Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Autodeterminació, Difusió i pensament crític, Drets bàsics, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa, Publicació oberta

[Opinió] Debat entre anticapitalistes

Publicat per dia 18 desembre 2012 – 13:03Cap comentari | 249 views

[Opinió] Debat entre anticapitalistes

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Fa uns dies es va publicar a Contrainfo.cat l’article ‘Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari.’ Aquest article és força interessant perquè planteja un debat sincer i constructiu entre el moviment llibertari i l’Esquerra Independentista (EI), per la qual cosa és d’agrair que poguem tenir l’oportunitat per a dur a terme aquests debats teòrics. Si bé pens que és important ser conscients que la praxi política ens uneix moltíssimes vegades, també és cert que cal tenir aquests debats teòrics, que faran millorar les nostres actuacions i estratègies. Mitjançant aquest article vull continuar el debat i intentar respondre a algunes de les preguntes o afirmacions que es fan a l’esmentat article.

Des del meu punt de vista, aquest article mostra tres dissensions principals entre el moviment llibertari i l’EI: en primer lloc, la independència, en segon lloc, i molt relacionat amb el primer punt, la construcció d’un estat i, finalment, la participació parlamentària de les CUP.

La independència dels Països Catalans és un dels temes que separen la teoria de l’EI de la del moviment llibertari. Cal, emperò, mirar d’avançar en el debat i ser capaços d’analitzar que podria suposar la independència en el nostre dia a dia. La mateixa setmana que aquest article es publicava, arreu dels Països Catalans i a altres nacions sota administració espanyola, es duien a terme centenars de mobilitzacions contra la Llei Wert, un pas més en l’espanyolització i privatització de l’educació, entre altres coses. El Partit Popular està forçant la màquina espanyolitzadora, continuant el projecte d’estat-nació que es va iniciar ja fa més de dos segles. Davant aquesta situació, cada dia hi ha més gent que pensa que la independència és la única via realista per a evitar la desaparició de la llengua catalana, que comportaria un fort atac a la cultura catalana, una cultura única al món, com la resta de cultures que hi conviuen. El que vull dir és que cal ser capaços de veure que un dels punts bàsics de la independència és la necessitat de poder millorar la situació del català, que es troba fortament atacat i amenaçat a hores d’ara. De fet, els autors de l’article ho deixen entreveure, quan diuen que la independència ens ajudaria a deslligar-nos del ranci Estat espanyol. A dia d’avui sembla impossible que les estructures administratives espanyoles deixin d’atacar el català, i des del meu punt de vista, el moviment llibertari ha de ser conscient que, aquí i ara, s’està destruint una llengua, i que cal actuar.

Pel que fa referència a l’estat, la idea de sobirania està en crisi, com molts teòrics ens han mostrat, i el concepte d’independència i la construcció d’un estat estan canviant molt ràpidament. Si bé l’EI és un moviment polític que neix als 60, amb la idea de la construcció d’un estat-nació, a dia d’avui això ha canviat molt. Gran part de l’EI és conscient que la independència és un procés continu, i que mentrestant cal lluitar diàriament per acabar amb totes les opressions. És a dir, no aspiram a construir un estat com a forma de poder, sinó a alliberar a les persones que viuen als Països Catalans de les opressions nacionals, socials i de gènere [1].

Aquests canvis fan que l’EI i el moviment llibertari es trobin més a prop. Exemples d’això en són el discurs de les CUP durant la campanya al Parlament del Principat, on s’han aconseguit suports i construït complicitats que van molt més enllà de l’EI, o la campanya impulsada per Endavant (OSAN) ‘Sense sobirania econòmica no hi ha veritable independència’. El professor de la Universitat Pompeu Fabra, Raimundo Viejo, qui tot i no ser membre de l’EI ha donat suport a les CUP, afirma que cal construir un règim polític “on el fet d’haver nascut català no sigui l’objecte de les discriminacions actuals.” Aquesta idea és molt interessant, ja que s’adapta als canvis de concepció dels estats i les llibertats individuals i col·lectives. Des del meu punt de vista, gran part de l’EI ja fa temps que s’apropa a paràmetres similars. L’estratègia de l’EI, de fet, no és el desenvolupament d’un front patriòtic, sinó la construcció de la Unitat Popular. I dins aquesta estratègia política és on ens trobam moltíssimes vegades amb el moviment llibertari.

