Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Coneixement lliure, Difusió i pensament crític, Drets bàsics, Publicació oberta

Contra les regulacions, des de les armes fins al trànsit

Publicat per dia 23 febrer 2016 – 14:11Cap comentari | 234 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

A Mallorca n’és constant la pluja d’aberracions i destruccions que afecten al territori i a les nostres vides i de manera paral·lela la demanda de regulacions que evitin o pal·liïn aquestes agressions. Per posar un exemple, en els últims dies hem pogut llegir la petició de la Federació de Veïns de Palma de la regulació de les terrasses a Ciutat, una ocupació desmesurada de l’espai públic. Lluny de voler entrar a discernir cada cas, les causes i conseqüències que aquesta, i moltes altres, regulacions implica, vull fer ressó d’aquest article que planteja una discussió més de fons sobre què és i què hi ha darrera de tota lògica reguladora.

A rel d’un text penjat fa uns dies a IMC sobre les matances a centres educatius i en concret la de la Universitat d’Oregó, s’ha muntat una minipolèmica on s’afirma que sense la regulació d’armes caiem en braços del feixisme, a la “jungla” del tots contra tots (VICTIMES I BOTXINS).

Resulta còmic veure com des de suposades posicions de l’esquerra progressista, àdhuc llibertaria, s’accepten les regulacions, les ordenances… de fet les regulacions i ordenances no son gratuïtes, són la contrapartida d’altres “serveis”.

Ens poden regular la mort i la procreació perquè els deixem la nostra salut en les seves mans (el que s’anomena sanitat pública).

Ens poden imposar la llei Wert (o el que s’acudeixi a la ment del proper, o propers, ministres) perquè deixem els nens a les seves mans, a les escoles, als casals, als esplais…

Els policies de totes les èpoques i colors han emprat les seves armes contra els pobres desarmats (o mal armats) perquè preferim deixar la nostra “seguretat” (seguretat mentre estiguis al ramat) en mans dels governs, estatals, autonòmics locals… o a les empreses privades.

Quan es parla contra les regulacions, de seguida s’estableixen comparacions amb les suposades “desregulacions” dels liberals (neoliberals o liberals clàssics), però les “desregulacions” liberals realment el que son és regulacions més profundes, es regula la inviolabilitat de la propietat privada i del negoci privat, i es regula la il·legalitat de qualsevol resistència (entre elles la regulació d’armes amb monopoli pels rics i per l’estat), en fi es regula que els de sempre (corporacions, oligarques grans o petits, patrons i patriarques) puguin fer el que vulguin…

Desregular l’impacte ambiental de les activitats (una de les desregulacions preferides pel mercat) suposa apropiar-se dels recursos naturals, o sia regular la possessió de l’aire, l’aigua o la terra.

Desregular les relacions laborals, els contractes “lliures” entre treballador i empresa, suposa regular l’expropiació del temps dels treballadors.

Per contra, els liberals, estan molt a favor de regular la propietat intel·lectual, les patents, la competència, els medicaments, els aliments, les armes…

SENSE LES REGULACIONS LES COSES NO FUNCIONEN:

Des de sempre se’ns retreu que la desregulació ens porta al caos i que res funcionaria, un dels exemples dels regulacionistes és el trànsit, sense codis i ordenances es produirien molts accidents i atropellaments, sense codis i ordenances no es podria circular.

Al marge de que els cotxes siguin instruments de fatxenderia social i masclista, al marge de que en determinats cercles siguin d’ús obligatori, al marge de que la velocitat (real o suposada) sigui un valor en si mateixa, hi ha moltes proves de que les regulacions compliquen l’ús del vehicle (evidentment sense cotxes, o amb molts pocs, seriem més feliços).

Les normatives que regulen el transit no son imprescindibles es pot comprovar de moltes maneres, qualsevol ciutat del sud (de Bombay a Lagos) no te els carrers saturats de senyals i semàfors, tampoc sembla que la majoria dels conductors acompleixin estrictament normatives de trànsit, sols la normativa social de cedir davant de polis, cotxes oficials i ricatxons (i això encara per pura coacció mafiosa!), tot i així el nombre d’accidents és molt petit si tenim en compte el nombre de vehicles que circulen, i encara els que hi han solen involucrar un cotxe costós, modern i ràpid.

