Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Coneixement lliure, Difusió i pensament crític

Crònica de la primera jornada de SAIG

Publicat per dia 20 setembre 2015 – 12:10Cap comentari | 86 views

Crònica de la primera jornada de SAIG

Share to Google Plus

Ahir dissabte 19 de setembre de 2015 es va donar el sus a Saig, la primera Trobada de Mitjans Lliures de Mallorca, pensada per tal de reunir les diferents experiències de comunicació lliure que han existit o que estan en actiu a Mallorca. S’ha convocat de forma oberta per tal de repensar entre totes, tant les participants dins els projectes com aquelles que els empren des de fora, el model actual dels mitjans lliures mallorquins, per tal de donar-lis una empenta.

Què són i perquè sorgeixen els mitjans de comunicació alternatius?

Primerament un membre de contrainfo.cat ha fet una breu introducció sobre l’aparició i les pràctiques -en general- dels mitjans comunicatius autogestionats. S’ha explicat que s’entén per mitjans de comunicació alternatius aquells que comparteixen discurs i formes d’organització amb les xarxes socials. Concretament els que s’articulen entre activistes es solen anomenar contrainformatius, encara que no tothom està d’acord amb aquesta nomenclatura per la seva connotació antagònica, contraposada al concepte de comunicació.

Les pràctiques dels mitjans de comunicació lliures s’agrupen en tres eixos: l’agenda, el mode organitzatiu i el procés informatiu. En quant a l’agenda, aquests mitjans pretenen visibilitzar discursos i pràctiques rupturistes que són silenciades als mitjans de comunicació convencionals (o per omissió intencionada o per no trobar-se suficientment rellevant), mirant de construir un conjunt coherent de continguts. Sobre el mode organitzatiu, s’aposta per models horitzontals, assemblearis, tractant de fomentar la participació en els mitjans. A més, per tal de garantir la major independència possible, s’aposta per l’autogestió tant a nivell econòmic com organitzatiu per tal d’esdevindre totalment lliures. Per acabar, en quant al procés informatiu, els mitjans contrainformatius intenten superar el paradigma de la informació per abordar el paradigma de la comunicació: tractar de trobar la bidireccionalitat entre el subjecte emissor i el receptor per tal que es generi una comunicació en la que es difumini la línia entre les persones que produeixen i les que consumeixen els continguts.

La contrainformació a Mallorca: tres dècades d’història

Seguidament, s’ha fet una repassada sobre anteriors experiències de mitjans de comunicació lliure a Mallorca mitjançant la participació d’antics membres d’aquests. Cadascun dels participants han explicat a quina època varen estar actius, com s’organitzaven, quin abast tenien i perquè el projecte va finalitzar.

S’ha recordat Ràdio Activitat, que va aparèixer a la tardor del 1984 a Palma, on van néixer altres ràdios, tot dins un context cultural concret: època de transició entre vells (rígids, de tradició marxistes) i nous moviments socials (més assemblearis). Fou quan sorgí la cultura Do it yourself: qualsevol pot muntar qualsevol projecte autònomament. El conformaven unes 20 persones que no arribaven als 20 anys, que miràvem de fer arribar les inquietuds socials i culturals del col·lectiu de joves que el composaven, a part de donar veu a grups musicals emergents. Hi regnava un costant desgavell organitzatiu, ja que a vegades passaven prop d’un centenar de persones a participar de la ràdio cada setmana. A part, hi havia un nucli organitzatiu fort i compromès i una altra part menys implicada, que provocava certes tensions. Per això, navegaven entre dues aigües entre un model assembleari i un associatiu més especialitzat; un debat que sempre va estar present en la vida del col·lectiu. Connectaven sobretot amb els oients dels grups emergents: feien molts de concerts amb un notable èxit. Les principals dificultats que va haver d’afrontar Ràdio Activitat foren dos ordres de tancament, problemes tècnics, averíes, robatoris, inundacions, els citats problemes organitzatius, però el que fou definitiu va ser la falta d’un espai habilitat adequat. Per això, s’autoanomenaven  l’Au fènix radiofònica: constantment desapareixia i ressorgia. Però el principal motiu que va portar-los a la desaparició fou no tenir un local convenientment habilitat, tenint les condicions tècniques necessàries per poder desenvolupar la seva activitat amb certes garanties.

