Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Art i cultura, Autodeterminació, Defensa del català, Illes Balears i Pitiüses, Països Catalans, Petra

Petra dóna el sus la campanya “Som Països Catalans”

Publicat per dia 3 febrer 2013 – 21:371 Comentari | 394 views

Petra dóna el sus la campanya “Som Països Catalans”

Share to Google Plus

Ahir, 2 de febrer, va tenir lloc al Teatre de Petra la presentació de la campanya “Som Països Catalans”. L’acte, que va comptar amb la participació de més de 300 persones i va ser el primer arreu dels Països Catalans, va suposar el naixement d’aquesta iniciativa que pretén generar sinergies entre persones de diferents generacions i àmbits en relació amb la independència i sobirania dels Països Catalans.

L’objectiu que s’ha proposat la campanya és normalitzar el marc nacional en les diferents esferes quotidianes o àmbits: l’esportiu, l’associatiu, l’econòmic, polític, musical… En aquesta ocasió es va posar de manifest l’associació entre política nacional i cultura. Es va fer de la mà del col·lectiu La Cançó Necessària, que reuneix sis cantautors de renom, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Jordi Montañez, Josep Romeu i Andreu Valor, units en la lluita per la construcció nacional, i en presentà el manifest. També participaren a l’acte els glossadors Macià Ferrer i Maribela Servera. Al final de l’acte, una membre d’Arran Mallorca i una altra de Pla de Mallorca en Marxa foren les encarregades de llegir el manifest fundacional de “Som Països Catalans” en el qual es destacà la unió dels territoris per treballar conjuntament per la construcció nacional. La clausura anà a càrrec de Biel Majoral, acompanyat de dos músics, que varen fer vibrar el públic.

Aquest acte, que va ser possible gràcies a la col·laboració del Col·lectiu Albaïna i Pla de Mallorca en Marxa, estigué farcit de moments emotius, especialment quan es van interpretar cançons que ja són vertaders himnes populars, com el cas de “l’Estaca”, “Al vent” o “Què té aquesta terra nostra”.

A continuació, podeu llegir el manifest que acompanya la iniciativa “Som Països Catalans”:

Som Països Catalans
Els Països Catalans són la nostra nació, la nostra terra. Un país divers, plural i amb un gran potencial que volem lliure en un món de pobles lliures. Un país que, tot i haver estat escapçat i negat des del segle XVII, es mostra, 350 anys després, com una realitat tossuda, en què llengua, territori, cultura popular i economia, entre altres factors, no deixen de mostrar i actualitzar un fet nacional que la política s’obstina en negar i combatre.

Avui, la lluita per la llengua i per un espai comunicatiu comú, així com la força i el potencial de les expressions de la cultura popular arreu de la nació, les mobilitzacions en defensa del territori i dels drets socials, a la vegada que la visualització d’un àmbit mediterrani que la dinàmica econòmica també evidencia, són fenòmens que expressen la vitalitat d’un procés de construcció nacional que no assoleix tota la seva potència per culpa de la constant ingerència francoespanyola i de les estratègies de supervivència regional que es refugien i es justifiquen en l’autonomisme. Un marc que en els seus trenta anys d’existència s’ha mostrat inútil i contrari a la lluita per fer avançar les necessitats, la personalitat i les perspectives del nostre poble en qualsevol àmbit.

Si el nostre país s’ha anat configurant al llarg de la història i això li ha permès visualitzar-se com a projecte complet, ha estat sempre en la mesura que han progressat la lluita per la llengua i la cultura, així com el combat per les llibertats i contra les diferents formes del feixisme i de l’autoritarisme centralistes i regionalistes.

La reforma pactada amb el franquisme va representar l’inici d’un combat desigual per la llibertat nacional contra els qui van acceptar, de grat o per força, un nou Decret de Nova Planta -la Constitución Española amb els seus respectius estatuts d’autonomia- que donava carta de naturalesa a l’esquarterament dels Països Catalans i a la submissió dels drets nacionals i socials al poder judicial i militar espanyols com a garants del manteniment del nou ordre.

Avui, en plena crisi dels models polític, econòmic, social, territorial i cultural que han imperat a Europa, i als estats espanyol i francès, en les darreres dècades, la nació catalana es troba en una important cruïlla que ens podria fer perdre definitivament l’opció d’esdevenir un país lliure i complet en el concert dels pobles lliures del món.

La sort d’aquest esdevenidor es jugarà en els propers anys i dependrà, en bona mesura, de les opcions i el protagonisme que prengui la nostra societat amb consciència i compromís nacionals, com darrerament s’ha posat d’evidència en àmbits com el moviment de les escoles en valencià, les protestes contra les polítiques espanyolistes a les Illes, les consultes populars per la independència, el creixement d’alguns mitjans de comunicació populars i nacionals, la xarxa de casals i entitats escampada arreu del país, la creixent capacitat de l’esport com a catalitzador de la consciència nacional o la resposta al tancament de TV3 i altres mitjans de comunicació arreu del país, que són exemples de processos esperançadors i que, a la vegada, fan més evident la necessitat de plantejar les nostres iniciatives i actuacions en tots els terrenys a escala nacional.

Igualment, en aquest procés també caldrà combatre les tendències regionalistes que justifiquen la fragmentació del país per mor de les dificultats, les conjuntures o determinades singularitats regionals i que en cap cas contemplen els Països Catalans en el seu conjunt.

Aquesta dinàmica, alimentada sense manies ni embuts pel poder estatal, ha creat un desconeixement de la realitat interna del país que dificulta l’estructuració d’una xarxa bàsica de connexions nacionals, complicitats i experiències que són el fonament de qualsevol projecte de país i d’alliberament.

Davant d’aquesta situació, i recollint i actualitzant el pensament i acció de persones clau en la nostra història -com el cas de Joan Fuster-; de les lluites d’organitzacions, moviments, col·lectius i entitats compromeses amb la gent i el país; o del testimoni de múltiples campanyes i iniciatives populars amb sentit nacional, les persones, entitats, col·lectius i organitzacions sotasignades manifestem el nostre compromís de treballar continuadament per assolir la plena llibertat de la nostra nació, els Països Catalans, assumint-ne la seva unitat i la seva diversitat i emplaçant el conjunt de la societat a establir vies de treball comunes en els àmbits polític, social, cultural i econòmic, construint un univers nacional compartit, sense barreres ni límits interiors. Construint una nació política, un poble actiu, divers i plural, que superi fronteres, que sigui un exemple en l’assoliment d’aspiracions universals com la justícia social i ambiental o com la d’una solidària economia social, així com en el ple desenvolupament dels drets humans individuals i col·lectius.

Per això, treballarem per a l’articulació nacional de les associacions, col·lectius, plataformes, organitzacions polítiques i sindicals, entitats esportives, xarxes socials, mitjans de comunicació, polítiques públiques, institucions i àmbits econòmics, reconstruint el país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Construint un poble, des de la síntesi i la suma de la seva realitat diversa i viva, perquè exerceixi el seu dret a l’autodeterminació i faci dels Països Catalans una veritable democràcia del segle XXI.

Més info:

http://www.sompaisoscatalans.cat/
https://www.facebook.com/som.paisoscatalans
https://twitter.com/Som_PPCC

1 Comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.