Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Coneixement lliure, Conflictes, imperialisme i militarisme, Corrupció, Criminalització i repressió, Difusió i pensament crític, Especials, Estat espanyol i el Món, Granadures desinformatives, Politiqueig

Granadures desinformatives del mes de novembre

Publicat per dia 2 desembre 2011 – 21:203 Comentaris | 490 views

Granadures desinformatives del mes de novembre

Share to Google Plus

 Notícies del mes de novembre

 ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. [BALEARS]

 Mr. CORATGE

Elogios de Rajoy a la regeneración del PP hecha por Bauzà”. Aquesta notícia, de dia 9 de novembre a Ultima Hora, contrasta amb l’apareguda al mateix diari al juny “Bauzá sube el sueldo a las personas de su confianza que forman el Gabinete de Presidència”. Aquesta “regeneració” acabarà amb el PP al govern central.

L’ÈTICA DEL PIT

El dia 10 de novembre podíem llegir al Diari de Balears que la candidata suplent del PP de Mallorca renunciava al Senat, el motiu: penjar al Facebook un fotomuntatge de Carme Chacón mostrant els pits Pol dimiteix per la foto de Chacón. Què va passar quan pràcticament tots els mitjans de desinformació van penjar les fotos repulsives d’un Gadafi mort i massacrat com a triomf de la democràcia? Pel que sembla, a la nostra societat, un pit fereix més sensibilitats que l’exhibició pública d’una persona morta i ensangrentada…

EL CINEMA

El titular de dia 16 de novembre del Diari de Balears “Partits polítics, sindicats i entitats condemnaren ahir l’eliminació dels films en català de la programació” contrasta amb l’aparegut el dia 1 de setembre al diari argentí La Nación “Buscan preservar el cine de arte”. L’objectiu a l’Argentina és garantir la diversitat cultural i reduir el pes de les superproduccions de Hollywood. Aquí, en canvi, la usamericanització del cinema no és cap problema, serà que encara no es pot polititzar.

ACTIVITATS SOCIALS

Si escoltéssim el PP de Balears recolza les activitats socials, podríem pensar que aquest partit s’ha repensat les retallades als interins de l’educació pública o als programes d’atenció a la diversitat, però no. El titular de El Mundo de dia 23 “Bauzá se muestra receptivo a la ampliación de los náuticos de Baleares” mostra la importància dels clubs nàutics. M.Suñer, president de l’ACNB, té molt clara la seva “importancia social”, ja que són “entidades sin ánimo de lucro que nos dedicamos a la promoción de las actividades sociales y deportivas”.Què diria un grup d’amics de la mateixa ideologia si fos sorprès just a la platja construint una caseta d’estiu? Senyor guarda forestal, nosaltres estem fent activitats socials i sense ànim de lucre, per tant, cridi al seu cap i demani’l una ajuda econòmica per ajudar-nos a desgraciar un poc més la costa.

 ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… [ESTAT]

 LA SOLUCIÓ DE LES SOLUCIONS

A El Pais de dia 7 de novembre es pot llegir la notícia “El sistema electoral es una enfermedad”. Ens aclareix que la comissió del 15M de Política i Economia de Tres Cantos ha donat amb la solució a “este bipartidismo feroz, esta corrupción, especulación inmobiliaria, falta de regulación de los mercados financieros, despilfarro autonómico”ja que“permitiría que pequeños partidos tuvieran más fácil la entrada en el Congreso.”La cura:“aumentar los diputados de 350 a 400”.Aquesta noticia apareix després de ser aplicada la reforma electoral pel PPSOE, on s’exigeix la recollida de firmes (només permesa durant un curt espai de temps) per repartir-se el pastís, limitant el nombre de partits petits que es presenten a eleccions. Observem l’estratègia d’aquest diari per desvirtuar un moviment horitzontal i assembleari. La decisió d’una comissió del 15M, que no ha passat per cap assemblea, es digna de sortir a la portada digital del diari. Ja que hi som, podem pujar els diputats a 45 milions i així decidim tots.

 QUI VA GUANYAR?

