Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Autodeterminació, Difusió i pensament crític, Estat espanyol i el Món, Illes Balears i Pitiüses, Opinió, Politiqueig

[Opinió] I ara què?

Publicat per dia 18 octubre 2015 – 16:16Cap comentari | 307 views

[Opinió] I ara què?

Share to Google Plus

Article de Joan Cifre publicat a la web d’Alternativa per Pollença

Si una cosa ha quedat clara, per molts que alguns ens hagin volgut fer creure el contrari, és que les eleccions del 27 S no han estat unes eleccions autonòmiques normals. El resultat que dóna una majoria independentista per primera vegada a la història fa que el procés cap a la independència de Catalunya hagi agafat una inèrcia molt complicada d’aturar.

El fet que no s’hagin guanyat els plebiscit en no arribar al 50% de votants fa que no es pugui fer una declaració unilateral d’independència el dia després, però en cap cas atura el procés, sobretot veient que no hi a cap altra alternativa sòlida per part dels no independentistes.

En tot cas, el titular de l’article –I ara què? – no vol fer referència al que passarà a Catalunya, el que em preocupa realment és el que succeirà amb la resta de territoris de l’Estat Espanyol i sobretot el que succeirà a les nostres Illes

Com molt bé va dir na Marina (Marina Llobrera, regidora d’Alternativa per Pollença) al darrer ple, vivim en un règim putrefacte i en plena descomposició fonamentat en una monarquia hereva del franquisme amb un problema de corrupció estructural, demofòbic i incapaç de donar sortides als problemes territorials.

Personalment vaig viure amb simpatia l’aparició del fenomen Podemos que va fer trontollar el bipartidisme. Malauradament no han estat capaços de donar consistència al projecte dels cercles que finalment ha esdevingut una jugada electoralista pensada no tan per construir poder popular com per atreure vots. Això ha quedat en evidència en les passades eleccions catalanes. Deia Pablo Iglesias que si ell es convertia en president d’Espanya escoltaria al poble català, però paradoxalment en aquesta campanya en lloc d’escoltar s’ha dedicat a alliçonar, pensant més en les eleccions espanyoles que en les catalanes. Ha perdut una gran oportunitat de mostrar-se humil, deixar la iniciativa de la campanya en els candidats catalans i dedicar-se, per exemple, a escoltar les opinions dels cercles per saber què pensen realment els catalans i catalanes.

Podemos s’ha convertit en un partit centralista més i ho han volgut jugar tot al carisma del seu líder, en la recerca de vots centre ha suavitzat les seves propostes i ha jugat a la indefinició també en el tema del model d’estat on ha estat incapaç de posicionar-se clarament en contra de la monarquia. Per altre banda, l’aparició a la política estatal de Ciutadans li ha desbaratant l’estratègia d’ocupar el centre del taulell.

En aquesta situació de clar retrocés de Podemos sembla que, com pronosticava Quim Arrufat, els partits del règim PP, PSOE i Ciutadans sumaran una majoria al parlament Espanyol que cercarà blindar l’statu quo actual. No sembla probable que Podemos tingui la força suficient per forçar una reforma constitucional, i com a molt pot maquillar-la conjuntament amb el PSOE. En tot cas difícilment un procés constituent a tot l’estat podrà evitar ser tutelat per l’oligarquia dominat i ha quedat clar que no són capaços de donar una sortida als problemes territorials, i que no tenen clar que Espanya és un estat plurinacional.

Passant a l’àmbit balear, des d’alguns sectors s’ha volgut crear polèmica amb la qüestió dels Països Catalans, en molt de casos deixant entreveure que la creació d’una República Catalana suposaria obligatòriament un intent d’annexionar les Illes Balears o els país Valencià. Per a mi la clau, en aquest aspecte, és com diu Antonio Baños, entendre que la independència és un concepte relacionat amb una qüestió de sobirania popular i no tant a qüestions identitàries. Per tant és fàcil entendre que entrar a formar part d’una futura república dels Països Catalans dependria de la voluntat del poble. És evident que el sentiment identitari que tenen molts catalans i catalanes actualment és molt minoritari a les Illes i a València.

En tot cas pens que el procés independentista de Catalunya és una gran oportunitat i pot ser el desencadenant perquè s’iniciïn processos constituents arreu dels territoris de l’actual Estat Espanyol que es fonamentin vertaderament en el poder Popular. Ser independent no vol dir en cap cas rompre els llaços amb els altres, sinó assumir les pròpies responsabilitats individuals i col·lectives envers un mateix i els altres, per tal de construir un món millor. I posats a triar entre una República dels Països Catalana i una Monarquia Espanyola….

“La historia es nuestra y la hacen los pueblos”

Salvador Allende

* Fotografia de portada: la portaveu del grup d’Alternativa per Pollença, na Marina Llobera amb Montse Venturós (alcaldessa de Berga) a l’acte centra de la CUP a Barcelona. Foto de Marc Puig i Pérez “Somriures de revolta”.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.