Lamentablement, Barri TV no va poder assistir a Saig. Breument, es va explicar que fou una entitat per donar a conèixer les problemàtiques de cada barri, sobretot aquells considerats “conflictius”.

Sa TevaVisió fou un somni de les 5 persones que varen engegar el projecte: crear una televisió participativa, autogestionada i horitzontal que arribés a la TDT. Varen néixer el setembre de 2012 amb molt de suport de col·lectius i entitats, tot al calor de les moltes mobilitzacions al carrer del 15-M. Tractaven d’empoderar a les persones perquè poguessin fer per sí mateixes qualsevol document audiovisual. Per tal d’autofinançar la televisió, empraren la fórmula de les sòcies, les quals participàven del projecte a través de les assemblees (però en poca mesura: de 300 sòcies que arribaren a ser sols 30 solien assistir). No donaven a l’abast per cobrir tot el moviment d’aquells anys al carrer ja que la edició audiovisual suposa molta feina. Creuen que no varen saber arribar a la gent, no varen saber explicar el que hagués suposat aconseguir tenir una televisió lliure a Mallorca, per això creuen que la societat no s’implicà massa en el projecte. Varen ser dos anys d’intensa activitat però que va finalitzar per, principalment, motius personals: les persones fundadores no treballaven i necessitaven guanyar-se el pa d’una altra manera ja que el projecte no acabava d’arrancar.

El Butlletí Estel Negre es va editar i distribuir interrompudament des de l’any 1992 fins al 2007, arribant als 175 números. Fou l’òrgan d’expressió de l’Ateneu Llibertari Estel Negre, que es fundà al 1987. El predecessor del butlletí fou una revista trimestral que durà sols 3 números: trobaven que la periodicitat era massa llarga. Editaven entre 100 i 500 exemplars de cada número, segons l’època. Era totalment Do it yourself: fotocopiat amb molt de tallar i aferrar manual. Rebien molts d’articles per ser publicats, que els rebien pel correu convencional. Les característiques principals del butlletí eren que s’alimentava d’aportacions externes, que s’editava manualment i que era de franc. Les despeses del butlletí es cobrien amb les quotes dels membres de l’Ateneu i amb les aportacions gratuïtes de les lectores. Creuen que el format paper donava temps per la lectura i la reflexió pausada, no com la immediatesa i l’allau de la informació d’avui dia degut a les noves tecnologies. Els darrers anys, degut al declivi de l’Ateneu per l’aparició d’altres col·lectius llibertaris, que que no arribaven massa col·laboracions externes i que ja havien començat amb la publicació al bloc d’internet, varen decidir deixar de publicar el butlletí per centrar-se al bloc.

El periòdic Cultura Obrera va renéixer l’any 2004: un grup de militants de la CNT varen descobrir la capçalera d’aquest diari obrer mallorquí dels anys 30 i la varen voler recuperar. Sobretot el conformava gent de diversos pobles que es van conèixer en el moviment antiautopista i varen organitzar-se per començar a editar els primers números, que eren bastants precaris. La seva ambició era treure un mitjà seriós, potent, que sortís del ghetto i tingués una incidència social. Varen treure un total de 50 números, aturant la seva activitat l’any  2013. Suposa un gran procés d’autoformació en les diferents tasques que suposaven editar un periòdic: redactar, maquetar, tresoreria, distribució., etc. També pensen que el format paper dóna temps per la reflexió i pot produir una incidència real en la lectora, no com avui dia amb Internet. L’objectiu del Cultura Obrera era arribar a les persones fora de l’àmbit llibertari, per això apostaren per dur-ho a llibreries i quioscs convencionals, estratègia que no va funcionar, pel que hagueren de centrar-se en els espais afins. La principal font de finançament eren les subscriptores: arribaren a tenir uns 140. També es venien els diaris per tal de recuperar les despeses de la impressió d’aquests. Cercaven un llenguatge planer, fora del discurs pamfletari, però sense perdre radicalitat en el discurs. El principal handicap fou la distribució: no era fàcil distribuir els 1.000 exemplars cada dos mesos.  El col·lectiu no sols centrava la seva activitat en el periòdic, també muntaven altres tipus d’actes com jornades de debat, o la contracimera del Comitè de Benvinguda als Ministres de la Guerra, pel que sols no es dedicaven a escriure i opinar, sinó que tractaven de participar dels moviments socials. Cercaven l’heterogeneitat i miraven d’arribar a diversos cercles sense perdre l’òptica llibertària. El diari va desaparèixer, segons l’opinió del membre per diverses raons: perquè no varen trobar relleu, hi havia una feina constant, s’havien de desplaçar molt en cotxe perquè vivien en diferents pobles, per motius personals, hi havien persones que no podien seguir el ritme, i per falta de motivació per l’estancament del projecte. S’organitzaven de forma assembleària i rotativa: cada vegada es reunien a un poble diferent. Per tal de completar l’autofinanciació feien festes, sopars…