El dia 8 de novembre El Pais fa una anàlisi del debat de dia 7 amb el titular Rajoy se impone a Rubalcaba por estrecho margen en el único debate, fins aquí tot bé. El subtítol segueix donant informació objectiva aconseguida mitjançant enquesta “El líder del PP supera al candidato socialista por cinco puntos (46% a 41%)”. Però ara, al cos de la noticia, comença la tergiversació mesclant dades de les enquestes tant del debat, com de les eleccions generals “Tras un debate celebrado en un contexto marcado por los datos de encuestas recientes que vaticinan una clara victoria del PP en las próximas elecciones del 20-N… (punt i seguit) Se trata de cifras que no quedan muy lejos de un empate”. Aquí comença l’embolic, es mesclen constantment les estadítiques i reflexions del debat amb les de les eleccions generals. Tot, per afavorir el bipartidisme i al PSOE en concret. S’ha de dir que segons les prediccions 30,5 dels ciutadans amb dret a vot votarien al PP i un 17,9 al PSOE (no un 46 i 41% respectivament com insinua el diari). Hi va haver un debat a dos, pagat amb molts doblers públics de gent que no votaria a cap dels dos partits. No importa qui hagi guanyat, ha perdut el poble.

 EL PROGRÉS

L’Edició de El Pais de dia 10 de novembre advoca en favor del progrés al titular La acción de Bildu se hace esperar, el text que acompanya la notícia és d’una gens despreciable qualitat periodística  “…Bildu se ha dedicado principalmente… a revisar todas y cada una de las grandes inversiones que habían sido aprobadas en mandatos anteriores… ha dejado en la calle la sensación de que Bildu quiere paralizarlo todo, incluido el progreso de Euskadi… Se opone al AVE vasco, el puerto exterior de Pasaia, la incineradora de basuras de Zubieta…”.A aquesta illa, en no tenir a Bildu, tenim grans mostres de “progrés”, com el Palma Arena o el Palau de Congressos que encara estem pagant. Però, hi ha llocs a la península que tenen més progrés encara. A Ciudad Real, una ciutat de 75.000 habitants, hi ha un aeroport amb una de les pistes més grans d’Europa, l’aeroport no opera vols actualment. A Castellón tenen altre flamant aeroport que no veu avions. A Llevant, al Valencia Street Circuit de Formula-1, quatre personatges estan xuclant grans quantitats de doblers. Li fa la competència el circuit de Los Arcos a Navarra, que ingressa 25 euros per cada 100 gastats. L’AVE Toledo-Albacete-Cuenca (passant per Madrid), amb una mitjana de 9 passatgers i 18.000 euros diaris de cost, va ser tancat després de sis mesos en funcionament. Es podria fer una llarga llista. Per què Bildu vol paralitzar el progrés d’Euskadi?

 OBJECTIVITAT TOTAL

Rubalcaba culpa a Aznar de crear desconfianza hacia España. El pacte de l’Euro, la reforma de les pensions, els rescats a la banca, les privatitzacions… tot això no ha servit de res, ja que, Aznar ha dit que “España està en bancarrota”. No serà més bé l’administració de la diarquia PP-PSOE? Ho podíem llegir el dia 11 de novembre al diari Público.

 LA POLICIA

El dia 13 de novembre podem llegir Más policías, menos delincuencia. Público dedica un titular a dos dels ex ministres d’Interior i candidats a la presidència “Rajoy redujo la plantilla policial y Rubalcaba la aumentó”.Encara que a primera vista pareix lògic, no ho és tant. Una frase més adequada podria ser “mes justícia social, menys delinqüència i menys corrupció policial”. Per cert, ja sabrem qui ha guanyat les eleccions si augmenta l’Estat policial.

 LA DEBACLE

Rubalcaba triplica sus mítines en un esfuerzo final contra la debacle. Aquest titular el podíem llegir el dia 14 a El País. La “debacle”no és l’enfonsament de la democràcia i la pèrdua de l’autodeterminació respecte a la Troika (FMI, BCE i Comissió Europea), com un podria pensar. La “debacle”és que el PSOE no guanyi les eleccions de dia 20, ja que “El líder socialista señala que la crisis sigue en países con nuevos Gobiernos”. Així que tots a votar al PSOE, si guanya el PP hi haurà crisi.

 LA CRISI, NO LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

El dia 15 publica El País que la taxa de lloguers a augmentat un 2,5% en cinc anys La crisis económica ‘logra’ que el 16% de los hogares viva en alquiler. I què ha creat l’augment dels lloguers? Segons el diari“La crisis, y no las políticas públicas, es la principal responsable de este avance”. I què passa quan el Govern central està mantenint artificialment alt el preu dels immobles per evitar l’enfonsament del sistema bancari? Primer la política estatal, després la crisi. És més, què entenem per públic? Un centre social autogestionat, per exemple, també és públic i no necessariament ha d’intervenir el govern per ser-ho.

