Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Autodeterminació, Conflictes, imperialisme i militarisme, Illes Balears i Pitiüses, Països Catalans, Publicació oberta

Comunicat davant la Diada Catalana

Publicat per dia 11 setembre 2013 – 10:572 Comentaris | 378 views

Comunicat davant la Diada Catalana

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

L’Onze de Setembre, Catalunya commemora la caiguda de Barcelona i l’abolició de les seues institucions pròpies a mans del Borbó Felip V. Com Catalunya, la resta de regnes d’Aragó també quedaven assimilats pel centralisme borbònic. Una opressió nacional conseqüència d’unes guerres entre monarques que, a dia d’hui, encara pateixen aquests territoris.

Però aquest Onze de Setembre és una Diada particular. Un 11 de Setembre on l’independentisme és més fort que mai. La crisi econòmica ha provocat que l’estabilitat política i social del règim es veja afectada de manera profunda, debilitant també la correlació de forces existent entre faccions de la classe dominant i els pactes interns en matèria nacional que garantien la cohesió política. El partit governant (CiU), partit de la burgesia catalana, hereva del regionalisme conservador, radicalitzà el seu discurs en aquesta crisi i portà una nova proposta econòmica a Madrid, un nou pacte fiscal on Catalunya adquirira més autonomia econòmica. Per exercir una major pressió, CiU va desafiar l’Estat espanyol prometent pacte fiscal o referèndum d’autodeterminació. I és que part de la burgesia catalana s’ha adonat que, en un context d’Unió Europea, no necessita l’Estat espanyol per gestionar bé els seus assumptes econòmics; ans al contrari, Espanya els està suposant una càrrega. L’Estat espanyol, a diferència d’altres estats europeus, s’hi nega a refer cap pacte amb els nacionalistes “perifèrics”, i junt al poc de respecte que mostra per les decisions del poble català en matèria política, cultural i educativa, una gran massa de catalans ha seguit la crida de CiU i, ara també, dels seus socis d’ERC, en defensa de la sobirania catalana.
“La burgesia de la nació oprimida, que es veu assetjada per tot arreu, es posa, naturalment, en moviment. Apel·la a “els de baix del seu país” i comença a clamar sobre la “pàtria”, fent passar la seva pròpia causa per la causa de tot el poble. Recluta per a si un exèrcit entre els seus “compatriotes” en interès [...] de la “pàtria”. “Els de baix” no sempre romanen sords a les seues crides, i s’agrupen al voltant de la seua bandera: la repressió de dalt els afecta també a ells, provocant el seu descontentament. Així comença el moviment nacional.” (Marxisme i qüestió nacional, Iósif Stalin).

 CiU, però, tan pactista i vacil·lant com la burgesia que representa, encara no ha explicat com serà concretament aquesta seccessió, més enllà d’eufemismes i d’apel·lar a la Unió Europea. Primer era pacte fiscal o referèndum d’autodeterminació, després eren eleccions plebiscitàries i referèndum, ara diuen que pactaran un referèndum amb el govern espanyol o que tornaran a convocar eleccions plebiscitàries… La burgesia catalana vol un referèndum paregut al d’Escòcia, amb el seu lloc assegurat dintre de la Unió Europea i sense més trascendència econòmica i política que un canvi de fronteres internes al mapa.

