Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Autodeterminació, El Galliner, Estat espanyol i el Món, Opinió, Politiqueig

[Abdicació] El règim en vista de tempestes s’apuntala

Publicat per dia 13 juny 2014 – 9:521 Comentari | 433 views
Share to Google Plus

Mentrestant, nosaltres anem a fer feina ben feta i constant, que la nostra hora encara està enfora.

20140613_abdicacio_apmQuan fa més d’una setmana que el rei d’Espanya presentà la seva renúncia per donar el relleu de la corona al seu fill, el futur rei Felip VI, són ja moltes les veus crítiques que han vist en aquesta operació allò que expressa tan bé la ja clàssica frase del gatopardisme: Que tot canvii perquè tot seguesqui igual.

I en la meva humil opinió així és. Sí, el rei ha abdicat. Ja no vol ser rei. Però perquè vol (i ho volen els assessors de la corona) que ja ho sigui el seu fill i d’aquesta manera perpetuar la seva dinastia borbònica. Una altra cosa hagués estat una abdicació del rei degut a la pressió popular, fet que obligaria a plantejar clarament la disjuntiva de monarquia o república que proposen alguns.

L’esclat de la crisi econòmica ha destapat el que molts ja ensumàvem: que el sistema que substituí al franquisme està podrit i que en les seves parts més essencials poc es diferencia del seu antecessor. L’operació de la Transició era la mateixa que operaren els aristòcrates sicilians d’Il Gatopardo. Descartada la ruptura per la major part de l’esquerra espanyola, aquesta es sumà al projecte polític que les elits del franquisme, tutelats i recolzats pels Estats Units, anaren cuinant quan encara el dictador signava sentències de mort. Així les coses, consolidada la democràcia, no ha estat tan estrany que el rei que heretà el timó de l’Estat per part de Franco, gaudís de tot tipus de privilegis i que la seva figura fos fins fa poc inqüestionable pels qui manegen l’opinió pública. Així mateix, és normal que gran part dels qui manegen la gran banca i les grans multinacionals espanyoles siguin els hereus d’aquells que donaren suport econòmic al cop d’Estat feixista. Cosa que també passa amb els qui controlen l’entramat burocràtic de l’Estat i amb els encarregats de la seva defensa i unitat.

Però, com dèiem, la crisi ha tret els pedaços bruts del sistema i ara aquests s’han de rentar, ara que els qui controlen amb majoria absoluta el parlament són els dos partits polítics que han legislat la consolidació d’aquest règim. Així, amb un nou cap d’Estat, aquest intentarà evitar la ruptura de la seva nació per altres amb ganes de ser-ho. També, eliminant de la bugada els pedaços massa bruts de l’Estat i dels partits polítics, intentarà regenerar i legitimar el seu regne. En aquesta operació, quan en aquesta etapa han agafat força opcions que plantegen una reforma profunda del sistema, aquestes poden servir de gran ajuda per canalitzar dins els termes establerts, la ràbia i la pèrdua de confiança dels treballadors i consumidors d’aquest regne sotmès als dictats de l’imperial Troika.

No som endevinador ni ho vull ser. Però si m’he de mullar pens que ni l’Estat espanyol perdrà d’aquí a poc les seves possessions a Catalunya i al País Basc, ni esdevindrà en una Tercera República. Una altra cosa és el futur més llunyà.

Però, per acabar, convé recordar als qui pensen que un canvi de règim (sigui República espanyola o catalana) pot canviar veritablement les coses: si no es canvia d’arrel l’actual sistema polític i econòmic, la nova república pot esdevenir en un nou sistema d’explotació i dominació al servei d’uns pocs. A més, la complexitat i el nivell de perfeccionament al qual ha arribat el sistema capitalista (qui ha engendrat per la seva raó de ser l’actual crisi) és tal, que un simple canvi de vestidures poca cosa o res el trastocaria.

Per aquesta raó, els qui pensam que hi pot haver vida sense l’Estat i el capitalisme, no ens queda un altre remei que fer feina a llarg plaç. Així, la nostra virtut ha de ser la constància i el sentit comú; i la nostra principal acció ha de ser la unió i l’organització en coherència amb els objectius de construcció social que anhelam. Hem de ser molts i moltes, i molt preparats i organitzats per a poder esbucar l’Estat i el capitalisme. Repassem la història i ho comprovarem.

Així les coses, tenguem els peus a terra (i no tant damunt el sofà mirant la tele o l’ordinador) i anem a fer feina per almanco construir l’encofrat dels fonaments de la vertadera sobirania popular, la qual només pot estar exercida en peu d’igualtat i tenint els bens i recursos com a propietat comuna.

Unió. Acció. Autogestió.

Antoni Pallicer Mateu

1 Comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.