Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Autodeterminació, Difusió i pensament crític, Estat espanyol i el Món, Països Catalans, Publicació oberta

[Opinió] Sobre les eleccions catalanes

Publicat per dia 25 novembre 2012 – 10:173 Comentaris | 407 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Escric aquestes línies en uns moments en què les eleccions catalanes no han començat. No sé què passarà, qui guanyarà, quanta gent anirà a votar… El que no ignoro és la importància d’aquestes eleccions per al conjunt dels catalans (no faig distincions de raça, lloc de naixement, sexe o ideologia). Són importants per un fet que no veig a gairebé ningú que s’ho plantegi: en el tauler del joc electoral hi ha les peces que prendran les decisions de com han de viure i sotmetre’s els mateixos catalans durant els propers 4 anys. Són importants perquè el 25 es decideix la composició del govern i parlament que manarà les vides de les milers de persones que viuen dins de les fronteres del que s’anomena Catalunya.

Cal fer un pensament i adonar-nos que, sigui qui sigui el que governi, no podrà superar la crisi econòmica, moral, política i de valors que estem vivint en els moments actuals. Els polítics governaran pel poble però sense ell. I ens equivocam molt si pensam que el fet de la possible independència ens farà lliures de l’esclavitud estatal i capitalista. Perquè Estat i Capitalisme van de la mà, retroalimentant-se i sobrevivint l’un gràcies a l’altre. Però sobretot vivint a costa dels interessos i necessitats de la gran majoria.

El poble català ha de tenir tot el dret del món a decidir el seu futur, però no només pel que fa a la vinculació a Espanya. Perquè, un cop decidit això, que queda si no és un estat encara més fort i amb més poder per a seguir dictant les polítiques que regiran, sí o sí, la vida de tots els catalans?

També veig que són molts els defensors de forces polítiques anticapitalistes, fins i tot revolucionàries diuen, que potser treguin alguns representants al parlament de Catalunya i que no dubto que en la mesura que puguin faran el possible per conduir el país cap a un model més progressista. Però no hem d’oblidar que el fet de conduir (encara que sigui mitjançant la democràcia participativa o les assemblees als barris) no deixa de ser sotmetiment: ser conduit.

Amb tot, només volia aportar una opinió i una reflexió que trob a faltar: no veig ningú que es plantegi el fet de deixar-se manar i sí moltes esperances en el fet nacional o en la independència, com si això arreglés alguns problemes més enllà del “dèficit fiscal” (uns diners que de no haver-se cedit a Espanya, ara s’haurien invertit en pilotes de goma pels mossos d’esquadra, per exemple).

En fi, podem anar o no anar a votar, no costa més que 5 minuts de la nostra vida. Però hem de ser conscients del que significa en tots els sentits. I si ho fem amb l’esperança que el fet de ficar una papereta farà que les coses canviïn en gran mesura, crec que ens equivocam. El dit, surti el que surti en les eleccions, el que és segur és que hem de superar aquest model de suposada representació, i això només s’aconsegueix gestionant nosaltres mateixos les nostres vides i no deixant que ens manin.

Juan Sánchez

3 Comentaris »

  • UP escrigué:

    Company, et recoman que miris el programa electoral d’aquestes persones que com dius tu són “anticapitalistes, fins i tot revolucionàries” que es presenten a les eleccions: la CUP.
     
    No es tracta de “conduir el país cap a un model més progressista” com dius tu…es tracta de construïr uns Països Catalans, independents, sense classes i sense opressions de gènere. La Unitat Popular (que va més enllà de la CUP estricta i vol englobar a tot l’anticapitalisme) es planteja aquest objectiu, però només com a eina al servei dels moviments populars. En aquest sentit estar al parlament només és una peça més d’un puzzle que va cap a acabar amb l’estat espanyol, sortir de la Unió Europea i caminar cap a un model diferent de societat. Això es fa lluitant a tots els fronts, i les institucions només en són un.
     
    Repetesc: dius que no veus a ningú que no miri més enllà de la independència. Aquí ho tens: http://www.unitatpopular.cat/actualitat/noticies/general/197-iniciatives-urgencia-cup Crec que queda clar quin tipus d’independència vol la Unitat Popular.

  • Juan Sánchez escrigué:

    Sobre això volia parlar també. El fet de ser al parlament i optar “també” per la via institucional, no és un fet de manar i obeir? Lluitar des de les institucions no és un intent d’agafar el poder per, des d’allà, transformar el país? El projecte de la CUP, que no és només al que em referia i sobre el que no volia obrir un debat en exclusiva, té pretensions molt grans. Però entendràs que englobar tot l’anticapitalisme i fer-ho mitjançant l’estatalisme o la participació en els mecanismes estatals de dominació, té algunes dificultats, sobretot pel que fa als moviments llibertaris (entre altres).
    M’alegro d’haver obert el debat.

  • UP escrigué:

    No es tracta, al meu entendre, d’assolir quotes de poder institucional per tal de “fer política” des d’allà. Es tracta de portar la política del carrer, la dels moviments populars (ecologisme, sindicalisme combatiu, okupació, persones migrades, etc.) dins el parlament de la burgesia. Fer-nos presents per molestar tot lo possible allà.
    Altra qüestió és que el canvi social no vendrà de les estructures de poder de l’estat espanyol, sinó de les de contrapoder popular (assemblees de barri, de treballadors, d’estudiants, cooperatives, casals, etc.). Aquestes s’han de reforçar i això també és fer Unitat Popular.
    Si presentar-se al parlament no es pot fer perque és “manar i obeir”, vaja, tampoc es poden fer pintades, ja que obligam a la gent a mirar-les i als propietaris de les partes a aguantar-les, ni tampoc decidir el recorregut d’una manifestació: obligam als manifestants a anar per on nosaltres volem!
    Si algú “mana” ha de ser el moviment popular, i si algú “obeeix” han de ser les hipotètiques diputades de la Unitat Popular.
     
     

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.