Per la seua banda, l’Esquerra Independentista, com a hereva de l’MCAN juga el seu paper a aquest procés. Aquest actor polític representa una mena d’ala esquerrana i anti-europeïsta del moviment nacionalista, però tot i els seus intents de marcar distàncies amb CiU i ERC, no els queda una altra opció que fer seguidisme del procés actual, procés on els discursos que més circulen no són, precisament, els seus. En realitat, no saben ben bé què defensen i es troben perduts en la mar de contradiccions que els genera conjugar les seues posicions “esquerranes” a dintre del nacionalisme i haver de defensar un estat (català, això sí) integrat a la UE. A la pràctica resolen aquestes contradiccions amb una consigna tan senzilla com reformista: “Primer la independència” (per canviar-ho tot, però sense concretar-ho), i després el “socialisme”. I és per això que acaben fent seguidisme del procés, encara que siga de manera pretesament crítica. Per al proletariat revolucionari no existeix aquesta separació metafísica entre l’Estat i les classes socials. L’Estat no és una estructura independent que pot ser reformada a gust dels electors: és una eina d’opressió de la classe dominant. Si triomfa la independència catalana, el proletariat seguirà tan lluny del poder com ara, potser més si segueix invisibilitzat per la massa nacionalista. Per tant, aquest procés no suposa cap avanç per a la classe obrera.
Reconstrucció Comunista no dóna suport a aquest procés independentista. És un procés que no trenca el marc monopolista europeu, que simplement despatxa diferències internes entre faccions de la burgesia, i qualsevol de les seues resolucions seran dins d’aquest marc. Nosaltres ja tenim la nostra bandera, la del proletariat, i no necessitem fer de palmer de cap altra. Catalunya té un recorregut molt dens en lluites socials; no obstant això, aquesta volta hem vist com aquest procés ha excercit de tap i ha desviat les atencions del capitalisme cap a la qüestió nacional, de continguts susceptibles de ser utilitzats per qüestionar el poder de la burgesia cap a continguts on la burgesia i la seua societat no es qüestiona el més mínim.
D’altra banda, som conscients que fer-li el joc a l’imperialisme espanyol també seria un greu error. Heus ací la diferència principal en matèria nacional entre reformistes i revolucionaris. Rebutgem la proposta dels revisionistes, és a dir, mantenir el règim estatal tal com hi és, oprimint els pobles de l’Estat. El projecte de federació entre pobles ha de construir-se des de la igualtat de condicions entre els pobles i des de la voluntat nacional expressada mitjançant el dret d’autodeterminació, condicions que subjauen a l’aposta per la construcció del socialisme. L’única solució possible a la qüestió nacional és sota el socialisme i el respecte del dret a la lliure determinació dels pobles, així com a la seua lliure associació sense imposicions. Reformar l’Estat actual sense aplicar conseqüentment el dret d’autodeterminació és una trampa que legitima les actuals estructures estatals, i això no seria unitat entre pobles, sinó opressió entre pobles.
Per últim, entenem que els drets nacionals són drets democràtics bàsics perquè el proletariat construïsca el socialisme en harmonia. Per això, nosaltres treballem per incorporar la qüestió de l’alliberament nacional a la lluita única per la revolució socialista. I, aprofitant l’existència històrica d’elements anti-imperialistes als moviments d’alliberament nacional de l’Estat espanyol, treballem per potenciar el moviment revolucionari que volem crear arreu de l’Estat lluitant, també, pels drets nacionals. Els comunistes acostem les nacions oprimides a la seua llibertat, i de la mateixa manera les nacions oprimides poden acostar els comunistes al poder.
El leninisme [...] reconeix que en el si del moviment d’alliberament nacional dels països oprimits hi ha forces revolucionàries i que és possible utilitzar aquestes forces per a l’enderrocament de l’enemic comú, per a l’enderrocament de l’imperialisme. La mecànica del desenvolupament de l’imperialisme, la guerra imperialista i la revolució a Rússia confirmen plenament les conclusions del leninisme a això. D’ací la necessitat que el proletariat de les nacions “imperials” done suport decidida i enèrgicament el moviment d’alliberament nacional dels pobles oprimits i dependents.
Això no significa, per descomptat, que el proletariat haja de recolzar tot moviment nacional, sempre i a tot arreu, en tots i en cadascun dels casos concrets. Del que es tracta és de donar suport als moviments nacionals encaminats a afeblir l’imperialisme, a enderrocar-lo, i no a reforçar-lo i mantenir-lo” (Fonaments del Leninisme, Iósif Stalin)
Sobre aquesta línia, ben explicada pel Camarada Stalin, tractem la qüestió nacional. I sent coherents amb això, Reconstrucció Comunista aposta fermament per la consolidació de les actuals cèl·lules dels Països Catalans i per l’extensió per altres indrets d’aquest territori.
Reconstrucció Comunista

Setembre 2013

Més info: http://rcmallorca.wordpress.com/2013/09/11/comunicat-de-reconstruccio-comunista-davant-la-diada-catalana/

2 Comentaris »

  • Roig escrigué:

    Normal
    0

    21

    false
    false
    false

    ES
    X-NONE
    X-NONE

    /* Style Definitions */
    table.MsoNormalTable
    {mso-style-name:”Tabla normal”;
    mso-tstyle-rowband-size:0;
    mso-tstyle-colband-size:0;
    mso-style-noshow:yes;
    mso-style-priority:99;
    mso-style-qformat:yes;
    mso-style-parent:”";
    mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
    mso-para-margin-top:0cm;
    mso-para-margin-right:0cm;
    mso-para-margin-bottom:10.0pt;
    mso-para-margin-left:0cm;
    text-align:justify;
    text-indent:14.2pt;
    line-height:115%;
    mso-pagination:widow-orphan;
    font-size:11.0pt;
    font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
    mso-ascii-font-family:Calibri;
    mso-ascii-theme-font:minor-latin;
    mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
    mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
    mso-hansi-font-family:Calibri;
    mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

    L’Esquerra Independentista, que no és hereva sinó que representa les organitzacions polítiques del Moviment Català d’Alliberament Nacional, no és cap “ala esquerrana de res”, sinó que intenta representar els interessos del Poble Treballador dels Països Catalans. El paper que està jugant al procés, el qual no pot ignorar ja que constitueix una part important de l’agenda política al Principat, és el de presentar públicament l’alternativa al projecte de CiU i ERC, alternativa que no és altra que l’Estat Socialista dels Països Catalans: basat en la democràcia popular i en cap cas membre de la UE.
    El lema que s’està utilitzant és el de “Independència per Canviar-ho Tot”, no aquest “Primer la Independència” totalment tret de la màniga. Justament és la contraposició a la independència perquè tot sigui igual en el plànol social que és el que proposa ERC (una democràcia burgesa plenament integrada a les estructures del capital internacional). Tampoc podem oblidar que la qüestió territorial, de reivindicació dels Països Catalans, resta totalment oblidada per ERC-CiU i que l’Esquerra Independentista treballa en el sentit contrari.
    L’EI, però, funciona com el que és: conscient de que és un agent polític petit davant l’actual hegemonia liberal-socioliberal al Principat i simplement liberal i espanyolista/jacobina a la resta del país. Però que la prioritat sigui fer créixer la Unitat Popular no implica girar l’esquena a un procés que pot trencar, i ferir de gravetat, l’Estat Imperialista Espanyol. La correlació de forces impideix que la Unitat Popular pugui liderar cap procés, i per tant no pot participar-hi directament, però tampoc pot entorpir-lo: això a la pràctica és posar-se al costat de l’Estat Espanyol.

  • abstret escrigué:

    No puc més que manifestar el meu fàstic després de llegir cites de l’Stalin en aquesta web. No entenc com es pot tenir la desvergonya de reivindicar les paraules d’un autèntic genocida i quedar-se tant ample.
    Hi hauria la possibilitat de que els que escriviu aquestes barbaritats poguèssiu deixar de banda la retòrica tronada comunista i pensar una mica el què dieu?
    Gràcies

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.