Experiències d’èxit fora de la nostra illa: com funcionen?

Per acabar amb les xerrades, tres companyes de fora de l’illa ens han explicat els seus projectes.

Ràdio Bronka és una ràdio lliure que neix a finals de l’any 1987 a Barcelona, situada al barri modest de Roquetes (Nou Barris), principalment habitada per immigrants procedents del sud de la península. Un barri on regnava la precarietat ja que les institucions no els feien molt de cas, pel que hagueren d’apostar per autogestionat molts serveis, com el clavegueram, degut a l’abandó institucional. Per això, Roquetes és un barri amb molta història de lluita i un gran teixit associatiu. Ràdio Bronka neix amb l’onada de ràdios lliures a l’Estat espanyol, inicialment formada per gent procedent de bases cristianes i joventuts comunistes, sense massa rerefons polític sinó social. Es comença a polititzar als 90 a partir de la participació llibertària dins el col·lectiu. La seva ambició és incidir en l’àmbit local, on hi treballen, sense perdre de vista el que passa al món. És l’àmbit que abasten les seves ones, però des de l’arribada d’Internet i des que l’utilitzen arriben arreu on les vulguin escoltar. Els principal objectiu és expressar el que es necessiti dins un mitjà propi i així poder mantenir-lo com a tal. Es prioritza la informació de primera mà, tractant de donar veu a les que no en tenen. Potencien el treure la ràdio al carrer, el que els serveix per veure les misèries internes a través dels conflictes externs. Funcionen assembleàriament i miren de no caure en delegacionismes degut a la especialització, però a vegades no és possible. Respecte a l’autogestió, no accepten publicitat, ni subvencions ni assalariades. Fan campanyes de sòcies col·laboradores i editen material per tal de treure diners. Han canviat dues vegades la freqüència d’emissió degut a atacs d’altres emissores, freqüentment de procedència institucional (es col·loquen a la vora de la seva freqüència, emeten més fort)… Recentment ha pujat la participació de les dones dins el col·lectiu, el que ha fet detectar molts masclismes tant personals com dins del col·lectiu.