 L’ESTAT DE DRET, PERÒ TORT

El dia 15 podíem llegir el fallo del Tribunal Suprem que jutjava a quatre guàrdies civils condemnats (per l’Audiència de Sant Sebastià) a penes d’entre 2 i 4 anys per delictes de tortura a dos etarres. Com ens explica El Mundo “Absueltos los cuatro guardias civiles acusados de torturar a Portu y Sarasola”. El que no diu el diari és que l’Audiència Provincial de Guipúscoa va dividir els “fets provats” en cinc apartats, i el Tribunal Suprem va eliminar-ne un. Al diari Gara podem llegir l’apartat esborrat, que narra el succeït des de la detenció dels etarres fins que són reconeguts pels forenses:http://www.gara.net/paperezkoa/20111117/303971/es/Apartado-segundo-sentencia-dictada-Donostia-borrado-Supremo/. Respecte a la sentència, el ministre d’Interior Antonio Camacho, “ha defendido que la “lucha contra el terrorismo se ejerce “’desde los parámetros del Estado de Derecho’”.

 COM REDUIR L’IMAGINARI COL·LECTIU?

Tres dies abans de les eleccions generals de dia 20, al diari Público apareix un article que promou presentar reclamacions a les taules electorals El 15-M invita a denunciar a pie de urna el sistema electoral. El titular fa referència al moviment 15-M, però a l’hora de llegir la notícia un s’adona de que no és una iniciativa del 15-M, sinó de Democracia Real Ya (DRY), integrada en el Movimiento 15-M”. Aquest és un dels múltiples casos en que un diari progre utilitza el nom 15-M per a preservar i millorar el status quo institucional, reduint l’espectre de possibilitats que avarca el 15-M del carrer. Sense jutjar que estigui bé o malament votar, dir que aquest tema és un debat que es duu a terme al 15-M. Per quan, també, una notícia que convidi a denunciar les urnes?

 ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. [MÓN]

 LES BOMBES

A El País, el dia 8 de novembre podíem llegir el titular Irán trabaja para lograr la bomba nuclear, según la ONU. Si el títol es clar i concís, el cos de la noticia no ho és, es xerra d’informes que encara no s’han publicat, i s’aplica un vocabulari difús i visionari referint-se al programa per a la consecució de la bomba nuclear iraniana.  “Los nuevos datos corroborarán, probablemente, los progresos… pero no serán concluyentes respecto a la localización o el estado exacto… el informe estará esencialmente basado en deducciones y en suposiciones… El documento que ahora hará público el OIEA podría ratificar… no ha paralizado su programa nuclear”.Vet aquí el paradigma de la precisió per a promoure accions militars amb moltes vides en joc.

 XERRANT DE NÚMEROS

El dia 18 a El País es podia llegir un titular sobre qualsevol país del món triat aleatòriament, en aquest cas la casualitat va ser que fos per enèsima vegada l’Iran “Abocados a la depresión” i el subtitular ens aclaria “10 iraníes se quitan la vida cada día, según cifras oficiales”. El que no diu és que a l’estat Espanyol es comptabilitzen 9 suïcidis diaris (xifra del 2008 quan encara no s’havia consolidat la crisi econòmica). S’ha de tenir en compte que la població d’aquí és de 46 milions d’habitants, mentre que la població d’Iran és de 78. Es a dir, a una Espanya de 78 milions d’habitants hi hauria 14 suïcidis diaris, una xifra més elevada que la del país persa.

 DE RÈGIMS

Dia 18, just després de la designació de Mario Monti com a Primer Ministre d’Itàlia, es pot llegir al diari Público Monti se queda con Economía en el nuevo Gobierno ‘apolítico’ de Italia. És Monti apolític? No ho és, durant tota la seva carrera ha estat actuant a favor del poder absolut del sector financer. Aquest és el currículum del nou Primer Ministre: assessor de Goldman Sachs, president europeu de la Comissió Trilateral David Rockefeller, ex comissionat de la UE i membre del Grup Bilderberg. En lloc d’utilitzar a un polític corrupte qualsevol, la banca ha donat un Cop d’Estat concentrant el poder en mans dels sectors financers sense cap vot del poble italià. Una dictadura, perquè Monti no pot ser Primer Ministre sense eleccions, amb fatxada parlamentària. Invadirà l’OTAN a Itàlia per derrocar al règim?

