació amb l’acció reivindicativa de les Pussy Riot. L’article fou publicat a la revista digital Dangerous Mind.

Agost de 2012

L’autèntica blasfèmia

Membres de Pussy Riot acusades de blasfèmia i d’odi a la religió? La resposta és senzilla: la vertadera blasfèmia és la mateixa acusació de l’Estat, formulada com un crim d’odi religiós, quan clarament va ser un acte polític de protesta contra la camarilla dirigent. Recordem la vella citació de Brecht a l’Òpera de tres rals: “Què és el robatori d’un banc comparat amb la fundació d’un nou banc?”. El 2008, Wall Street ens en donà una nova versió: què és la sostracció d’un parell de milers de dòlars per la qual algú va a la presó comparat amb les especulacions financeres que priven a desenes de milions de persones de casa seva i dels seus estalvis, i després són recompensats per amb l’ajuda estatal de sublim grandesa? Ara tenim una altra versió que ve des de Rússia, des del poder de l’Estat: què és una modesta provocació obscena Pussy Riot en una església comparada amb l’acusació contra les Pussy Riot, aquesta gegantesca provocació obscena de l’aparell de l’Estat que es burla de qualsevol noció decent de llei i d’ordre?

Va ser cínic l’acte de les Pussy Riot? Hi ha dos tipus de cinisme: l’amarg cinisme dels oprimits, que desemmascara la hipocresia dels que tenen el poder, i el cinisme dels mateixos opressors, els quals violen obertament els principis que ells mateixos han proclamat. El cinisme de les Pussy Riot pertany a la primera classe, mentre que el cinisme dels que tenen poder -per què no anomenar la seva autoritària brutalitat com a “Prick Priot[1]”- és de la més ominosa segona classe.

Cap al 1905, Lev Trotsky caracteritzà la Rússia tsarista com “una viciosa combinació del fuet[2] asiàtic i el mercat de valors europeu”. No és manté, de cada vegada més, aquesta designació per a la Rússia d’avui? No anuncia l’emergència d’una nova fase del capitalisme, un capitalisme amb valors asiàtics (els quals, per descomptat, no tenen res a veure amb Àsia i sí amb les tendències antidemocràtiques de l’actual capitalisme global)? Si entenem el cinisme com un pragmatisme despietat del poder que, en secret, es riu dels seus propis principis, aleshores, les Pussy Riot són l’encarnació de l’anticinisme. El seu missatge és: LES IDEES IMPORTEN. Elles són artistes conceptuals en el sentit més noble de la paraula: artistes que encarnen una idea. És per això que fan servir passamuntanyes: màscares de des-individualització, d’anonimat alliberador. El missatge dels seus passamuntanyes és que no importa quina d’elles fou arrestada- no són individus, són una Idea. I aquesta és la raó per la qual són una amenaça. És fàcil d’empresonar individus, però tracteu d’empresonar una Idea!

El pànic dels poderosos -expressat mitjançant la seva reacció brutal i ridículament excessiva- està, doncs, totalment justificat. Com més brutalment actuïn, més important esdevendrà el símbol de les Pussy Riot. Ja ara el resultat de les mesures repressives és que Pussy Riot és un nom molt conegut literalment a tot el món.

És el deure sagrat de tots nosaltres evitar que aquestes persones valentes que componen les Pussy Riot no paguin en carn pròpia el preu d’haver esdevengut un símbol global.

Slavoj Zizek

Font: http://dangerousminds.net/comments/the_true_blasphemy_slavoj_zhizhek_on_pussy_riot

D’alguna manera que deconeixem, aquest escrit va arribar a les integrants del grup punk. Dies més tard, de la lletra de Nadezhda Tolokonnikova, les Pussy Riot li van arribar el seu agraïment.

 23 d’agost de 2012

Hola, Slavoj!

Vàrem rebre la notícia que ens havies donat suport en tots els sentits – enoriginal la teoria i en la pràctica.