Metromuster és una productora que no es defineixen pròpiament com un mitjà però es noten còmodes dins la definició ja que van acompanyant als moviments socials i els seus discursos. Varen néixer al calor del 15M amb la intenció de cercar un mode de comunicació que trenqués els codis tradicionals per tal d’arribar al gran públic. Encara que el seu àmbit és el del Principat, gràcies a treballs com Ciutat Morta han arribat a creuar l’Atlàntic. A part de documentals, també generen vídeos virals per potenciar els moviments socials. Necessiten el suport d’altres projectes com La Directa per tal d’iniciar empreses serioses com un documental que requereix força finançament. Volen contar directament el missatge dels moviments socials, dels que es consideren part, sense intermediaris. És necessari per elles el suport dels moviments socials per tal de generar esquerdes i que el missatge arribi al gran públic (per exemple, el bulling que va fer la gent des de les xarxes socials per tal de que s’emetés Ciutat Morta a la televisió pública catalana). Creuen necessari que es creien estructures professionalitzada pròpies des dels moviments socials per tal de poder autogestionar els projectes comunicatius. Tot i així segueixen essent assemblearis: totes les parts del procés d’elaboració són supervisades i completades per l’assemblea, encara que ho hagi treballat una persona professionalitzada. Tenen dedicació exclusiva: totes tenen el mateix sou i treballen sols amb això, arribant a vegades a l’autoexplotació per totes les hores que hi dediquen. Al principi no estaven professionalitzats i feien coses gratuïtes (o quasi: sols cobrien les despeses), ara cobren els treballs (a vegades no al moment, sinó més endavant). Sobretot guanyen diners dels vídeos virals, però el que prefereixen és treballar fent documentals. No treballen sols pels Moviments Socials: també han treballat per Ajuntaments o altres institucions i per grans ONGs com Metges Sense Fronteres. Demanen subvencions públiques per tal de cobrir part dels pressupostos de fer grans produccions. També venen drets d’emissió per aconseguir financiació.

La Directa és un mitjà de comunicació que va neixer al 2006 després d’una trobada de persones que treballaven l’àmbit de contrainformació més a nivell local, al calor de les lluites anti-globalització. Inicialment va ser un setmanari dels Moviments Socials de Barcelona i de l’entorn. La idea és arribar a abastir tot el territori de parla catalana (ara són unes 150 persones repartides als Països Catalans; algunes d’elles a l’exterior). Al 2011 estrenaren la web, el que va suposar tant noves oportunitats (immediatesa de publicació, major abast) com problemes (massa informació per destriar). Des que publiquen a la web, reserven pel paper els articles més profunditzats. Al 2014 decidiren passar a la publicació quinzenal, en format revista, deixant la publicació del dia a dia a la web. La Directa es defineix com un mitjà per la transformació social, per i per als Moviments Socials: volen ajudar a denunciar aquelles temàtiques invisibilitzades alhora que donen veu a les alternatives. Miren de generar una agenda comunicativa alternativa, posant temes sobre la taula que no es tracten als mitjans convencionals. Treballen des de l’autogestió: el 90% dels ingressos són de les subscripcions; a més, tenen una petita part reservada per la publicitat de cooperatives i comerços de proximitat. A part de fer cròniques a peu de carrer -ja que en trepitgen molt-, el que ha donat ressò al mitjà és el treball d’investigació. A part, miren de consultar vàries fonts per tal de cobrir certs conflictes. Són assembleàries, es reuneixen mensualment per gestionar el col·lectiu. A part, tenen espais de debats i consells editorials que es reuneixen de tant en tant. Per elles, La Directa es tot una escola de periodisme: es mescla l’arribada de gent jove estudiant de periodisme amb veteranes que miren de fer un seguiment i acompanyar a les noves incorporacions. Fa uns anys que reben col·laboració des de Mallorca de dues companyes. Creuen necessari que hi participi més gent des de l’illa per tal d’investigar certs temes que no tenen ressò als mitjans de comunicació convencionals, com les conseqüències del turisme o certs casos repressius, i donar-lis així més difusió.

Després de la reflexió, és moment del debat i l’acció

Avui diumenge és el moment per les alternatives comunicatives actuals. A hores d’ara s’estan realitzant uns tallers participatius per Canamunt per tal de fer una radiografia crítica del barri tenint com a referència tres eixos: la gentrificació, l’ordenació cívico-urbana i el moviment veïnal. D’aquesta manera es tractarà d’engrescar a les participamts a ser més actives respecte el moviment contrainformatiu.

Després de la paella vegana i ecològica per autofinançar la trobada, serà moment de que els projectes actuals facin 5 cèntims sobre el seu estat actual per posteriorment obrir debat i mirar de repensar entre totes el paper dels mitjans contrainformatius.

Per acabar, comptarem amb la actuació musical de La Otra, que ha acceptar tocar al final de la jornada per aprofitar el seu viatge a l’illa.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.