Pel que fa a la decisió de les CUP de presentar-se a les eleccions del Parlament de la CAC, és obvi que és difícil posar-se d’acord. Cal tenir en compte que aquesta decisió ha estat producte d’una situació excepcional, molt més lligada a les retallades socials que no a la independència o la construcció nacional, com s’ha vist durant la campanya o durant les declaracions de les CUP en els darrers dies. Si bé respect profundament les reticències de part del moviment llibertari al parlamentarisme, cal dir que les CUP no han deixat de repetir que tendran un peu al parlament i un peu al carrer. A més a més, és important afegir que alguns sectors llibertaris donen suport a les CUP, com ho mostra el fet que Jordi Martí Font fos el cap de llista per Tarragona, entre d’altres exemples. Tot i que existeix el risc d’acabar integrats dins el sistema, a hores d’ara l’entrada de les CUP ha suposat un canvi de paradigma polític evident, com ho demostren les declaracions de David Fernàndez en seu parlamentària referent al cas d’Ester Quintana [2]. Els autors de l’article afirmen que les CUP s’agafen “una representativitat il·legítima” dient que seran la veu del carrer al Parlament, però les CUP han dit en repetides ocasions que no representen a cap moviment social, sinó que aquests els representen a elles.

Després de fer aquestes contestacions a les idees bàsiques de l’article, crec que és necessari respondre algunes afirmacions que s’hi fan, que responen a una desconeixença o mala interpretació de les idees de l’EI. En primer lloc, s’hi afirma que “La lluita de classes és indissociable de qualsevol altra”. Això l’EI ho té molt clar: nosaltres afirmam que la independència i la justícia social son dues cares de la mateixa moneda, i que sense un canvi social és impossible que els Països Catalans aconsegueixin una veritable independència. Pensam que els processos d’alliberament nacional i social mai poden anar separats si de veritat es fan amb respecte a les formes de vida social que cerquen alliberar. A més, des de fa anys, l’EI ha incorporat la lluita feminista com una de les seves bases, i és per això que el lema de la propera Diada de Mallorca es ‘Contra les retallades socials i nacionals, independència, socialisme i feminisme’. Més endavant sembla que els autors afirmen que l’EI és un moviment polític victimista. Jo, sincerament, pens tot el contrari, i crec que aquesta afirmació és un error. Sense cap intenció de fer que això sigui la base del debat ni jugar a ser herois, pens que cal respondre-ho: són victimistes els militants de l’EI detinguts que entren amb el puny alçat i un somriure a la cara als jutjats? Són victimistes els militants de l’EI detinguts i criminalitzats que convoquen rodes de premsa i donen la cara, acusant a la policia de mentidera? És victimista i poc emancipadora la campanya impulsada per Endavant (OSAN) ‘Tenim la paraula, a Mallorca en català’, on es diu clarament que la situació del català depèn de nosaltres, dels mallorquins i mallorquines, i de ningú més, i que crida a la insubmissió a les lleis contra el català?. Sincerament, crec que aquesta acusació no és certa, i per això l’he volgut contestar.

L’article també es molt crític amb el fet que la Diada de Mallorca sigui el 31-D, i aquí els hi he donar la raó. No és la millor data, sens dubte, per molt que es digui que és una commemoració i no una celebració. Ara bé, cal tenir en compte que és una data arrelada i popular, i que des de l’EI sempre hem intentat resemantitzar-la, ja que les paraules, símbols o banderes tenen el significat que siguem capaces de dóna’ls-hi. Pot ser que no ho haguem aconseguit del tot encara, per la qual cosa seguirem fent feina en aquesta línia, com mostra el nostre lema any rere any. Els autors també rebutgen l’ús excessiu de la simbologia comunista, i segurament també tenen raó, sobretot tenint en compte que, com diu Xavier Díez[3], l’anarquisme és el fet diferencial català, i això ha deixat una profunda marca a tot l’anticapitalisme a aquest racó del món. En el que no tenen raó, però, és en dir que cal que l’EI “faci explícit el seu parer sobre la futura convivència de pobles i cultures a dins els Països Catalans”. Això queda clar tant amb la nostra estratègia, la Unitat Popular, on hi tenen cabuda col·lectius i organitzacions no independentistes, com amb les nostres pràctiques polítiques diàries, que ens apropen i fan relacionar-nos amb desenes de col·lectius que no tenen el català com a llengua prioritària. Un bon exemple del nostre respecte absolut per a tots els pobles, així com del nostre internacionalisme, es va veure durant l’acte central de suport a les CUP, on la persona que va aconseguir més aplaudiments fou Diego Cañamero, jornaler andalús i exemple de lluita, tant ell, com el seu moviment polític i el poble andalús en general.

Pens que l’article de Pedro Adrover i Lluís Nicolau dibuixa unes línies molt interessants per al diàleg, basades en la sinceritat i el respecte mutu. És per això que el vull agrair que l’hagin obert. Per part meva, esper haver aportat alguns elements interessants al debat, que ajudin a la coneixença mútua i, sobretot, ajudin a enfortir l’anticapitalisme mallorquí, ja que són moltes més les coses que ens uneixen que les que ens separen.

Guillem Colom

Notes:

1. Així mateix, com a internacionalistes, pensam que aquesta és una gran aportació a la lluita per l’alliberament de la classe treballadora a tot els pobles del món.

2. https://www.youtube.com/watch?v=pEer13M-bhM

3. Xavier Diez, autors de diversos llibres d’història de l’anarquisme als Països Catalans i l’Estat espanyol, també va donar suport a les CUP. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/234459

Cap comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.