El juliol de 1977 la major part dels semàfors de Barcelona van deixar de funcionar (es diu que per un sabotatge dels treballadors), tot i això no es van produir accidents greus ni atropellaments de vianants, els cotxes s’aturaven als encreuaments i quan veien a un vianant creuant reduïen velocitat (encara que molts pocs corrien) i els deixaven passar.

De una manera més sistemàtica una sèrie de ciutats europees, petites, han posat en pràctica una desregulació del transit, eliminant senyals, pintura a terra i semàfors…  en alguns casos alguna que altra norma… És el cas de les pioneres, les holandeses Frachten (44.619 habitants) i Makkinga (1.023 habitants).

O el cas més recent d’èxit de Portishead (22.000), propera a Bristol, on el setembre de 2009 van decidir prescindir de regulacions i confiar en el sentit comú i en la empatia de la gent. A Portishead el cotxe comparteix la calçada amb bicicletes, cavalls, peatons, entre ells, també els ancians i els nens, fins i tot mascotes i animals lliures.

La manca de rutina i de normes fa aflorar el sentit comú per compartir preferències i prioritats. Si et creues amb un nen o un gos simplement els deixaràs passar de forma natural i sense tocar clàxon ni increpar. No acceleraràs en un espai lliure perquè no saps que sortirà darrera la cantonada. La velocitat disminueix al adequar-se a les necessitats, a la comoditat i als riscos. La circulació es fa més plàcida, el carrer més segur, disminueixen els accidents i els embussos.

La anarquia en el transit resulta doncs més sana, més segura i, en conjunt, més eficaç.

EL FETITXISME REGULATORI.

Les institucions, els estats, les corporacions… tenen un fetitxisme regulatori extrem, per ells regular les coses petites i quotidianes de la gent comú és una mena de ritus de dominació, encara que no es preocupin en fer-les acomplir totalment, o se’n preocupin sols quan els interessa.

Potser la regulació més estúpida serien algunes de les ordenances cíviques que multen als indigents que dormen al carrer amb un bon grapat d’euros.

plaza-george-orwell

Una altra d’absurda és la que prohibeix (de moment) el consum i venda d’insectes amb finalitat d’alimentació, o la que posa traves al consum de plantes que creixen als nostres camps… (la regulació de les plantes medicinals és una aspiració de les farmacèutiques que per altra part demanen liberalitzar els assajos clínics).

Les regulacions del nudisme és una alta regulació absurda que sols serveix per posar traves a la llibertat de la gent… quantes persones deambulen nues per ciutats i pobles?… aquesta regulació del nu, va ser portada a l’extrem per l’inefable exalcalde Trias (repulsiu personatge) a la modificació de l’ordenança de civisme d’en Clos, prohibint el nu-parcial el “torç nudisme”(anar sense samarreta), un bon grapat de multes vam ser imposades per la urbana fins que el Tribunal Suprem va tombar aquest apartat de la ordenança, de fet l’ordenança de civisme de Barcelona ha permès recaptar 3,3 milions d’euros (encara que l’import de les multes imposades i no cobrades puja a més de 29 milions d’euros).

Hi han ordenances de tota mena, les que prohibeixen les fogueres de Sant Joan, les que regulen l’hora de baixar les escombraries, moltes ordenances de soroll, les de prostitució, les de consum d’aliments i begudes a la via pública… calendaris vacunals, reglaments per rebre prestacions econòmiques (PIRMIS, rendes mínimes…), petites engrunes més econòmiques que el tractament psiquiàtric, la presó, l’asil… etc.

Un altra reglament que malgrat ser ridícul esta al servei dels interessos corporatius del lobby energètic és el de les energies renovables, un impost per el sol!!, obstacles a l’ús de les bateries!!, realment ja no tenim un “lloc sota el sol” si no cotitzem a l’entramat mafiós energètic.

Darrera de les ordenances i regulacions absurdes sempre hi ha un afany de dominació (i a vegades un interès corporatiu o polític concret).

LES REGULACIONS DE L’ESTAT PROFUND.

L’estat te una cara tova i una cara dura, la cara dura de l’estat és la que ens regula aspectes crucials de les nostres vides.

L’estat pretén regular la nostra agonia, el trànsit entre la vida i la mort, amb l’ajut de la medicina i el recolzament d’esglésies diverses, fins i tot els liberals cauen a la trampa i volen que es reguli el dret a morir (informes psicològics, notaris, metges, capellans…) quan el que és necessari és treure coaccions i deixar lliure aquest procés.