 ESCÈPTICS

El Este aparca el euroescepticismo es podia llegir a El País el dia 16 de novembre. Obviant el cos de la notícia un pot arribar a pensar que els socis més recents estan molt contents de prendre part al projecte europeu. Però,si es llegeix tot el text, no es diu que aquests països confiïn en la UE, sinó que els 10 països de la UE que no són a l’Eurozona volen participar de les decisions. Aquesta noticia contrasta amb la del diari Público apareguda el dia següent La UE plantea retirar el voto a los países con un déficit excesivo. Com per a no ser euroescèptic…

 ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… [VARIS]

 S’HA ROMPUT TOT

Després de les eleccions generals, a les diferents portades digitals dels diaris de “d’esquerra” començava la cascada de notícies de caire negatiu, de les que no estàvem acostumats amb el govern del PSOE. A El País el dia 22 La crisis sentencia la política exterior europea o La emisión de gases invernadero se acelera y bate récords en 2010. Al Público El comité para la rebaja del déficit de EEUU se rinde. Aquests diaris, des del principi mostren la seva estratègia, amb el PP tot funciona malament.

 LES COSES PEL SEU NOM

El 8 de novembre a El Pais apareix una noticia sobre un text popular entre els evangèlics Un polémico manual examina los límites del castigo físico en EEUU, el subtítol aclareix “En el libro ‘Cómo educar a tu hijo’ se llama a la fusta “varita mágica”.Aquí, a l’Estat, la diferencia amb els EE UU és que els noms es corresponen amb el que són. Així, un portaavions de les “Fuerzas Armadas duu el nom de “Principe de Asturias”. Les coses pel seu nom.

 CAP A L’AUTOSUFICIÈNCIA

El “shale gas” és un gas que es pot extreure de certes roques per a produir energia. El dia 15 de novembre el diari Público li dedica una notícia “Industria pide que la UE favorezca el shale gas”. La notícia ens descriu els múltiples avantatges del gas, a més de “aprovechar y aprender de la experiencia de Estados Unidos y Canadá”. L’article òbvia que ha estat prohibit a França, i que a varis llocs dels EE UU, Canadà, Suïssa i Anglaterra s’han dictat moratòries. Passant per alt que l’extracció d’aquest, produeix grans impactes ambientals i de salut, alhora que continua la inversió en el model energètic dels combustibles fòssils.

 MERCANTILITZACIÓ INTEGRAL

Què passa quan una empresa privada organitza una “Semana Monográfica de la Educación”? Què passa si aquesta empresa és Santillana i el diari que treu la notícia és El País? Què passa quan El Pais i Santillana formen part del grupo Prisa? Que apareix una noticia que ens diu que no tenir un rendiment ple en noves tecnologies és un retard en l’aprenentatge. Al titular de dia 28 La escuela 2.0 avanza hacia el futuro a dos velocidades distintas podiem llegir coses com “Es inevitable añadir tecnologías a las clases, porque así funciona el mundo que nos rodea”.Si s’ajuda, o no, a desenvolupar el nivell intel·lectual o augmentar l’autogestió del saber no importa, es tracta d’augmentar els ordinadors i fomentar les noves tecnologies. Això passa quan una empresa privada organitza un congrés, es fomenta el consum de forma interessada i acrítica amb l’ajuda dels mitjans de desinformació. Ja sabem, si surten moltes carreres de Formula-1 a la televisió, hem de comprar-nos un cotxe i anar a fer derrapatges a un descampat “porque así funciona el mundo que nos rodea”.

 L’ALTERNATIVA?

El dia 29 el diari Público dedica el titular La voz de la alternativa a la vida i miracles de José Luis Sampedro. Li han atorgat el “Premio Nacional de las Letras” per ser “una referencia intelectual y moral…”iperquè“Aboga por una economía más humana, más solidaria, capaz de contribuir a desarrollar la dignidad de los pueblos”. La noticia el descriu com “el rostro de la sabiduría”.Sense intenció de jutjar la seva persona, s’intentarà mostrar la poca coherència del seu discurs, ja que a certs sectors hi ha indignació cap a ell, de fet, el titllen de demagog i populista. No es comenta que fou un alt funcionari de l’Estat franquista, canvià a demòcrata progre quan el vent va canviar. Tampoc es xerra dels seus escrits franquistes, com: Crónica económica colonial,  Cuestión colonial, Derecho de las materias primas (text on a Guinea Ecuatorial l’anomena “nuestra colonia”). “Desarrolla la dignidad de los pueblos”aquesta persona? Es qüestiona el franquisme?. Altres professors com ell es van oposar a aquell règim i van ser represaliats. Com pot ser que Sampedro hagi dit en altres ocasions que  “el dinero no es lo más importante”, si afirma que “Los economistas se dividen en dos: los que hacen más ricos a los ricos y los que hacen menos pobres a los pobres…”(frase dita a la Fundació Joan March, un banc). Xerra de doblers, doblers i doblers. Tracta més de canvis quantitatius que qualitatius. Aquesta persona és “la voz de la alternativa”. On són els reconeixements per als verdaders crítics dels nostres dirigents?

3 Comentaris »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.