Ets impressionant! Això ha demostrat ser la continuació del miracle del moviment d’alliberament polític, el naixement del qual, per a nosaltres, ara és increïble. M’encanten els miracles i les seves idiosincràsies. Tota la nostra activitat és plena de sorpresa.

Les recluses estan aprenent “sobre la violència”

Gràcies per tot!
Molta sort a tothom.

Nadya
23 d’agost del 2012

Carta extreta de http://eng-pussy-riot.livejournal.com/15312.html

Uns dies més tard, Zizek es torna a posar en contacte amb elles.

26 d’agost de 2012

original2Estimada Nadezhda, estimada Maria, estimades totes,

Tenc les vostres cartes en rus, que puc llegir (vaig aprendre rus a l’institut!).

Malauradament, ja no puc escriure en rus, així que perdoneu el meu anglès.

No sabeu com d’orgullós estic d’estar en contacte amb vosaltres. Els vostres actes estan ben pensats, basats en una visió profunda de com funciona el poder opressor, com ha de confiar en una agenda oculta obscena, violant les seves pròpies regles. Però més que això, ens heu mostrat a tots la manera de combinar aquesta visió correcta amb la simple valentia. Contra tots els cínics postmoderns, vosaltres demostrau que el compromís ètic-polític és més necessari que mai. Així que, per favor, ignoreu els enemics i els falsos amics que lamenten que sigueu provocadores punk que mereixen clemència [3]. No sou víctimes indefenses que demanen compassió i misericòrdia, vosaltres sou lluitadores que clamen solidaritat en la lluita. Des del meu propi passat a Eslovènia, sóc ben conscient de com les actuacions punk són molt més eficaces que les protestes liberals-humanitàries. El meu somni és que, quan tot aquest caos acabi, tenguem una llarga conversa sobre aquestes qüestions.

Però també sóc conscient que no tots sóm éssers humans fràgils a mercè de les forces de l’opressió, i per això, m’ompl de ràbia i de fúria tristes -per què no puc fer més per ajudar-vos? Per favor, just deixeu-me saber com puc ser DE QUALSEVOL ajuda, i ho faré, sigui en el pla polític o personal. La propera setmana aniré a Toronto a presentar el nou film Guia perversa de la ideologia, i us el dedicaré. Pot sonar esbojarrat, però encara que sigui ateu, vosaltres estau a les meves pregàries. Preg que vegeu aviat la vostra família, infants, amics. Preg que almenys tengueu temps de llegir i reflexionar en pau mentre esteu a presó.

Tota la meva estima,

Slavoj

Ljubljana, 26 d’agost de 2012

Carta extreta de http://eng-pussy-riot.livejournal.com/15312.html

Pròximament publicarem les altres cartes.

Notes:

[1] Zizek fa un joc de paraules: tenint en compte la paraula “pussy” (cony) i “riot” (disturbi) com a nom del grup, proposa “prick” (polla i malparit) riot, referint-se al doble sentit d’aquesta darrera paraula.

[2] Per fuet (knout), l’autor es refereix a un tipus concret de fuet d’origen asiàtic que fou introduït a Rússia entorn dels segle XV. Aquest fuet compta amb nombrosos caps de cuiro.

[3] Zizek es refereix a que, després de la protesta de les Pussy Riot, l’església ortodoxa russa va comunicar que encara que les accions del col·lectiu eren ofensives per a milions de persones, es feia una crida “a les autoritats estatals perquè mostressin clemència amb les condemnades dins del marc de la llei amb l’esperança que s’abstindrien de repetir actes blasfemis”.

 

Bibliografia:

Sobre Zizek: http://es.scribd.com/doc/49121593/Sobre-Zizek

Article “The True blasphemy“, de Zizek a Dangerous Mind: http://dangerousminds.net/comments/the_true_blasphemy_slavoj_zhizhek_on_pussy_riot

Cartes 2 i 3: http://eng-pussy-riot.livejournal.com/15312.html

Altres: Wikipedia

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.