L’estat pretén regular la gestació de les dones (una altra vegada informes psicològics, mèdics, dels serveis socials…) quan el que cal es deixar que una situació prou dolorosa per les dones afectades sigui tot lo lliure que pugui ser… el mateix ens està passant amb l’anticoncepció.

L’estat et pot declarar incapacitat, prendre’t els teus bens (no era sagrada la propietat?), et pot tancar en una institució psiquiàtrica i farcir-te de pastilles.

Malaurat el nen que cau en mans de l’estat!!, ja no el deixarà anar fins que acompleixi el 18 anys, i encara sort sinó és més llarga la tutela.

Hi ha algun liberal que s’oposi a les regulacions carcelaries, psiquiàtriques, sanitàries…??

ELS PASTORS ARMATS, LES OVELLES AMB LES MANS NUES…

En l’origen d’aquest escrit estava el debat sobre la regulació de les armes. El principal argument regulatori (si no l’únic), esgrimit en el cas del nostre país per progressistes benpensants, és que les armes desregulades (o poc regulades) generen morts, ferits, delictes i inestabilitat.

Es parteix no d’un pacifisme partidari del desarmament generalitzat, desarmament que suposes la desaparició de l’exercit, i una policia sense armes (la policia sembla que tots els progressistes la veuen necessària), sinó del convenciment de que tenir milers i milers d’armes en mans de policies, militars, seguretat privada i alguns particulars generalment persones de diners, és un mal menor per viure en una societat “estable” i “protectora”.

La distribució de les armes de foc al món és la que segueix: forces armades estatals i policies 226 milions, companyies de seguretat privades 3,7 milions, grups armats no estatals 1,8 milions, gangs i màfies diverses 10 milions, particulars diversos uns 634 milions. A l’estat espanyol hi ha 4,5 milions d’armes en mans de civils, 10 per cada 100 habitants (quins habitants?).

Certament els Estats Units estan saturats d’armes de foc, 89 per cada 100 habitants, però la pacífica Suïssa va al darrera amb 46 per cada 100 i la ordenada Finlàndia tampoc és un espai desarmat, en te 45, Islàndia, Alemanya i Àustria en tenen 30, Bèlgica 17… Be, el cas suís és particular ja que l’exercit és una milícia i els homes joves en la reserva tenen un arma a casa.

Si comparem les taxes de morts en homicidis intencionats amb arma de foc veiem que Bèlgica en te 0,7 per cada 100.000 habitants, mentre que Àustria amb casi el doble d’armes en te 0,2, Islàndia te una taxa d’homicidis propera a zero, malgrat les seves 30 armes per cada 100 habitants… i Alemanya amb tres vegades més armes que España te el mateix nombre d’Homicidis… Fins i tot Finlàndia, la més armada desprès de Suïssa es queda amb 1,6 homicidis.

El nombre d’armes, almenys dins d’unes condicions homogènies, no sembla estar tan correlacionat amb els homicidis com pretenen alguns.

Caldrà anar a cercar els motius de la violència a més llocs, dins del mon desenvolupat els EUA és el que te la taxa d’homicidis més alta, 3,2, però també és el que pateix les majors desigualtats. En conjunt els països d’ingressos alts tenen una taxa d’homicidis de 5,5 per cada 10.000 habitants, els d’ingressos mitjans de 6,0 i els d’ingressos baixos de 9,1.

Els països amb una taxa més alta són Hondures 90,4 homicidis per cada 100.000 habitants (9,9 armes per cada 100 habitants), Veneçuela 53,7 (11,2), Belize 44,7 (10,2), el Salvador 41,2 (9,7) i Guatemala 39,9 (11,1) països dels que no hi ha estadístiques fiables sobre el nombre d’armes per habitants… caldrà buscar les raons d’aquesta violència en la pobresa, la desigualtat i l’imperialisme.

Ells, els servidors de l’estat, els exercits, les empreses de seguretat (cada cop més militaritzades) els particulars amb pasta estan cada cop més armats… i nosaltres més desarmats.

En resum, les regulacions no son més que formes de dominació sota la capa de protecció, ens mantenen dominats a canvi de desposseir-nos de tot el nostre poder.

La REGULACIÓ és l’escletxa per on s’infiltra sempre la tutela de “l’estat protector” i qui és tutelat no és lliure.

Article extre’t de: Negre i verd

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.